El Parlament va apostar el 13 de març del 2013 per «iniciar un diàleg amb el Govern de l'Estat per possibilitar la celebració d'una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur». Van recolzar el text CiU, ERC, PSC i ICV: 104 dels 135 diputats, el 77% de la cambra. El 12 de desembre del 2013, CiU, ERC, ICV i la CUP, amb 87 diputats, van pactar convocar la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. Després, Esquerra va avalar de mala gana el 9-N alternatiu d'Artur Mas, i Iniciativa, amb 13 diputats, se'n va desmarcar. Ja només en quedaven 74. Al final, del full de ruta independentista de CDC, ERC i les entitats sobiranistes se n'ha despenjat també Unió, amb 13 escons. Amb el resultat de les eleccions del 2012 a la mà, el front sobiranista -avui nítidament secessionista- només compta amb 61 diputats, lluny de la majoria absoluta.
El divorci entre Convergència i Unió, després de 37 anys d'incòmode però fructífer maridatge, evidencia que l'anomenat procés sobiranista s'assembla cada cop més als Deu negrets d'Agatha Christie: cada capítol s'emporta la vida d'un nou personatge. Els incondicionals de la causa objectaran que aquesta depuració enforteix l'empresa, ja que els desertors eren en veritat impostors, talps que només pretenien sabotejar des de la sala de màquines el trànsit de Catalunya cap a la seva plena sobirania. Però si el seu propòsit és obtenir a les urnes del 27-S el mandat democràtic que no va poder subministrar la consulta alternativa del 9-N, no sembla que la millor idea sigui fragilitzar els seus suports polítics -i sociològics-- en nom de la puresa dels fins.
Així sembla entendre-ho el líder de l'ANC, Jordi Sánchez, partidari de l'acostament als que creuen més en un procés constituent que en la independència. La seva trobada amb Ada Colau, clau per al sí d'ERC a la seva investidura, el situa als antípodes de l'hostilitat que CDC dispensa a la nova alcaldessa.
Noves complicitats
Ara l'independentisme ha de passar comptes amb les urnes, però després del 27-S algú haurà de teixir noves complicitats perquè el frontisme i la fragmentació electoral no aboquin Catalunya a un carreró sense sortida
.
