POLÍTICA
19 juliol 2015 0.00 h

OPINIÓ

L'obstinació premiada

DAVID MARCA

Oriol Junqueras, el líder polític, president d'ERC, que des que debutà el 2011 ha hagut de lluitar amb ganes, acaba d'empatar un combat amb CDC lliurat al màxim nivell. És tota una gesta l'acarament amb un contendent escuat, treballat, entrenat i desconfiat, tal com Artur Mas. Aquest és avui un polític de passió, professió i saber estar, per la qual cosa s'ha de recular molt per comparar. Últimament, talment ballarí de ballet, de puntetes, travessa camps de mines. És fred i murri pels perills i ardent quan flaira engany o podridura. Es tracta del pacte per la llista única de civils, per al 27-S. Si el resultat és favorable, es preveu trencar amb l'Estat sis o nou mesos després.
El preacord es tancà dilluns i dimarts s'acordà una llista de civils i els únics polítics, Mas i Junqueras. Dimecres quedà confirmada la capçalera de cinc i dijous ho recreaven tots els mitjans. Tots, tots, no, és clar. El vent de l'oest ha tornat a portar amenaces. Impassibles, la resta de la setmana han continuat amb la composició de la llista. Donem-ho per fet. Hom preconitzava grans coses d'aquesta unió: la primera és sonada! Podria ser l'arrancada d'una nova etapa per a Catalunya.

La proliferació de partits fa cada vegada més difícil les majories absolutes. Els pactes de legislatura seran necessaris, o no, si existeixen acords puntuals entre ERC i CDC. Forjats diferentment, els dos partits no s'assemblen, però l'esperit d'assolir una Catalunya independent, sobirana, engalzada a Europa de fet i de dret, el comparteixen. D'altra banda, el toc aristocràtic d'UDC feia que es miressin previnguts els rabassaires de la pagesia ancestral –és un dir– d'ERC. És molt vell el sentiment que frac i barret de copa no simpatitzin amb la gent de barretina, faixa, calça curta, espardenya i falç al puny. Deuen ser reminiscències medievals dels oblidats dret de cuixa i ganivet del pa encadenat a la taula. No és fàcil que s'acabi d'emplenar la llista pactada aquest cap de setmana. Hi ha cervells prou preparats, a la nostra terra. De sempre, hi ha hagut gran reticència de molts a formar part de parlaments, governs i ajuntaments. En aquesta ocasió, única, ben segur que si hi són requerits no hi tindran inconvenient. Junqueras s'endevina que és un lluitador incansable. La sinceritat li surt pels ulls sense poder evitar-ho. D'altra banda, és tremendament obstinat.
No dóna res per perdut i ell sol s'anima per tornar a la lluita. Sortint de reunions importants, m'atreveixo a dir que sols veient-li la cara es pot endevinar el resultat de la mateixa. Oriol –fins i tot el nom té simpàtic– sortí de la reunió exultant, aguantant-se el riure. Els convergents, no tots ho veuran com jo. N'hi ha que ho trobaran errat perquè creuen que no són necessaris aliats pels grans fets. Aquests són els que mai s'equivoquen, els que no fan mai res.