El moderat emprenyat

19/10/2017 00:34

Jordi Goula es preguntava en un article què passa amb la “majoria silenciosa d’empreses”, les més de 260.000 (segons Idescat) que no han fet cap soroll públic, ni han mogut cap seu social, ni s’ho plantegen malgrat les facilitats que sembla donar l’Estat per fer el sorpasso. I recorda una dada important: “Catalunya concentra el 18,4% del total d’empreses d’Espanya”. Amb l’afegit que la majoria d’organitza­cions empresarials com Pimec o Cecot han donat suport al procés català i estan a favor d’una mediació per resoldre el conflicte. Cap d’elles ha jugat a l’estràtegia del descrèdit al Govern català ni s’ha apuntat al relat de la por. És, doncs, una ingent majoria silen­ciosa que s’allunya del soroll i opta per mantenir la calma en la tempesta.

Això no vol dir, lògicament, que les empreses que sí que han pres la decisió no siguin d’una importància cabdal ni que la qüestió sigui menystenible. Certament, es tracta d’un tema greu que ha de preocupar el Govern català, i que també hauria d’amoïnar l’espanyol, tan entusiasmat amb destruir la fortalesa catalana que no recorda que el tret se’l dispara al propi peu. Altrament, tampoc no és discutible que les empreses prenguin decisions en funció dels seus interessos, i és cert que el diner no estima la inestabilitat. Però retorno a la dada de Goula: 260.000 són una immensa majoria silenciosa, que ni es mou, ni s’espanta.

Si esmento aquesta dada és perquè em sembla la metàfora de la naturalesa profunda de la revolta que s’ha produït a Catalunya, i que no té a veure amb l’èxit dels radicals, sinó amb la indignació dels moderats. El filòsof Àngel Castiñeira deia en un tuit que “el millor radical és el moderat escarmentat”, i afegia que “el pitjor moderat és el radical venut”. Hi coincideixo i alhora recordo el famós “català emprenyat” de Juliana, autèntic motor de tot el procés posterior. Van ser aquests moderats escarmentats, aquests catalans emprenyats, els que van defensar les urnes l’1 d’octubre, els que van sortir en massa en protesta contra la repressió i els que dimarts a la nit van encendre les espelmes per alçar la indignació contra el retorn dels presos polítics a Espanya.

Una de les mentides més barroeres i inútils que ha bastit el relat espanyol és la de fer creure que Catalunya s’havia omplert de radicals que havien perdut el seny i la compostura. No cal dir que aquest relat serveix per criminalitzar el procés català, mentre nega els greuges que ha comès l’Estat respecte a Catalunya, però ni explica la realitat ni ajuda a resoldre-la. A la pregunta que ens fan des de fora de “què li ha passat al seny català?”, cal respondre amb la pregunta corregida: què heu arribat a fer des de l’Estat perquè el seny català hagi decidit emprendre un camí de ruptura? És la moderació la que ha dit prou, i respondre a la moderació emprenyada amb repressió bruta és una estratègia incendiària.