El Suprem menysté el català

El tribunal ratifica que la llengua catalana no pot ser preferent a les diputacions de Girona i Lleida

L'ens confirma dues sentències del TSJC

Els organismes afectats es mantindran ferms en la defensa del català

19/05/15 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
El ple de la Diputació de Girona
ARXIU / manel lladó
La Diputació de Girona recorrerà si cal al TC o a Estrasburg

El Tribunal Suprem (TS) continua entestat a menystenir el català i a interferir en la campanya electoral. Si fa pocs dies va avalar el 25% de castellà en alguns centres escolars, ara ha ratificat que les diputacions no poden tenir el català com a llengua d'ús preferent i anul·la els seus reglaments. Els magistrats donen la raó a dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l'any 2013 que anaven en aquesta línia. Una decisió que provoca un maldecap on mai no n'hi havia hagut cap, perquè, com recorda el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, fins ara “no s'ha rebut ni una reclamació”. Tant l'organisme de Girona com el de Lleida ja han anunciat que es mantindran ferms a favor del català.

La polèmica judicial arrenca l'any 2010 quan Convivencia Cívica Catalana (CCC), en la seva ofensiva anticatalana, va portar als tribunals el reglament d'ús de la llengua de les diputacions de Girona i Lleida –setmanes abans el PP havia fet el mateix amb el de l'Ajuntament de Barcelona–. Alguns d'aquests articles, a part d'oficialitzar el català com a llengua vehicular de la institució, especifiquen que l'expedient de documents es fa directament en català i només serà en castellà si el sol·licitant ho demana, o que el personal de l'administració fa servir el català en les seves comunicacions orals, llevat que li demanin el contrari.

L'entitat espanyolista denunciava que s'excloïa el castellà i s'atorgava caràcter preferent a una llengua sobre l'altra. Per aquest motiu va recórrer al TSJC.

Recurs estimat

El 2011 el tribunal va acceptar les peticions de CCC i va suspendre part dels articles de les diputacions, que van presentar les pertinents al·legacions. Dos anys més tard el TSJC va tornar a pronunciar-se a favor de Convivencia Cívica assegurant que la posició de les llengües oficials és de “paritat jurídica” als poders públics catalans. Els magistrats es van basar en la sentència del Constitucional contra l'Estatut i en la resolució contra el reglament lingüístic del consistori barceloní.

Arran d'aquesta situació, les dues institucions van continuar amb la batalla judicial i van recórrer al Tribunal Suprem al·legant que CCC no estava legitimada per impugnar els drets lingüístics d'una entitat pública. Els partits també van fer front comú a favor de la llengua i, per exemple, la Diputació de Girona va aprovar una moció en què defensava la seva política lingüística –alguns ajuntaments catalans van fer el mateix.

El paper del Suprem

Ara el Suprem, però, ha desestimat els arguments de les diputacions de Girona i Lleida, i manté que CCC tenia potestat per iniciar accions judicials entenent que volia defensar els interessos de la ciutadania. En cap cas, però, el TS entra en el fons de la qüestió sobre si els òrgans catalans poden tenir un reglament o altre. Tot i això, ressalta que “són un fet notori els problemes i debats que tant en el marc legislatiu com en l'executiu i en el judicial s'han posat de manifest al voltant del compliment a Catalunya d'allò que disposa l'article tres de la Constitució, per tal d'articular una plena i pacífica convivència de les llengües castellana i catalana”.

El contingut de la sentència és ferm, però si les parts interpreten que els seus drets fonamentals han estat vulnerats es poden dirigir al TC o al tribunal d'Estrasburg.

La voluntat política és continuar defensant l'ús que fem del català perquè no hi ha cap motiu
per canviar-lo
Fins ara no hi ha hagut cap problema amb el català i no
hem rebut cap reclamació
Joan Giraut
PRESIDENT DIPUTACIÓ GIRONA
La sentència té una afectació mínima sobre el català, que
és la nostra llengua
de comunicació
Diputació de Lleida

La mateixa política lingüística dels últims anys

Les dues diputacions afectades ja han deixat clar que la nova sentència del Tribunal Suprem no farà canviar les seves polítiques lingüístiques i que continuaran defensant el català i la seva utilització com han fet en les últimes dècades. El president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, va explicar ahir que els serveis jurídics estan estudiant la resolució, però va anunciar que està disposat a recórrer davant del Tribunal Constitucional o el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg si és necessari: “La voluntat política és continuar defensant l'ús que fem del català perquè no hi ha cap motiu per canviar-lo”, va destacar Giraut, que va recordar que qualsevol decisió es prendrà per unanimitat amb la resta de partits. “Fins ara no hi ha hagut cap problema amb el català i no hem rebut cap reclamació”, hi va afegir.

La institució de Lleida va emetre un comunicat en què subratlla que la decisió del TS tindrà una “afectació mínima” i “insignificant” sobre l'ús del català, que, a hores d'ara, és la “llengua de comunicació habitual” en la institució. En aquest sentit, matisa que la nova resolució incideix en els mateixos arguments del 2013 del TSJC i “des de llavors l'ús del català ha continuat en els mateixos termes de normalitat de fa més de vint anys”.

Darrera actualització ( Dimarts, 19 de maig del 2015 07:24 )