MIRADOR

Xavier Bru de Sala

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

O sumen o hi ha canvi


DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DEL 2015 - 13:18 CET

Per entrar de manera indirecta en matèria, una observació a favor d’Espanya. Mentre a França, Holanda i a tants altres països ara puja l’extrema dreta, i encara més la seva influència en els altres partits fins i tot d’esquerra, els hereus del totalitarisme feixistitzant no han comparegut en aquesta campanya del 20-N.
Tampoc els seus arguments xenòfobs. Tant és així, tan centrat i moderat ha volgut aparèixer el PP, que fins i tot C’s s’ha permès el luxe –programat– de fer-li alguna passadeta per la dreta en qüestions com la violència de gènere. Poca cosa. Espanya és l’única democràcia europea on la majoria dels seus habitants mantenen memòria més o menys fresca d’una dictadura de dretes. A Espanya, el perill per a l’establishment són les noves esquerres i els nacionalismes.
Tant és així que, mentre a França estableixen un cinturó sanitari electoral contra l’extrema dreta, a Espanya, el cinturó es dirigeix contra les forces del canvi. Es tracta d’un cinturó tan ben dissenyat que no s’exhibeix com a tal. Però és operatiu, i funciona. ¿Fins a quin punt? Ho sabrem demà a al nit.
Els múltiples escenaris postelectorals es redueixen a dos. O sumen, o hi ha canvi. Primer escenari: PP i C’s obtenen la majoria absoluta per formar un bloc tapadora contra els canvis. Si els votants no ho eviten, és l’escenari més probable (i el menys desitjat pels catalans). ¿I si els falten molt pocs escons per arribar-hi? Una variant poc comentada d’aquest primer escenari és l’anomenada majoria suficient, que no per obviada deixa d’existir com una possibilitat certa.
Segon escenari: que ni amb els canaris i la col·laboració d’alguns diputats d’aquí i d’allà (no donin abans d’hora Unió per desapareguda), no hi hagi cap suma que pugui mantenir el PP en el poder si no és amb el suport del PSOE. L’escenari del no-PP obre tots els altres escenaris, cert, perquè les possibilitats serien moltes, però totes elles de canvi.
Totes menys una, que el PSOE donés suport al PP i formessin la gran coalició. En efecte, les eleccions de demà són molt incertes i pot passar de tot, però no he vist cap sondeig que situï la suma de PP i PSOE per sota de la majoria absoluta. Però més val no pensar-hi. La gran coalició, tan beneficiosa per a Alemanya i tan desitjable a molts països (no a França, Itàlia o els Estats Units), comportaria el final del PSOE. Del PSOE i del bipartidisme que hem conegut i demà quedarà tocat però potser no enfonsat.
Si els líders socialistes no s’han tornat adeptes doncs a l’harakiri polític, i el PP i C’s no sumen ni amb Unió i els canaris, hi haurà canvi. Canvi vol dir el PP a l’oposició. I de forma automàtica, PSOE, Podem i C’s, no sabem en quin ordre, obligats a entendre’s. O a repetir eleccions
.