EL PERSONATGE DE LA SETMANA / RAÜL ROMEVA

El timoner de Mas cap a Ítaca

 El candidat de la llista unitària independentista personifica el perfil social que el secessionisme perseguia per fer més atractiu el procés i competir amb Podem. L'exeurodiputat d'ICV haurà de recórrer als seus dots d'experimentat nedador per desafiar la


PER JOSE RICO

DIUMENGE, 19 DE JULIOL DEL 2015

Joan Herrera, el colíder d'ICV, va rebre el 2 de març passat al matí un correu electrònic de Raül Romeva Rueda, amic des de la joventut, company de la quinta de 1971 -encara que cap dels dos va fer la mili- i camarada en més d'una i de dues protestes al carrer. Malgrat aquesta relació tan estreta, un fred e-mail va ser la manera que va trobar Romeva de comunicar al seu cap de files que trencava el carnet del partit. Un partit que havia representat amb una força i dedicació incansables durant 10 anys al Parlament Europeu.

Molts a ICV no van acabar d'entendre aquella forma tan abrupta de desairar l'organització. Potser dimecres passat tots van lligar caps al saber que encapçalarà la llista unitària amb què l'independentisme anhela convertir les eleccions del 27-S en un plebiscit sobre la secessió. La candidatura que compartirà amb Artur Mas, el líder del partit al qual Romeva més va atacar en la seva etapa ecosocialista. Una mostra: «Si fos per CiU, Catalunya seria una gran autopista amb centrals nuclears, construccions i fàbriques per tot arreu, i ni un arbre per fer ombra. Si volen fer demagògia, que no s'erigeixin en els defensors de Catalunya». ¡Maleïda hemeroteca! Ara haurà de desafiar-la en pro de l'estelada.

Somnis de capità

Ideològicament semblen la nit i el dia, però alguna cosa més que la independència uneix Mas amb aquest llicenciat en Economia i doctor en Relacions Internacionals per la Universitat de Barcelona. El mar. Per a Romeva és una de les seves passions -el seu blog es diu Periskopia-. Per a Mas, la font d'inspiració de la majoria de les seves metàfores quan pensa com arribar a Ítaca. L'exeurodiputat d'ICV, que somiava de petit de ser capità de vaixell, seguia amb fruïció els documentals de Jacques Cousteau i volia enrolar-se en el Calypso, agafarà ara el «timó» sobiranista que tantes vegades ha invocat el president. El seu perfil encaixa a la perfecció en el caràcter social que el secessionisme perseguia per fer més atractiu el procés i competir amb Podem.

Encara que escalant pel seu arbre genealògic hi trobem un fundador d'Unió Democràtica de Catalunya

-Pau Romeva era el cosí del seu avi-,

Raül es va ancorar molt aviat cap als postulats de l'esquerra alternativa. La política i l'economia van cobrir els buits professionals que van deixar els seus intents fallits per les lesions de fer-se un nom com a esportista, primer en la natació i després en l'atletisme. A poc a poc va anar conjugant el seu ecosocialisme amb un independentisme creixent que al final es va tornar incompatible quan Iniciativa, després de moltes anades i vingudes, va rebutjar abraçar la independència.

378 preguntes, 127 propostes, dos informes, 595 intervencions i quatre declaracions van fer de Romeva l'eurodiputat més treballador de l'Eurocambra. La seva hiperactivitat també li va deixar temps per escriure assajos i novel·les i fer classes de lambada, el ball que més domina amb la salsa. Entre Brussel·les i Estrasburg va entaular una amistat clau per entendre el pas que acaba de fer. Amb Oriol Junqueras i l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, va formar un tripartit a l'ombra -sobretot quan es tractava de promoure l'oficialitat del català a la UE- que el líder d'ERC sempre va somiar d'exportar a Catalunya, i que de moment ha aconseguit amb la llista unitària.

No és estrany, doncs, que es defineixi com un «cul  inquiet». Ho demostra que ha viscut a Madrid -la seva ciutat natal-, Barcelona, la Roca del Vallès, Caldes de Montbui, Montpeller, París, Sarajevo, Brussel·les, Estrasburg i Sant Cugat, on resideix des de fa anys amb Diana, la seva dona, i els seus fills, Elda i Noah. Amb mentors com Vicenç Fisas, Rafael Grasa i Arcadi Oliveres, a Romeva li va entrar el cuquet de les relacions internacionals i va decidir ser investigador per la pau. Això li va obrir les portes de les principals organitzacions internacionals.

Pau i desarmament

Entre l'octubre del 1995 i l'agost del 1996 va ser l'ajudant principal del representant de la Unesco a Bòsnia i Hercegovina i el responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau de la Unesco en aquell país. També va exercir com a supervisor de l'OSCE per a les eleccions bosnianes posteriors a la guerra. Totes aquestes experiències, les seves investigacions sobre pau i desarmament al Centre Unesco de Catalunya i el seu paper com a coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermón Oxfam li van servir per modelar mitja dotzena d'assajos, abans d'atrevir-se amb un parell de novel·les de ficció: Sayonara Sushi Retorn a Shambhala«Actualment estic treballant en noves escriptures que confio que veuran aviat la llum», confessa al seu blog. Resulta senzill intuir que el camí cap a Ítaca que ara liderarà pot inspirar-li un bon grapat de pàgines.