LA RODA

Joan Subirats

JOAN SUBIRATS

Catedràtic de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona).

Diferències que compten entre vots i escons


DISSABTE, 19 DE DESEMBRE DEL 2015

Anem entenent el que significa que la proporció de vots obtinguts i la d'escons aconseguits no funcioni de manera simètrica. Ho vam veure el 27-S amb la clara dissonància entre els escons obtinguts per les candidatures obertament independentistes -que sobrepassaven de sobres el llindar de la majoria absoluta- i els vots -que, en canvi, no arribaven al 48%-. I hem comprovat que aquesta dissonància té després conseqüències significatives en els argumentaris de cadascú per justificar les seves posicions polítiques.

Demà a la nit tindrem una altra ocasió per comprovar aquesta dissonància, i amb tota probabilitat això alimentarà els comentaris sobre les victòries i derrotes relatives dels uns i dels altres. En efecte, si es compleixen les previsions de les enquestes, especialment les que El Periòdic d'Andorra ha publicat aquesta setmana, és perfectament possible que la suma de les diferents configuracions en què Podem està present, entre les quals hi ha En Comú Podem, aconsegueixi la segona posició en vots, al darrere del PP, però que això no es tradueixi en escons, de manera que el PSOE ocupi aquesta plaça.

En 28 de les 50 circumscripcions electorals d'aquest 20-D s'ha d'arribar al llindar del 10% dels vots per poder entrar de manera efectiva en la distribució d'escons. I en set s'ha de superar el 16% dels vots. La culpa, com sabem, no és de D'Hondt sinó de la distribució constitucional de dos escons per província. Això redueix dràsticament la proporcionalitat del sistema. Podem concentra els seus vots a les grans ciutats, però allà els escons costen molts més vots que a les circumscripcions menys poblades. Som, doncs, probablement a les portes d'un nou conflicte entre vots i escons. Un conflicte que podríem evitar o disminuir si avancéssim d'una vegada en l'adequació del sistema electoral
.