Política | La qüestió catalana

El TC es proposa suspendre el 9-N malgrat assumir el paper amb desgana

El ple suspendrà la consulta alternativa i tots els actes per celebrar-la

Edició impresa Política | 02/11/2014 - 00:00h

José María Brunet
Madrid


EMILIA GUTIÉRREZ

LA SITUACIÓ INTERNA Els magistrats no se senten al·ludits per les acusacions d'abús de poder
EL TIPUS DE DEBAT Altre cop, el ple admetrà a tràmit el recurs, sense debatre sobre el fons
L'ESTRATÈGIA La via triada pel recurs obliga el TC a pronunciar-se sobre la suspensió immediata
LA CONTRARIETAT El Constitucional no hauria volgut haver d'intervenir un altre cop sobre el 9-N


El Tribunal Constitucional (TC) admetrà per unanimitat dimarts vinent el recurs del Govern contra la consulta alternativa del 9-N. En mitjans de la institució no es té el menor dubte que aquesta ha de ser la decisió, en vista de la impugnació presentada pel Govern i del dictamen que va aprovar dijous passat la comissió permanent del Consell d'Estat. En els dos textos s'apel·la a l'article 161.2 de la Constitució, que preveu la suspensió immediata de les normes o actes recorreguts per l'Executiu, quan així s'hagi sol·licitat en la impugnació.

Atesa la via triada per plantejar l'assumpte, la impugnació directa i subsidiàriament un conflicte de competències, el TC no necessitarà pronunciar-se en la seva resolució sobre les tesis del Govern central entorn de l'existència d'un intent de dur a terme un referèndum encobert. Això queda per a la sentència definitiva.

En el ple del Constitucional, en suma, amb prou feines hi haurà debat sobre la resposta inicial que es pot donar al recurs. Una altra cosa és el que es pugui dir en les resolucions que es dictin d'aquí a uns mesos sobre les qüestions de fons. És a dir, sobre la llei de Consultes i el decret de convocatòria de la del 9-N -que van ser les primeres disposicions recorregudes- i sobre la nova crida a les urnes, que tant el Govern com el Consell d'Estat han comparat amb les anteriors iniciatives, amb la diferència que aquesta vegada no s'actua mitjançant decisions administratives escrites, sinó per la via de fet.

Aquest tipus d'actuació ha generat especial contrarietat en el TC, on s'estima que el Govern central i la Generalitat han entrat en una dinàmica de pugna política contínua que no és competència seva resoldre. Els magistrats del TC estimen que la seva tasca s'ha de centrar a garantir el compliment de la Carta Magna en les normes i actuacions dels poders públics, però no a suplantar altres institucions quan són incapaces de donar una via de solució a problemes polítics.

En la sentència que va anul·lar la declaració sobiranista del Parlament, el TC ja va fer una crida al diàleg que no ha fructificat. Ara no tornarà a fer-la, perquè la seva decisió de dimarts és com la que va prendre el 29 de setembre passat. El Constitucional es limitarà a comprovar si el recurs del Govern espanyol compleix els requisits formals exigibles, i suspendrà les actuacions que s'estiguin duent a terme en relació amb la convocatòria del 9-N. Però la seva preocupació és que aquesta decisió tornarà a col·locar-lo al centre del debat polític i constitucional sense una altra funció, de moment, que la d'ajornar la solució d'un conflicte que no per això s'aturarà.

No obstant això, ara el desgrat és més gran respecte a la Generalitat que respecte al Govern central. El TC no vol entrar en valoracions sobre si se l'ha desatès o no després de la primera ordre de suspensió del 9-N, però el criteri majoritari és que s'hauria hagut d'evitar l'escenari que ha portat al segon recurs de l'Executiu.

En mitjans del Constitucional produeix especial contrarietat la idea que la Generalitat i el Govern espanyol puguin seguir el seu diàleg de sords amb la pretensió col·lateral que el seu joc del gat i la rata pugui ser resolt en instàncies jurídiques. I el que genera igual o més trastorn és que el conflicte derivi en denúncies d'abús de poder, una acusació per la qual el Constitucional no se sent al·ludit. El que més lamenta el TC en aquests moments és que en aquest clima serà impossible que les seves resolucions sobre la llei de Consultes i el 9-N tinguin un efecte pacificador.

El Tribunal Constitucional ha intentat recuperar-se del deteriorament de credibilitat que li va suposar la seva etapa dels debats sobre la sentència de l'Estatut, on les recusacions amb suport intern i els enfrontaments entre els magistrats van estar a punt de deixar arrasada la institució. Però tem que se li estigui exigint massa, una vegada perdut el consens entorn de la Constitució. Si el text ja no té el ple suport de les forces polítiques, el paper de salvaguarda de la seva correcta aplicació ja no podrà comptar amb tot el respecte i el reconeixement d'autoritat requerits per portar a terme la seva funció. Només els magistrats més flegmàtics creuen que el Tribunal Constitucional ha de continuar cenyint-se a la llei orgànica que regeix el seu funcionament i a la seva jurisprudència en defensa de la Carta Magna sense concedir més importància al soroll exterior.