Un divorci que pot ser assenyat

Josep Rull, coordinador general de CDC, va ser taxatiu quan, després de la sortida de dimecres dels tres membres d'Unió del govern de la Generalitat, va dir que el projecte polític de CiU s'ha acabat i que ara es tracta de pactar els termes d'una separació amistosa i endreçada, sense dramatismes. Unió Democràtica, a través del seu secretari general, encara pretenia al matí continuar la federació i fins i tot parlava de la possibilitat de presentar-se plegats a les eleccions. Una maniobra tàctica que potser no comptava amb la contundència amb què Convergència ha dit prou. No es tracta, doncs, de cap separació, sinó d'un divorci, els termes del qual s'hauran de pactar més enllà de les bones paraules de donar compliment als programes electorals i de reclamar-se lleialtat pels 37 anys de relació.

Que Convergència tenia clar el seu full de ruta no és cosa dels tres dies de termini que Rull va donar a Unió per definir-se després de la consulta interna dels socialcristians. Unió no pot al·legar desconeixement ni presses. Sobta, però, que, amb unes diferències tan abismals en una qüestió clau, es presentessin plegats a les eleccions municipals. Ara, just abans de constituir-se diputacions i consells comarcals, arriba el trencament i, per tant, la redefinició d'acords ja presos. Un divorci, però, pot ser assenyat, i el d'Unió i el de CDC pot ser-ho. El president Mas ha estat contundent i afronta el 27-S sense llast. Unió, per la seva banda, haurà de decidir si en un tema en què s'hi juga el futur d'un partit de més de 83 anys, en fa prou amb la ínfima diferència de vots de la consulta o si li cal un congrés en què qui guanyi administri unes sigles històriques. Però el de CiU és ja un camí sense retorn.