Estimar Catalunya?

19/06/2017 01:03

Quaranta anys després de les primeres eleccions democràtiques, el PSOE es planteja caminar cap una reforma “plurinacional” de l’Estat. Els socialistes espanyols han vist –finalment– que a Catalunya hi ha un “problema seriós”, segons expressió de Miquel Iceta. Pedro Sánchez admet ara que els catalans som “una nació cultural” (fa uns mesos érem “una singularitat”), però no una nació política, perquè la sobirania rau en “el poble espanyol”, la qual cosa indica que, en el millor del casos, hi ha pobles de primera i pobles en posició subalterna. Quaranta anys després dels comicis que van inaugurar la democràcia a Espanya, aquest és el gran missatge del PSOE a una societat on un 48% ha votat partits independentistes i un 80 % està d’acord amb un referèndum pactat d’autodeterminació.

El novembre del 1976 va néixer el Partit Socialista de Catalunya, que es creava a partir de la fusió de diverses forces preexistents i impulsat, sobretot, per Convergència Socialista (al seu torn, fundada a partir del Moviment Socialista de Catalunya) i liderat per Joan Reventós, que tenia al costat homes com Obiols i Serra. Al document fundacional d’aquell PSC (conegut com a PSC Congrés) s’hi podia llegir això: “Ens inserim en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afirmat categòricament en les seves línies programàtiques el dret del nostre poble a l’autodeterminació”, que es considerava “exigència inalienable i imprescindible”. Els redactors d’aquell llibret de vuitanta pàgines afegien que “propugnarem, arribat el moment, la Federació de Repúbliques lliures i iguals com a fórmula que conjumini el màxim de llibertat nacional per a Catalunya i per a les altres nacions i pobles de l’Estat amb la necessària solidaritat socialista entre tots ells, i molt particularment amb els menys afavorits pel desenvolupament econòmic i social capitalista”.

Qui havia de dir que, de tota aquella retòrica tan rupturista, el que tindria reedició avui seria l’assumpte de l’autodeterminació? Com és sabut, el PSC Congrés, juntament amb la federació catalana del PSOE i el PSC ex-Reagrupament (el de Josep Pallach, sense Pallach), van crear, el juliol del 1978, l’ac­tual Partit dels Socialistes de Catalunya. Les peripècies del socialisme català són ben conegudes des d’aquell moment.

El nou líder del PSOE ha proclamat que “Espanya estima Catalunya”, frase amable que demostra que no entén res del que està passant. O bé que és un cínic que intenta fer-nos passar amb cançons per eludir la qüestió de fons, assessorat –entre d’altres– per Borrell, jacobí contumaç. A Alfonso Guerra, molt afectat per la calor, no cal ni esmentar-lo. Ubicar l’actual reclamació independentista en el guió sentimental més tronat és un greu error de Sánchez, que indica un escàs coneixement de les causes del conflicte que estem vivint. I una capacitat admirable per tapar la realitat amb fum.