Dies enrere, just en el moment de pactar que faríem coincidir la publicació d'aquesta entrevista amb l'últim dia del curs escolar, les preguntes a la consellera Irene Rigau probablement haurien estat unes altres. Feta just el dia en què la coalició convergent anuncia el seu divorci, quan hi ha tres consellers del govern dimitits i a les portes d'un 27-S, les preguntes canvien radicalment i giren a l'entorn de la situació política.
Que avui s'acabi el curs és sinònim que hem salvat un any més la immersió lingüística a l'escola?
Sí. I era molt important salvar el model i deixar clar que les actuacions judicials que hi ha hagut eren per casos individuals, per alumnes concrets i mentre estiguessin en l'ensenyament obligatori en un determinat centre. Hem aconseguit que quedés clar que això no volia dir canviar el projecte. No hem canviat el model. I no són ni els tribunals ni el ministeri els que han de definir els percentatges de català o de castellà. Això està determinat pel projecte de cada centre. I el que determina el model lingüístic és el Parlament de Catalunya.
No és, doncs, una qüestió de percentatges?
La teoria dels percentatges, defensada per Ciutadans i el PP, que són els que han creat els problemes que hi ha hagut al País Valencià i a les Illes, només perseguia debilitar el català.
Però res fa pensar que els tribunals i l'Estat rectifiquin.
No. L'Estat continuarà fent. Però ha quedat demostrat que al darrere de la teoria dels percentatges hi havia un objectiu final, el de debilitar el català.
L'Estat defensa la meitat de les classes en català i la meitat en castellà.
L'Estat opta pel 50% en català i el 50% en castellà al·legant que no hem desenvolupat la disposició del ministeri que ens obligava a pagar 6.000 euros a cada alumne a qui no garantíssim l'escolarització en castellà i que s'hagués d'inscriure en una privada. S'ha acabat el curs, s'acaba una etapa del ministre José Ignacio Wert, i s'acaba amb un gran fracàs de Wert. La gran solució que van proposar, que era garantir la presència de castellà a l'escola pagant sis mil euros a la família, ha estat un gran fracàs. A Catalunya, l'escola pública, la concertada i la privada han avalat el nostre model lingüístic i hem fet impossible que el ministeri se'n sortís. No se n'han sortit ni amb l'atractiu dels sis mil euros. I com que han fracassat, per això ara van per la via judicial.
Se n'anirà Wert però el problema es quedarà.
Cert. Perquè aquest no és un tema de Wert sinó de Rajoy. Però Wert és la persona que a la FAES ja havia dissenyat les estratègies per a la reunificació de l'Estat. I no se n'ha sortit.
Si l'Estat no para i els tribunals tampoc, potser algun dia vostè haurà de dir que sí, que desobeirà.
La posició de l'Estat és una posició política. I nosaltres aquesta situació l'hem de resoldre també amb una posició política. I la posició que està prenent el govern de Catalunya en relació amb la sobirania és claríssima. Aquest tema es resoldrà perquè serem sobirans. No es pot resoldre de cap més manera. La justícia no ens pot dir el percentatge, perquè el que vol l'Estat és simplement reduir la presència de català.
La solució és la independència?
La situació a la qual hem arribat, des d'un punt de vista no només econòmic sinó també identitari, és evident que em porten a defensar el sí i sí. Sí al nostre model lingüístic. I sí, no només a sortir d'aquesta situació econòmica, sinó a defensar la llengua i la cultura catalanes.
Dos inspectors i la delegada d'Ensenyament a Barcelona han de declarar un dia d'aquests en relació amb el 9-N.
En aquest aspecte deixi'm ser prudent, perquè tot això està en la via judicial. Però queda clar que el Ministeri d'Educació en aquest cas ha actuat per sobre de les seves funcions, perquè des d'una direcció general s'han enviat papers a la fiscalia. I això no és normal.
Si tornés a haver-hi un 9-N, actuaria de la mateixa manera?
Sí, sí. Jo crec que el 9-N es va fer bé. Vam complir un mandat parlamentari.
Hi ha una membre del govern, la vicepresidenta Joana Ortega, que com vostè també ha estat objecte d'una querella per actuacions relacionades amb el 9-N. Ortega ha anunciat que deixarà el govern i la política. L'entén, la seva decisió?
Amb ella tinc una relació personal molt afectuosa. Personalment penso mantenir-la. Però respecto la seva decisió.
I vostè, vol marxar de la política?
A mi m'agradaria marxar de la política quan tingui resolt tot el tema de la imputació. El meu interès és mantenir-me activa políticament fins que aquest tema estigui resolt. En tot cas, aquest és el meu interès. Plegar és una decisió personal. Continuar és una decisió que no depèn només de mi. Jo expresso només el meu interès.
Malgrat el 9-N, el conflicte lingüístic a l'escola, malgrat la querella… no està cansada?
No. Perquè jo tinc una motivació molt profunda, que és la que em dóna força. Sempre explico que jo vaig entrar en política per defensar la llengua a l'escola. I això em manté viva, a banda que és un honor acompanyar el president Mas en aquest projecte. I m'agradaria seguir de prop tot el que representa el 27-S.
Des d'on?
Des d'on decideixin. Com a diputada o com el que sigui. El desig seria poder deixar la política havent deixat tancat el tema del model lingüístic a l'escola. Però això és un desig, el de veure tancat aquest tema.
N'ha parlat amb el president Mas?
No.
Però és evident que vostè està en total sintonia amb el que està fent el president.
Sí, i és un honor acompanyar-lo en aquests moments.
Fins i tot ara, quan es trenca CiU?
Aquest és un tema que periòdicament s'havia plantejat. Em penso que és per això que conceptualment ja tots estàvem preparats per quan passés. M'interessa més saber com ho administrarem que no pas fer voltes sobre el tema. El que és rellevant és el que s'ha dit, que és que hi ha una discrepància de fons. I això és molt respectable. Ara el que hem de fer és administrar-ho bé.
Per tant, veu UDC presentant-se el 27-S per separat?
Quina UDC? Aquesta situació no afecta només la coalició; afecta també UDC. Un sector molt important d'Unió. I sí, el que no descarto és que una part d'Unió es presenti per separat de CDC.
I el sector independentista d'UDC? CDC els ha de donar aixopluc?
La força de què disposarà el president aquest 27-S quedarà clara a partir de demà (avui per al lector), serà una força de molta obertura, que eixampla i obre portes a la llista. I aquesta obertura pot afectar una part d'Unió, és clar, però també molta altra gent.
ERC s'ha ofert a entrar al govern.
Sap què crec? Que ara estem a punt de començar la campanya, que ara hem de mirar endavant. Ara hem de parlar de futur, i hi ha coses que són del passat. Hi ha coses que ERC va rebutjar, que són del passat, i ara, insisteixo, hem de mirar cap al futur. ERC no vol la llista única però vol entrar al govern? Insisteixo, jo miro cap al futur.
Què no s'està fent bé, en aquest procés?
Les coses sempre es poden fer millor. Però mantenim el lideratge i la fortalesa del procés. I això és molt quan tenim un Estat radicalment oposat, amb tots els mitjans a la contra. L'Estat ho ha intentat tot. I ara al país li toca fer un Onze de Setembre espectacular i celebrar el 27-S. I que davant de tantes dificultats externes n'hi hagi algunes d'internes, també és lògic. Aquesta era la millor manera per afeblir-nos. Però, si les sabem superar, vol dir que ho tenim tot guanyat.
Quan diu que hi ha un Estat a la contra, li passa pel cap que aquest pugui recórrer contra la convocatòria electoral del 27-S, amb l'argument que en realitat s'està fent un 9-N que el TC ja ha dit que era il·legal?
El 9-N era una consulta, i el que qüestionen és que la Generalitat tingui competències per fer una consulta. El 27-S hi haurà eleccions autonòmiques, i el president de la Generalitat té totes les competències per convocar-les. El 27-S no el podran impedir. A Mariano Rajoy ja li aniria bé, que no hi hagués 27-S, perquè, si les eleccions catalanes són primer que les espanyoles, el paper que pugui fer el PP a Catalunya li pot marcar el to a les generals.
