LA CORTINA D'HUMO

TONI AIRA

TONI AIRA

Periodista

La CUP en campanya

@toniaira

El soroll constant dels anticapitalistes, mai positiu, és evident que a Convergència i a Esquerra ara els ennuvola la carrera cap a les urnes

La CUP en campanya


DISSABTE, 18 DE JUNY DEL 2016 - 22:49 CEST

En l’anterior campanya de les eleccions espanyoles, fa només uns sis mesos, una pregunta era recurrent als mitjans de comunicació catalans i fins i tot l’antic diputat Quim Arrufat la va respondre amb sorpresa incorporada per a molts (especialment a Esquerra): ¿els votants de la CUP, ja que aquesta formació no es presenta en aquests comicis, per qui es decantaran si van a les urnes? Arrufat, diputat del grup de tres que va protagonitzar amb David Fernández i Isabel Vallet la legislatura catalana 2012-2015, va apuntar que, si votés, ho faria per En Comú Podem, la marca de Pablo Iglesias a Catalunya. Ara pinta que ja no. Però, de fet, el que és substancial és que aquella pregunta de presumptes vots prestats ja gairebé no es formula. 

Ara en surt una altra com sola: ¿quants votants d’aquells que van marcar la diferència i el salt qualitatiu en escons de la CUP el 27-S del 2015 persistirien en això, si se celebressin ara eleccions a Catalunya? Els tortuosos processos de decisió de la CUP, les seves controvertides decantacions de vot i el seu constant protagonisme als mitjans de comunicació en clau de conflicte o de desestabilització de la majoria de govern han anat generant una sensació d’afartament que en el sobiranisme es va generalitzant més enllà de l’àmbit convergent. Els d’Artur Mas van tenir un miratge que va durar poc més enllà de David Fernández i del 9-N. Però ara Esquerra se suma al desconcert. Els pressupostos de la Generalitat eren la primera prova de foc de gestió per al seu líder, Oriol Junqueras. Confiaven que a ells la CUP no els avortaria els comptes. I sí. 

Novament el nucli dur es va imposar, i persones que ho han viscut des de dins asseguren que allà controlen amb mà de ferro uns quants entre els quals destaquen Anna Gabriel i Benet Salellas. Amb afartament per una manera de fer que han descrit com a«maquiavèl·lica i sectària» han abandonat el secretariat de la formació sis dels 15 membres. La CUP, una setmana més, ara en plena campanya (com en l’anterior, quan vetaven Mas com a president), ha tornat a ser notícia.

Gairebé no ha passat ni una setmana de la curta legislatura catalana en què la CUP no hagi sigut protagonista per alguna bomba, bombeta o bengala informativa. I aquest soroll constant, mai positiu, és evident que a Convergència i a Esquerra ara els ennuvola la campanya. ¿Qui vol votar per l’enrenou i rodalies? I no em diguin que aquesta no és també una manera de fer campanya. La dels partidaris d’allò del «com més malament, millor».