El darrer termini amenaçador del govern espanyol acaba avui però, passi el que passi, no hi haurà cap solució miraculosa, sinó que aquesta haurà de passar pel diàleg, de tu a tu, entre els executius de Carles Puigdemont i Mariano Rajoy. Entre una declaració d’independència, legitimada pels resultats del referèndum de l’1-0 però que porta a escenaris complexos per a les dues bandes, i la convocatòria unilateral d’unes eleccions catalanes per part del govern espanyol a partir de l’aplicació de l’article 155 i de la suspensió de l’autonomia, hi ha, encara avui, tot i la repressió exercida des de Madrid, l’escenari més lògic i democràtic i que demanen gran part dels actors d’aquest conflicte polític, tant a Catalunya com a escala internacional: un referèndum pactat, a l’escocesa, amb les condicions de data, pregunta i terminis que s’estableixin per les dues parts i, si cal, amb una mediació acreditada.
El govern, el Parlament i els partits catalans han demanat fins a divuit vegades al Congrés dels Diputats la possibilitat de celebrar un referèndum acordat, i l’executiu de Puigdemont ha mantingut en els darrers mesos, tot i les amenaces i agressions de l’Estat en tots els àmbits, la seva oferta de diàleg. Fins al punt d’oferir un diàleg sense condicions, com va passar amb la carta que el mateix Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van adreçar a Rajoy. El president espanyol ni va respondre a la iniciativa. De fet, el mateix president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es queixava amargament en una conferència que Rajoy no l’escoltava. Tot i això, s’ha de perseverar i mantenir l’aposta pel diàleg.
