Dos anys de pacte

Hi hagi o no acord per avançar eleccions, CiU i ERC certificaran aviat el final del Pacte per la Llibertat, firmat avui fa dos anys

L'entesa ha donat estabilitat al govern, però queda a mitges pel que fa a l'execució de les mesures previstes

Les tensions entre els republicans i Unió han marcat una convivència a tres bandes

19/12/14 02:00 BARCELONA - RICARD PALOU
Artur Mas i Oriol Junqueras en la signatura del Pacte per la Llibertat el 19 de desembre del 2012 al Parlament Foto: AFP / ARXIU.
La sensació és que la feinaestà a mitges i és impossible que s'enllesteixi en aquesta legislatura

Artur Mas i Oriol Junqueras es reuniran avui amb l'objectiu d'acostar posicions per convocar les eleccions plebiscitàries que els dos líders, i el sobiranisme de manera majoritària, persegueixen des de la mateixa nit del 9 de novembre. Si s'acaba produint, l'entesa posarà el punt final al pacte per a la transició nacional i per garantir l'estabilitat parlamentària del govern de Catalunya que CiU i ERC van subscriure avui fa exactament dos anys amb l'objectiu declarat en el preàmbul de “poder disposar d'una estabilitat parlamentària que garanteixi una gran majoria i consens en els principals reptes de l'agenda parlamentària i governamental” en el que van definir com “una de les legislatures més transcendents de la nostra història com a país”. El que els seus protagonistes van batejar com a Pacte per la Llibertat compleix l'aniversari amb un balanç certament positiu pel que fa a l'estabilitat de l'executiu, que s'ha vist reforçat en alguns aspectes clau com la seva turmentosa relació a Madrid o l'aprovació dels comptes de l'any passat. Però el repàs resulta menys satisfactori si se centra en el compliment dels 70 punts compresos en l'acord, entre els quals destaquen aspectes cabdals com ara la creació d'una hisenda pròpia, encara en una fase incipient, i la creació d'una seguretat social catalana, de la qual encara no hi ha hagut notícies. La conversió de la consulta del 9-N –el punt fonamental de l'entesa– en un procés participatiu per decisió d'Artur Mas ha estat l'aspecte més controvertit de la convivència entre CiU i ERC i ha reobert antigues ferides entre les dues parts que són les que dificulten l'articulació de la llista unitària defensada pel president de la Generalitat com a condició sine qua non per decretar l'avançament electoral.

Dos anys després, la sensació és que la feina està a mitges i que és impossible que s'enllesteixi en aquesta legislatura, ja sigui perquè té els dies comptats o perquè la convivència entre les dues parts serà impossible si Artur Mas opta per no convocar eleccions. En el primer lloc de la llista d'objectius materialitzats, figura l'aprovació dels comptes de l'any 2014, farcits d'algunes de les mesures acordades entre CiU i ERC amb l'objectiu d'augmentar els ingressos de la Generalitat. Es tracta, per exemple, de la recuperació de l'impost de successions per a les rendes més altes; de la modificació dels de patrimoni, transmissions patrimonials i grans superfícies, i de la creació de noves taxes com ara les referides als dipòsits bancaris, que gairebé no ha donat rendiment per la ferma oposició del govern espanyol. Altres impostos projectats, com el que ha de gravar els pisos buits, estan en projecte, mentre que el que havia de gravar el transport per carretera –conegut com a eurovinyeta– o les begudes ensucrades han estat aparcats malgrat que apareixen en el document. La conversió de l'Institut Català de Finances en un banc públic, considerada una altra de les estructures d'estat, també s'ha anat treballant, i podria ser una realitat l'any vinent. I, pel que fa a la hisenda pròpia, s'han fet passes significatives, però ha estat motiu de fricció perquè ERC considera que s'hauria pogut fer més per promocionar l'Agència Tributària de Catalunya entre els contribuents.

En l'aspecte social, han prosperat el Pacte per a la Infància i el de suport a les famílies, mentre que l'orientat a combatre la pobresa i l'exclusió social, dos aspectes als quals es va arribar a dedicar un ple monogràfic al Parlament, ha quedat encallat per la ferma oposició de les entitats socials a alguna de les mesures plantejades i per la impossibilitat del govern de donar compliment a alguns dels compromisos previstos com ara la creació de la renda garantida de ciutadania.

Relació a tres bandes

La convivència entre CiU i ERC no ha estat fàcil. En primer lloc, per les dificultats derivades d'una relació a tres bandes en què dos dels protagonistes tenen idees i plantejaments diametralment oposats. Duran i Junqueras han topat sorollosament en no poques ocasions en aquests dos anys. Ho van fer a propòsit de la consulta, cada cop que s'ha plantejat una hipotètica entrada dels republicans al govern i fins i tot ara, en plena negociació per a la convocatòria d'eleccions plebiscitàries. Malgrat que el fair play s'ha acabat imposant en els moments decisius, l'ombra de trencament de l'acord de governabilitat ha aparegut en algunes ocasions. Per exemple, quan CiU va arribar a un acord amb el PSC per tirar endavant el futur complex BCN World amb la ferma oposició dels republicans.

70
mesures
inclou l'acord per a
la transició nacional
i per garantir l'estabilitat parlamentària del govern de Catalunya, firmat per Artur Mas i Oriol Junqueras el 19 de desembre del 2012.
Darrera actualització ( Divendres, 19 de desembre del 2014 02:00 )