OPINIÓ
19 desembre 2018 2.00 h

1-O, judici a la política

El judici de l’1 d’octu­bre encara no ha començat, però ja fa més d’un any que dura el que els advo­cats defen­sors con­si­de­ren una farsa judi­cial encar­ri­lada cap a una sentència que s’intu­eix política a finals de la pròxima pri­ma­vera. Ahir vam assis­tir a la pri­mera sessió tele­vi­sada des del Suprem, prèvia al judici; però sem­bla clar que es trac­tava, en rea­li­tat, d’un epi­sodi més d’un procés que apunta com a únic final pos­si­ble a una con­demna exem­plar del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya i dels que hi van tenir alguna cosa a veure des del govern, el Par­la­ment o el lide­ratge social, inde­pen­dent­ment de la con­sistència dels argu­ments jurídics o dels fets que des­criu l’acu­sació.

Les defen­ses van inten­tar en la vista d’ahir defen­sar el prin­cipi d’igual­tat davant la llei dels seus defen­sats, el seu dret a la doble instància penal i l’Esta­tut de Cata­lu­nya per esta­blir la com­petència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya per jut­jar aquest cas, però els seus al·legats s’intu­eix que han cai­gut al mateix sac que tots els escrits i recur­sos de la defensa pre­sen­tats durant l’any llarg d’ins­trucció del cas, ja fos al jut­jat número 13, al Suprem o al Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Les raons de l’Estat són molt clares. Pre­ser­var la seva uni­tat, cas­ti­gar els que han gosat amenaçar-la i escar­men­tar i dis­su­a­dir el movi­ment inde­pen­den­tista que mobi­litza més de dos mili­ons de per­so­nes a Cata­lu­nya. La lle­tra petita sem­bla tenir-hi escassa importància. I les vul­ne­ra­ci­ons de drets o el descrèdit de la justícia i l’estat de dret espa­nyols sonen a danys col·late­rals. La vista d’ahir era pre­vi­si­ble i inútil per a la defensa, perquè tot fa supo­sar que el Suprem ja ha deci­dit fa mesos la seva com­petència. I un es pre­gunta, davant d’aquest pano­rama, si no hi ha hagut una gran inde­fensió per part dels acu­sats.