Partit

La Vanguardia en català | 19/12/2014 - 00:00h


Enric Juliana

Madrid


Com que tot ja és crònica esportiva, vegem com va el marcador. Com que una de les grans aportacions de la tecnologia digital a la cultura contemporània consisteix a unificar tot el relat social sota la pauta agonística de la narració esportiva, haurem de convenir que la dimissió del fiscal de l'Estat Eduardo Torres-Dulce potser deixa el marcador del 9 de novembre del 2014 a favor de l'equip català. Sobiranistes Atlètics, quatre; Brigada Aranzadi, zero. És aquest el resultat?

Un a zero. La tranquil·la obertura dels col·legis i l'afluència de més de dos milions de persones a les urnes en un ambient de festa major catalana.

Dos a zero. La forta repercussió de la jornada electoral catalana en els mitjans de comunicació internacionals, empesa cap amunt pel record, encara recent, del referèndum d'Escòcia. Les notícies amb parentiu solen ajudar-se. Són mutualistes. El mèrit d'aquest gol segurament correspon al xut, des del centre del camp, del primer ministre britànic David Cameron.

Tres a zero. La sensació general a tot Espanya que els sobiranistes es van sortir amb la seva al final del dia. Trucades i missatges de disgust al carrer Génova de Madrid des de les organitzacions territorials del PP. Les portades d'alguns diaris madrilenys. Els comentaris en veu baixa d'alguns dels ministres veterans, desaprovant l'enfocament permissiu de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. (Alguns dels ministres madurs eren partidaris d'una acció de policia fulgurant per confiscar les urnes i les paperetes, localitzades dies abans del 9-N en un magatzem de Lleida.) El disgust de la vicepresidenta, en sentir-se qüestionada. La irritació del president. I el melodramàtic desassossec d'Alicia Sánchez-Camacho. Tots aquests factors sumats van fixar el tres a zero i van fabricar una reclamació unànime de l'equip local: "Querella, querella, querella!".

Quatre a zero. La dimissió del fiscal general de l'Estat un mes i mig després d'haver facturat la querella, malgrat el criteri advers dels fiscals de Catalunya. De tota manera, el fiscal general no plega només per les empentes que va rebre entre els dies 10, 11 i 12 de novembre. Torres-Dulce va ser nomenat a proposta d'Alberto Ruiz-Gallardón i a l'Audiència Nacional hi ha assumptes molt candents, cinc mesos abans d'unes eleccions locals i regionals decisives.

El partit segueix i ara hi ha desassossec i desconcert a la grada sobiranista, per les males cares i els desacords sobre l'alineació. La política és fàcil d'escriure com si fos una crònica esportiva, però tinc la impressió que aquesta Lliga és una mica més complicada.