OPINIÓ
19 octubre 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

Les emocions del procés

MERCÈ RIBÉ
Les emocions són intrínseques en l’ésser humà i tenen una funció adaptativa

Angoixa, serenor, eufòria, inquietud, empatia, solidaritat, pena, decepció, desconcert, satisfacció, esperança, confusió, calma, vergonya, impotència o indignació. Són dies de moltes emocions que cadascú gestiona com pot, ja sigui de manera individual o col·lectiva, com hem vist en les múltiples i multitudinàries manifestacions als carrers. Les emocions són intrínseques en l’ésser humà i tenen una funció adaptativa, ja que fan d’impulsores dels mecanismes necessaris per reaccionar davant l’inesperat, sigui positiu o negatiu. Diuen els experts que d’emocions n’hi ha sis de bàsiques: la por, la sorpresa, el fàstic, l’alegria, la tristesa i la ira, i que tota la resta parteixen d’una d’aquestes.

La por: té una finalitat de protecció i supervivència. Anticipa una amenaça o un perill i produeix ansietat i inseguretat. Madrid la fa servir com a arma però aquí ja no en tenim, de por. La supervivència que està en joc és la seva.

Sorpresa: té la finalitat d’orientar-nos davant d’una nova situació. És transitòria i produeix desconcert. L’aplicació del 155, malgrat la seva dimensió desconeguda, ja ha perdut aquest factor. El desconcert, ara com ara, el trobem quan mirem cap a Europa.

Fàstic: produeix rebuig cap allò que tenim al davant i del qual solem allunyar-nos. En aquest procés, el fàstic és mutu. Uns, però, busquen allunyar-se’n i els altres, malgrat sentir-ne, no.

Tristesa: la seva funció és la de demanar ajuda. Evoca la pena. El procés és trist en tant que hi ha hagut catalans apallissats o innocents engarjolats. L’ajuda és necessària.

Ira: facilita les reaccions defensives. S’activa quan un se sent amenaçat i ens priva de prendre decisions adaptatives. La ira mal gestionada porta a la fúria que, reprimida, desencadena les emocions de ràbia, rancúnia, ressentiment, odi i, en última instància, violència. No cal ser més explícit.

Alegria: ens indueix a reproduir allò que ens fa sentir bé. La sentim quan veiem complerta alguna il·lusió. D’alegries ja n’hi ha hagut moltes, però l’alegria majúscula del procés encara ha d’arribar i té un nom propi: República.