EDUCACIÓ
MADRID / BARCELONA - 19 maig 2017 2.00 h

L'Estat demana un informe dels llibres de text catalans

 El Ministeri d'Educació comprovarà si els manuals de cinquè i sisè de primària “adoctrinen” contra Espanya com sosté un sindicat

 Ensenyament lamenta la “voluntat de fer soroll” de l'Estat

REDACCIÓ / R. G. A - MADRID / BARCELONA

El secretari d'estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, Marcial Marín, ha encarregat un informe “detallat i urgent” a l'alta inspecció sobre els llibres de text a Catalunya, arran de l' estudi presentat pel sindicat català de professors Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari (AMES), segons el qual els textos que manegen els alumnes d'entre 10 i 12 anys a Catalunya tenen “plantejaments ideològics partidistes” i “tendenciosos”.

“En breus dies disposarem d'aquest informe i ens pronunciarem sobre si s'està vulnerant o no la normativa”, va explicar Marín, que va recordar que la competència a l'hora d'escollir els llibres de text als centres educatius és “dels professors”. Tot i això, el secretari d'estat va advertir que si “no es compleix el currículum o es desenfoca”, el ministeri “ha d'actuar a través de l'alta inspecció”. El govern espanyol, va assegurar, acudirà als tribunals si es confirma aquest incompliment.  

Marín va explicar que el govern espanyol ja estava en “alerta” des que el 8 de maig el president de l'Asociación Nacional de Editores de Libros de Texto (Anele), José Moyano, va denunciar “pressions” autonòmiques en l'elaboració dels llibres de text. L'informe de la inspecció, però, només fa referència als manuals catalans.

L'acció del ministeri arriba després del rebombori causat després que diversos mitjans de Madrid hagin difós l'informe d'AMES, que analitza els continguts dels llibres de text de set editorials catalanes de l'assignatura de coneixement del medi, de cinquè i sisè de primària. Segons el document, els llibres enalteixen “en excés'' les diferències entre els ciutadans catalans i els de la resta de l'Estat i presenten la història com un constant enfrontament entre Catalunya i Espanya, on sempre s'ha actuat “coartant'' les llibertats, els costums, les tradicions i la llengua pròpia de Catalunya.

AMES avisa que la manca de referències a les institucions, entitats i normes compartides com ara la monarquia, la Constitució i el govern espanyol afavoreixen que els alumnes catalans “no se sentin espanyols, sinó catalans''. AMES critica que el Ministeri d'Educació no tingui prou mecanismes per controlar ‘'que només s'ensenyi el que està establert per la Constitució'' i les lleis generals d'educació, i adverteix que aquesta falta de control fa que “algunes comunitats autònomes'' desitgin independitzar-se.

El secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, va mostrar el seu “desconcert” per l'encàrrec a l'alta inspecció de l'Estat del ministeri, al qual va retreure la “desconfiança” en els mestres i les editorials. Llobet va recordar que “fa anys que va desaparèixer la necessitat d'un informe favorable per poder autoritzar llibres de text” perquè es confia en la professionalitat dels mestres per “triar els materials que aniran més bé pel projecte educatiu que té el centre, i va atribuir la decisió del govern espanyol a “la voluntat de fer soroll i tremendisme”. “Si aquesta és la primera decisió del ministeri fruit dels treballs de la subcomissió del pacte educatiu, malament comença”, va lamentar.

El president de la comissió de llibre de text del Gremi d'Editors de Catalunya i director general de l'editorial Edebé, Antoni Garrido, va qualificar la polèmica sobre l'adoctrinament als llibres catalans d'“estèril, tendenciosa i inventada” i va assegurar que les editorials “no intenten adoctrinar, sinó complir amb els requisits que els marquen els organismes oficials”.

En el mateix sentit es va expressar l'editorial Cruïlla, una de les assenyalades en l'informe d'AMES, que va fer públic un comunicat en què deixa “constància que tots els llibres de text del seu catàleg segueixen estrictament la legislació vigent i s'adapten al 100% al currículum escolar.

LES FRASES

Uns creiem en els nostres docents i la professionalitat de les editorials. Altres, en la censura
Meritxell Ruiz
CONSELLERA D'ENSENYAMENT
Fins que no ho hem exigit des de C's [la revisió dels llibres de text] no han fet res
Albert Rivera
PRESIDENT DE CIUTADANS

Un sindicat espanyolista sense cap representació

La Ustec-STEs, el sindicat majoritari a l'ensenyament a Catalunya, va emetre ahir un comunicat en què acusa AMES de pretendre “generar una polèmica inexistent en el si de l'educació catalana a fi d'inflamar els mitjans espanyols i els partits anticatalans per tal de generar l'enèsima ofensiva contra el procés d'autodeterminació que s'està desenvolupant de manera pacífica i tranquil·la”. La Ustec acusa AMES i la premsa i els partits polítics afins de voler imposar una “història oficial espanyola” que sigui un “compendi de mites justificadors de l'statu quo” en què es reivindica “una versió teleològica i triomfalista de la història d'Espanya, que en el món de la historiografia actual es troba més que desfasada i desacreditada”. “Les queixes que es perceben en l'informe només demostren la nostàlgia pels llibres de text del franquisme que, efectivament, adoctrinaven en la religió del nacionalisme espanyol”, hi afegeix el comunicat. El sindicat exigeix “una disculpa a tot el professorat ofès per la difamació que suposa l'acusació d'adoctrinament”. El portaveu nacional d'Ustec, Ramon Font, va remarcar, a més, l'escassa representativitat d'un sindicat, AMES, que ni tan sols es va presentar a les últimes eleccions sindicals el 2015 i de qui “mai” ha vist cap membre.

David Rabadà, d'ASPEC-SPS Sindicat de Secundària, va anar més lluny i va assegurar que el sindicat AMES “sols està format per un sol membre”. Rabadà va recordar que l'organització “mai no ha obtingut cap mena de representació sindical i, per tant, poc coneix la realitat educativa nacional”. Segons Rabadà, la persona que està al darrere del sindicat “pertany a un organisme religiós amb molts anticatalanistes com a membres numeraris, i, per tant, gens objectiu amb la realitat editorial catalana”.