Imaginar que Sísif és feliç

La Vanguardia en català | 19/08/2015 - 00:00h


Antoni Puigverd


Un amic que s'afirma no independentista em diu: "Quan llegeixo opinions burlesques i bilioses sobre en Mas i companyia, em vénen ganes de votar la llista de Junts pel Sí". El tallo: i no tens una reacció semblant quan les burles i els menyspreus són en sentit contrari? "I tant que sí! No suporto l'infantilisme i la prepotència del sobiranisme en els mitjans on baladregen com si fossin vencedors abans de baixar de l'autocar. Em deprimeixen les cavernes mediàtiques d'aquí i d'allà". A mi també em passa, li dic. "Ara bé -continua ell-, crec que, exageracions viscerals a banda, una part de l'argumentari independentista té fonament: l'Espanya de Rajoy i del TC ha situat Catalunya entre l'espasa i la paret. No ens deixa marge de maniobra, als catalans: ens han ficat en un cul-de-sac".

Per què dius que no ets independentista, si estàs d'acord amb els seus arguments?, li pregunto. "Perquè sóc conscient del trauma que produeix a l'interior de Catalunya la ruptura amb Espanya i perquè jo mateix tinc profunds lligams sentimentals, professionals i personals amb Espanya". I continua: "Ara bé: la gran majoria dels espanyols no volen sentir a parlar de les demandes catalanes, ni del reconeixement de la nostra identitat. Només cal veure com han reaccionat els líders regionals del PSOE a les tímides propostes de solució que ha esbossat Pedro Sánchez".

Estàs fet un bon embolic!, exclamo. "Ja ho pots ben dir!".

Perquè no se senti sol, li transcric l'última enquesta de Mestroscopia. Els teus dubtes -li dic- són els de la gran majoria: el 84% dels catalans afirmen que, per història i cultura, el seu país té uns trets característics propis que li atorguen un perfil diferenciat dins d'Espanya. Però, atenció, això no vol dir que rebutgin Espanya. Una majoria molt àmplia (75% segons Metroscopia, 66% segons el darrer CEO) té una visió complementària de les identitats catalana i espanyola. L'incansable bombardeig maniqueu dels darrers anys no ha aconseguit tombar aquesta realitat més matisada.

A causa dels teus dubtes, continuo dient-li al meu amic, molts et tractaran de fleuma i covard mentre faran proclamacions de valentia i claredat solar. No t'hi atabalis. Després de la batalla, potser a tu i a mi ens tocarà ajudar els ferits de totes dues bandes. Potser haurem de contribuir a impulsar una mena de Creu Roja que, una vegada més, provi de trobar una sortida racional a l'eterna dislocació entre Catalunya a Espanya.

"Vols dir que a tu i a mi sempre ens tocarà el paper de Sísif pujant la pedra de la concòrdia i el pacte raonable cap amunt perquè torni a relliscar cap avall just quan estigui a punt d'arribar a dalt?". Potser sí, li contesto, però no assumeixis el paper de Sísif com un destí tràgic. Escolta el que en va escriure Albert Camus: "La lluita per arribar als cims emplena de sobres el cor d'un home. Cal imaginar que Sísif és feliç".