POLÍTICA
MADRID - 19 març 2019 2.00 h

Ni llaç ni estelada o Codi Penal

 La Junta Electoral rebutja les al·legacions de Torra i l’adverteix d’un delicte de desobediència si en 24 hores no retira tots els llaços grocs i estelades

 La fiscalia assumiria el cas, amb el risc d’inhabilitar el president si no hi ha reculada

 L’alternativa és un cartell que digui “Aquí hi havia un llaç”

DAVID PORTABELLA - MADRID

La Junta Elec­to­ral Cen­tral va amenaçar ahir amb el Codi Penal el pre­si­dent Quim Torra a l’hora de rebut­jar les seves al·lega­ci­ons sobre el man­te­ni­ment dels llaços grocs i de les este­la­des als bal­cons dels edi­fi­cis públics de la Gene­ra­li­tat. Després de cinc hores de reunió, l’òrgan que guia els pro­ces­sos elec­to­rals va donar un ultimàtum final de 24 hores a Torra perquè retiri uns símbols que con­si­dera “d’una part” de la soci­e­tat cata­lana, seguint la petició que li va fer Ciu­ta­dans i que el pre­si­dent s’ha negat a com­plir des de dilluns pas­sat. Si Torra no afluixa la corda, la fis­ca­lia podria assu­mir el cas i obrir la porta a la deso­bediència –que va acom­pa­nyada de penes d’inha­bi­li­tació–, tot i que a la Gene­ra­li­tat se li obre també un ven­tall d’alter­na­ti­ves ima­gi­na­ti­ves per dri­blar la pro­hi­bició com ara la col·locació d’un car­tell subs­ti­tu­tiu amb la con­signa “Aquí hi havia un llaç groc” o “Aquí no hi ha un llaç groc”, per exem­ple.

Com cal afron­tar l’ultimàtum final de la JEC i resol­dre el dilema entre l’aca­ta­ment i la deso­bediència serà ara objecte de debat entre els dos socis de govern, Junts per Cata­lu­nya i ERC, que no man­te­nen un con­sens total sobre la qüestió. Men­tre que el pre­si­dent Torra ja ha lide­rat el pri­mer tor­ce­braç desoint la JEC des de dilluns, els repu­bli­cans –en sin­to­nia amb un sec­tor del PDe­CAT– no són par­ti­da­ris d’obrir un nou front judi­cial que s’afe­geixi a la per­se­cució penal del procés que ja es viu al Tri­bu­nal Suprem, a l’Audi­en­cia Naci­o­nal i al jut­jat 13 de Bar­ce­lona.

Deure de neu­tra­li­tat

La Junta Elec­to­ral, que es reu­neix al Congrés en secret, va repren­dre ahir l’exa­men de l’expe­di­ent 293/840 sobre la petició de Ciu­ta­dans con­tra els llaços després del pri­mer ultimàtum de 48 hores fet l’11 de març, que Torra va desoir i va com­ba­tre amb un recurs d’al·lega­ci­ons. En dues pàgines, la JEC evoca un acord seu del 20 de maig del 2015 en què ja defi­nia les este­la­des com un símbol d’aspi­ra­ci­ons d’una part de la soci­e­tat cata­lana que pot ser lluït en la pro­pa­ganda elec­to­ral i en la cam­pa­nya, però que mai pot ser exhi­bit durant el període elec­to­ral pels poders públics, que es deuen a una obli­gació de “neu­tra­li­tat política”. El de neu­tra­li­tat és un prin­cipi reco­llit en l’arti­cle 50.2 de la llei orgànica del règim elec­to­ral (Loreg).

Pel que fa als llaços grocs, un símbol que la JEC no ha estu­diat tant perquè no exis­tia el 2015 sinó que sor­geix amb els pre­sos polítics, la tesi de la cen­sura és simi­lar i no hi ha pro­nun­ci­a­ment del Par­la­ment que val­gui als ulls de l’àrbi­tre elec­to­ral. “El fet que la majo­ria del Par­la­ment de Cata­lu­nya rebutgés dues pro­po­si­ci­ons de llei que ins­ta­ven a la pro­hi­bició dels llaços grocs en l’espai públic i als edi­fi­cis ins­ti­tu­ci­o­nals tam­poc es pot alçar” con­tra el que diu el man­dat legal, adver­teix la JEC per dei­xar clar que en període elec­to­ral està per sobre de la cam­bra autonòmica.

Del Suprem a la JEC

L’auto­ri­tat elec­to­ral, en aquest sen­tit, dife­ren­cia entre els par­tits polítics i les ins­ti­tu­ci­ons: con­si­dera que el llaç groc “el poden uti­lit­zar legítima­ment” els líders i can­di­dats “però no les auto­ri­tats públi­ques, que han de res­pec­tar la neu­tra­li­tat política durant els pro­ces­sos elec­to­rals”. La JEC està for­mada per vuit magis­trats del Suprem tri­ats per sor­teig, cinc catedràtics pro­po­sats pels grups i nome­nats pel Congrés i dos mem­bres nats més que no tenen vot. Es dona la cir­cumstància que dos dels magis­trats del Suprem al tri­bu­nal que jutja el procés, Ana Fer­rer i Luci­ano Varela, for­men part de la JEC com a repre­sen­tants de la sala segona de l’alt tri­bu­nal i s’abs­te­nen en aquest expe­di­ent, men­tre que al saló de plens sí que per­me­ten que els pre­sos por­tin el llaç groc a la solapa.

En el seu ultimàtum, la JEC fins i tot rebat Torra quan apel·lava a les difi­cul­tats tècni­ques de com­plir l’ordre en tots els edi­fi­cis i argu­menta que “la majo­ria dels quals depe­nen de Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat o d’alguna con­se­lle­ria” i, si en algun cas tingués algun pro­blema, “n’hi hau­ria prou a indi­car a la Junta Elec­to­ral Cen­tral aquells edi­fi­cis con­crets en què es produís la situ­ació”.

En el cas de les elec­ci­ons al Par­la­ment del 21 de desem­bre del 2017, sota el 155, la JEC va per­se­guir el groc fins al punt de pro­hi­bir que els mem­bres de les meses por­tes­sin el llaç a la solapa –a petició del PSC– i que les fonts s’il·lumi­nes­sin de color groc –a petició del PP.

LES FRASES DE LA JEC

[La JEC reitera a Torra] el requeriment fet l’11 de març perquè en el termini de 24 hores ordeni la retirada de les banderes estelades i dels llaços grocs
[L’adverteix de] les responsabilitats administratives, i, en el seu cas, penals, en què pot incórrer si persisteix a desobeir els acords de la JEC

POLÍTICA
FIGUERES - 19 març 2019 2.00 h

La croada contra el groc arriba als ajuntaments i al Consell de l’Alt Empordà

 La Junta Electoral de Zona dona 48 hores als consistoris de la comarca perquè retirin estelades, llaços i pancartes per garantir “el principi de neutralitat política”

JOAN PUNTÍ - FIGUERES

La Junta Elec­to­ral de Zona de Figue­res va donar ahir 48 hores a tots els ajun­ta­ments de la comarca de l’Alt Empordà, en par­ti­cu­lar a l’Ajun­ta­ment de la capi­tal, Figue­res, així com al Con­sell Comar­cal, perquè reti­rin les pan­car­tes, els llaços grocs i les este­la­des per “garan­tir el prin­cipi de neu­tra­li­tat política”. La Junta Elec­to­ral de Zona subrat­lla que, en cas que no es tre­guin voluntària­ment en els ter­mi­nis que indi­quen, es faran “tots els reque­ri­ments per­so­nals que siguin neces­sa­ris” perquè es com­pleixi amb el que dicta la reso­lució de la Junta Elec­to­ral.

Aquesta reso­lució atén la petició de Ciu­ta­dans, que ho va dema­nar a la Junta Elec­to­ral Cen­tral el 14 de març pas­sat. Ciu­ta­dans recla­mava que s’adop­tes­sin les mesu­res necessàries per a la reti­rada de pan­car­tes, símbols i eslògans que hi hagi als con­sis­to­ris i que “iden­ti­fi­quin deter­mi­nats par­tits polítics que con­cor­ren a les elec­ci­ons a les Corts Espa­nyo­les i al Par­la­ment Euro­peu, així com a les elec­ci­ons locals”.

Ciu­ta­dans-Par­tit de la Ciu­ta­da­nia ho dema­nava perquè es garan­teixi “el prin­cipi de neu­tra­li­tat política”. La denúncia, pre­sen­tada ini­ci­al­ment con­tra l’Ajun­ta­ment de Figue­res, es va fer exten­siva a la resta d’ajun­ta­ments.

Al Con­sell Comar­cal no hi havia ahir cap llaç groc ni tam­poc cap pan­carta i, al balcó, hi one­java només la senyera. Aquesta decisió la va pren­dre l’octu­bre del 2017 el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal, Fer­ran Roquer.

Al con­sis­tori de la capi­tal de comarca, en canvi, sí que hi ha pen­jada des de fa dies una pan­carta en què es lle­geix un text en anglès que diu: “L’auto­de­ter­mi­nació és un dret, no un crim.”

Ahir a la tarda, el Con­sell d’Alcal­des del Con­sell Comar­cal de l’Alt Empordà tenia reunió ordinària, però, segons fonts de l’orga­nisme supra­mu­ni­ci­pal, durant la tro­bada no es va asso­lir cap acord ni es va acor­dar cap res­posta a la petició. Tam­poc hi va haver cap reacció des de l’Ajun­ta­ment de Figue­res, que no es va voler mani­fes­tar ahir sobre la reso­lució de la Junta Elec­to­ral.

Fonts del govern de Figue­res van asse­nya­lar que esta­ven estu­di­ant el man­dat, però que no dona­rien, de moment, cap res­posta. Avui s’espera que l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI), que pre­si­deix l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cer­vera, faci reco­ma­na­ci­ons a tots els ajun­ta­ments que agrupa.

El por­ta­veu de Cs a Figue­res, Héctor Ame­llo, que a més és el cap de llista del par­tit al Congrés dels Dipu­tats, cele­brava ahir que la junta hagués atès la petició del seu par­tit per “garan­tir unes elec­ci­ons lliu­res” i impe­dir que “el sepa­ra­tisme tin­gui segres­tats els edi­fi­cis públics”.

LA FRASE

Cal impedir que el separatisme tingui segrestats els edificis públics

Héctor Amello
DIPUTAT DE CIUTADANS I PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL A FIGUERES