POLÍTICA
MADRID - 19 juny 2017 2.00 h

Pedro II el Catalanista

 Sánchez culmina la reinvenció com a líder del PSOE definint-se ara “a favor d’Espanya i del catalanisme”

 Cita Iceta com a model del sentiment que “abraça la realitat hispana”

 Insisteix a pactar amb Podem i C’s i emergir entre l’independentisme i el “neocentralisme”

DAVID PORTABELLA - MADRID
“Espanyano és Rajoy ni el PP, Espanya no és anticatalana, Espanya estima Catalunya”, sosté

Quan va llançar el segon assalt al lideratge del PSOE, Pedro Sánchez va triar Dos Hermanas (Sevilla) per alertar de la seva reinvenció. “No soc el mateix que fa tres anys”, avisava el 26 maig qui va ser destronat l’1 d’octubre i vivia al volant del seu Peugeot 405. Sánchez no va dir res més, així que l’audiència no va resoldre la incògnita de si, als seus 45 anys, el que feia el polític madrileny era renegar del viatge a Lisboa del gener del 2016 per aprendre in situ com es forja un govern d’esquerres i després pactar amb Ciutadans pel bé del “mestissatge ideològic”. Si amb el temps Sánchez va aclarir que gràcies a haver visitat Catalunya més que qualsevol altre territori ara conclou que el Principat és una nació, ahir, el líder del nou PSOE va culminar la reinvenció al recinte firal d’Ifema de Madrid amb un nou anunci. “Mireu, companys i companyes...”, va advertir tot copiant la fórmula de captar l’atenció al circ davant l’imminent exercici d’equilibri d’un funambulista sense xarxa. “ Jo estic a favor d’Espanya i del catalanisme”, va solemnitzar Pedro II, que des d’ahir és ja el successor de Pedro I el Breu.

L’entronització de Pedro II el Catalanista no va arribar fins als 35 minuts del seu discurs en la clausura del 39è congrés del PSOE, quan, després d’alterar la cotització de Podem amb l’OPA hostil al 15-M, va mirar a Catalunya. “Estic a favor del catalanisme com el defensa i el recorda...”, va seguir Sánchez amb uns segons de suspens propis de qui desitja donar a conèixer una lectura inspiradora. L’Oda a la pàtria d’Aribau? Lo catalanisme de Valentí Almirall? El Memorial de Greuges? “Del catalanisme com el defensa i el recorda Miquel Iceta, primer secretari del PSC”, va resoldre Sánchez, despertant l’ovació dels simpatitzants del PSOE a l’influencer català del líder. “Un sentiment cívic, un sentiment transversal, l’amor per la terra, la llengua, la cultura i la història de Catalunya que, lluny de negar la seva realitat hispana, el que fa és abraçar-la, comprometre’s junt amb milions de progressistes i de compatriotes espanyols a modernitzar, transformar i europeïtzar Espanya”, va culminar Sánchez. Integrat en l’executiva com a secretari de política federal, Patxi López, que en el debat de les primàries li va etzibar el cèlebre “Pedro, tu saps què és una nació?”, assentia, ahir, com qui obté una resposta llargament esperada.

Com si s’abonés al refrany castís “caballo viejo no aprende trote nuevo”, però, el líder del nou PSOE que ell anomena ara “el PSOE de sempre” va servir un déjà vu insistint que l’únic rumb a La Moncloa és el fallit del 2015 de pactar amb les “forces del canvi” i que són dos imants que es repel·leixen, Pablo Iglesias i Albert Rivera. “Treballaré sense descans perquè hi hagi una majoria parlamentària que acabi amb aquesta etapa negra del PP i el canvi depèn fonamentalment de tres forces, així que, si continuen els vets, el PSOE parlarà clar i dirà a la majoria de progressistes del país que, en les properes eleccions, ens votin majoritàriament a l’únic partit que ho pot fer, el PSOE”, va dir. “Espanya no és Rajoy ni el PP, Espanya no és anticatalana, Espanya estima Catalunya”, va reblar.

A l’hora de traduir en noms el seu catalanisme, però, Sánchez acota a tres els representants del PSC (Núria Parlon a cohesió social, Carles Ruiz a indústria i Paco Boya a muntanya) davant els vuit d’Andalusia i els set de Madrid, les dues federacions més premiades. La paradoxa del premi andalús no va ser l’única, ja que alguna bandera republicana onejava a Ifema aliena a l’estocada de Sánchez a l’esmena de les Joventuts Socialistes sobre la Tercera República. “I l’afirmació d’estar a favor d’Espanya i del catalanisme pot resultar paradoxal a Catalunya perquè des de fa anys el debat se centra en el procés, que és un corrent independentista que, reconeguem-ho, té un fort arrelament social i també al Parlament i que vol una segregació que ens tindrà enfront. I pot semblar paradoxal també aquí i ho veurem en els mitjans conservadors, en la dreta espanyola, que tenen una forta pulsió neocentralista”, es va acomiadar Sánchez, com si ell ja endevinés els titulars i com si la paradoxa fos l’únic que assimila el vell Pedro i el nou Pedro.