POLÍTICA
BRUSSEL·LES - 19 desembre 2018 2.00 h

TONI COMÍN

 

EXCONSELLER DE LA GENERALITAT A L’EXILI, DIRECTOR DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA

“El Consell és un refugi per si hi ha un altre 155”

 “Volem una missió permanent de juristes de despatxos internacionals rellevants”

 “Seria èticament inacceptable parlar amb Sánchez i no parlar dels presos”

NATÀLIA SEGURA - BRUSSEL·LES
La soci­e­tat ha de deci­dir si s’aco­llo­neix i cau a la trampa o segueix llui­tant
Alguns ame­na­cen amb un nou 155 i és una pos­si­bi­li­tat real. És indigne, però en són capaços

Exi­liat a l’aco­lli­dora ciu­tat fla­menca de Lovaina, l’excon­se­ller de Salut Toni Comín engega una nova etapa lide­rant el pro­jecte del Con­sell per a la República. En aquesta entre­vista a El Punt Avui, des­grana els plans de la ini­ci­a­tiva que posa el focus en la inter­na­ci­o­na­lit­zació de l’inde­pen­den­tisme. En una set­mana mar­cada per un inici d’hivern molt calent amb les reu­ni­ons i pro­tes­tes pre­vis­tes per al 21 de desem­bre, Comín també ana­litza la intensa situ­ació política a Cata­lu­nya.

Per a què ser­veix el Con­sell per a la República?
Per donar con­tinuïtat al man­dat de l’1-O. Després de les elec­ci­ons del 21 de desem­bre les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes es limi­ten a les seves fun­ci­ons autonòmiques i no es poden fer dipo­sitàries d’aquest manat. Per tant, cal una ins­ti­tució que tin­gui com a missió que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat inde­pen­dent en forma de república.
Per què no ho pot assu­mir la Gene­ra­li­tat?
És un man­dat irre­nun­ci­a­ble amenaçat per un estat que està aga­fant una deriva auto­ritària, i cal que algú el defensi.
Com pot ser un òrgan repre­sen­ta­tiu?
L’estruc­tura del Con­sell ha de tenir una base radi­cal­ment democràtica. Ara estem en una fase fun­da­ci­o­nal on hi ha els mem­bres govern a l’exili més les per­so­nes que s’hi estan incor­po­rant, a més d’una assem­blea pro­vi­si­o­nal que fa la funció de con­trol i que està for­mada pels dipu­tats del Par­la­ment que van votar la inves­ti­dura del pre­si­dent Torra.
Qui més hi ha, a banda dels exi­li­ats?
Hem incor­po­rat qua­tre per­so­nes, però s’hi afe­girà més gent. Ara hi ha l’Eli­senda Palu­zie, com a pre­si­denta de l’ANC; en Toni Cas­tellà, de Demòcra­tes; una altra per­sona del PDe­CAT i la Neus Tor­bisco, com a experta jurista inter­na­ci­o­nal.
Fal­ten els cupai­res.
És molt impor­tant asse­gu­rar que el Con­sell repre­senta tota la trans­ver­sa­li­tat ideològica de l’inde­pen­den­tisme i cal incor­po­rar més gent.
La CUP cri­tica que el Con­sell no té meca­nis­mes democràtics.
Sem­pre hem con­si­de­rat impres­cin­di­ble que sigui una orga­nit­zació democràtica, trans­pa­rent i que ren­deixi comp­tes. Hem pre­sen­tat una pro­posta, però l’assem­blea de repre­sen­tats l’haurà de vali­dar. Tenim el deure de fer una pro­posta, perquè si no la fem nosal­tres, no la farà ningú.
Arri­ma­das els acusa de mun­tar un ‘xirin­guito’.
Inten­ten des­pres­ti­giar i des­merèixer el Con­sell perquè els fa por aquest ins­tru­ment que ens ser­virà per fer la república.
Quan podem espe­rar acci­ons con­cre­tes?
El Con­sell imme­di­a­ta­ment ha de pre­sen­tar un pro­grama de tre­ball que vaig anti­ci­par i ara l’assem­blea l’ha d’apro­var. Però ja hi ha pro­jec­tes en marxa.
Va anun­ciar la ini­ci­a­tiva ciu­ta­dana a la pre­sen­tació del Con­sell. En què con­sis­tirà?
Es tre­ba­lla jurídica­ment. No és fàcil, hem d’anar pas a pas perquè és un pro­jecte molt gran i el volem fer man­te­nint con­ver­ses amb l’ANC, perquè tenia un pro­jecte molt simi­lar a aquest. La seva pre­si­denta forma part del Con­sell, i això garan­teix la coor­di­nació i la suma d’esforços.
Què més fareu?
Volem con­tri­buir a fer d’alta­veu del judici de l’1-O en l’àmbit inter­na­ci­o­nal. Estem tre­ba­llant en una missió d’obser­va­dors per­ma­nent. Hi haurà mol­tes mis­si­ons, i la intenció és que la nos­tra esti­gui for­mada per juris­tes molt relle­vants de des­pat­xos inter­na­ci­o­nals. És a dir, una missió d’advo­cats de per­fil inter­na­ci­o­nal de pri­mer ordre espe­ci­a­lit­zats en dret penal. A més, volem impul­sar una missió d’obser­vació acadèmica de les uni­ver­si­tats euro­pees perquè facin un moni­to­ratge d’aquest judici. Per aca­bar, cal crear un think tankper estu­diar com es per­cep el cas català entre la ciu­ta­da­nia euro­pea.
I en l’àmbit dels governs?
Fa un any que ho estem fent i ara el Con­sell ens donarà una cober­tura ins­ti­tu­ci­o­nal per fer-ho millor. Les tro­ba­des que tenim amb mem­bres de govern o exmem­bres de govern és una part molt impor­tant de l’acti­vi­tat, però no ho podem expli­car tant perquè l’acció diplomàtica es carac­te­ritza per la seva dis­creció.
És una rèplica del govern a l’exili?
El Con­sell és també un refugi per si hi ha un altre 155 que alguns dema­nen que es faci demà. És una pos­si­bi­li­tat real. És indigne que ame­na­cin amb un 155, però en són com­ple­ta­ment capaços. Serà un refugi ins­ti­tu­ci­o­nal.
Però no podria ges­ti­o­nar la Gene­ra­li­tat, que que­da­ria en mans de Madrid.
Els governs no només ges­ti­o­nen, també són repre­sen­tants polítics. Evi­dent­ment, no podria ges­ti­o­nar els ser­veis públics, però sí repre­sen­tar la volun­tat democràtica d’una majo­ria que haurà estat anul·lada per un 155. No la dei­xa­rem anul·lar del tot perquè hi haurà el Con­sell de la República que la con­ti­nuarà expres­sant.
És un embrió de la República Cata­lana?
Serà un dels ante­ce­dents de les ins­ti­tu­ci­ons de la futura república, no l’únic. Com que hi ha hagut repressió i la Gene­ra­li­tat ha tor­nat a la seva estricta funció autonòmica, el que hem fet és bifur­car. La República serà el resul­tat de la con­fluència entre les ins­ti­tu­ci­ons autonòmiques i les ins­ti­tu­ci­ons repu­bli­ca­nes.
No cal convèncer abans els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya que no volen la inde­pendència?
Jo no vull convèncer els uni­o­nis­tes que es facin inde­pen­den­tis­tes. Tenen tot el dret a ser uni­o­nis­tes. Només els vull convèncer que es com­por­tin com a demòcra­tes, que enten­guin que això s’ha de deci­dir amb un referèndum.
És un pro­blema que el xoc de trens hagi atu­rat el debat de fons sobre els pros i con­tres d’un estat català inde­pen­dent?
El pro­blema que tenim no és si som sufi­ci­ents a favor de la inde­pendència, sinó que no ens dei­xen pren­dre una decisió sobre aquesta qüestió a les urnes.
És pos­si­ble nego­ciar quan hi ha pre­sos polítics?
Sem­pre. Al pre­si­dent Quim Torra no se l’inter­preta cor­rec­ta­ment. Sem­pre s’ha mos­trat dis­po­sat a dia­lo­gar, però ell defensa que par­larà del referèndum i dels pre­sos encara que l’altra part no ho vul­gui. Seria ètica­ment inac­cep­ta­ble par­lar amb Sánchez i no par­lar dels pre­sos.
Diven­dres es par­larà o serà només un joc d’imat­ges?
Les pro­tes­tes no són incom­pa­ti­bles amb asseure’s a la taula. El Depar­ta­ment de Salut va estar nego­ci­ant amb el sin­di­cat de met­ges men­tre el sin­di­cat de met­ges es mani­fes­tava davant del depar­ta­ment.
En pot sor­tir alguna cosa bona d’aquesta pròxima tro­bada?
Del 21-D en sor­tirà l’apo­de­ra­ment de la soci­e­tat civil mobi­lit­zada una vegada més. M’agra­da­ria que tin­gui un efecte sobre els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya simi­lar al 3 d’octu­bre i espero que la res­posta de l’Estat no sigui la mateixa.
Què en pensa, de la reunió Torra-Sánchez?
Em sem­bla molt bé que es reu­nei­xin, però encara em sem­bla millor que la gent es mobi­litzi. La gent que vol la república ha de ser cons­ci­ent que la con­dició més necessària és la mobi­lit­zació.
Es corre el risc de por­tar la soci­e­tat a un enfron­ta­ment vio­lent?
Els repres­sors inten­ten cul­par el repri­mit de la repressió. La soci­e­tat ha de deci­dir si s’aco­llo­neix i cau a la trampa o segueix llui­tant pel seu alli­be­ra­ment.
Una set­mana tensa amb l’inici dels judi­cis de l’1-O. Quina és la teva situ­ació?
Els set exi­li­ats pro­ces­sats estem en absència, i per tant no ens han enviat a la sala d’enju­di­ci­a­ment.
Per què no s’ha fet una llista inde­pen­den­tista unitària a les elec­ci­ons?
A Europa té sen­tit anar junts. Quan vaig veure l’Oriol Jun­que­ras com a cap de llista de les euro­pees vaig pen­sar que era un cap de llista immi­llo­ra­ble per a una llista con­junta. A mi m’hau­ria sem­blat bé una llista con­junta a les euro­pees encapçalada per l’Oriol, però també entenc les raons per no fer-ho.
Pesa més l’interès de par­tit?
Estic a l’espai polític d’ERC, però, per a mi, Car­les Puig­de­mont és el meu màxim aliat. És com­pa­ti­ble tenir molt bona relació política i per­so­nal amb Puig­de­mont i també tenir-la amb Jun­que­ras. Jo en sóc l’exem­ple. Hauríem de ser molts els qui tinguéssim aquesta bona relació amb tots dos.
Estan més units a l’exili?
La gent quan ve a Bèlgica ens dona les gràcies perquè a l’exili s’ha vist molt l’esforç d’uni­tat.
Falta anar a l’una a Cata­lu­nya?
Els par­tits cata­lans són els pri­mers que espe­ren avançar en el camí de la uni­tat estratègica. Els viat­ges del vice­pre­si­dent Ara­gonès i del pre­si­dent del Par­la­ment són una mos­tra i un indici de les ganes d’arti­cu­lar un nivell d’uni­tat molt més alt.
Com a polític d’esquer­res, no l’inco­moda la relació de l’inde­pen­den­tisme amb el par­tit naci­o­na­lista fla­menc?
L’N-VA és un par­tit sem­blant a la Con­vergència dels anys noranta. Està a la meva dreta, i crec que a la dreta de Puig­de­mont també. Els naci­o­na­lis­tes fla­mencs han tin­gut una acti­tud de gene­ro­si­tat des­in­te­res­sada amb els exi­li­ats cata­lans. Per edu­cació i per ben nas­cuts s’ha de ser agraït. Fa un any que explico als mem­bres de l’N-VA que nosal­tres som molt d’esquer­res i que en alguns temes estem molt lluny d’ells i, tan­ma­teix, el seu suport con­ti­nua sent generós.
Quina és la línia ver­me­lla?
Que tots siguem demòcra­tes. Ens ha donat suport tant el cen­tre­dreta fla­menc, com els exco­mu­nis­tes ale­manys del Die Linke. Estan en extrems opo­sats, però com­par­tei­xen una cosa: la democràcia i el dret a l’auto­de­ter­mi­nació.
Part de l’uni­o­nisme us ha acu­sat de for­mar part dels movi­ments popu­lis­tes i extre­mis­tes euro­peus.
La dreta espa­nyola té com a màxim ene­mic l’inde­pen­den­tisme català. Som un movi­ment majo­ritària­ment d’esquer­res i anti­na­ci­o­na­lista. Són els de dreta i naci­o­na­lis­tes els qui inten­ten colar que l’inde­pen­den­tisme és de caràcter popu­lista i supre­ma­cista.