El Punt Avui

Raons canadenques via Brussel·les

Un informe basat en una resolució del Tribunal Suprem del Canadà avisa que rebutjar la consulta soscava la legitimitat del sistema polític espanyol

Advoca per l'equilibri entre “l'estat de dret i el principi democràtic”

10/01/14 02:00 BARCELONA - IVAN VILA
Consulta popular en clau independentista a Cassà de la Selva, el desembre de 2009 Foto: TEIA BASTONS.

Per molt que la indissolubilitat d'Espanya estigui consagrada per la Constitució, és a dir, pel principi del constitucionalisme i l'estat de dret, insistir només en aquest plantejament per negar el dret a l'autodeterminació de Catalunya implica “descuidar el principi de democràcia” i també, de retruc, el dels drets de les minories, si entenem els catalans com una minoria dins del conjunt dels ciutadans espanyols que conjuntament són titulars del dret de sobirania. És a dir, quan les institucions estatals neguen a Catalunya “el dret a expressar la seva pròpia veu, la legitimitat del sistema polític espanyol se soscava”. Aquesta és, si més no, la tesi d'un informe que va publicar ahir el Centre Maurits Coppieters, think tank amb seu a Brussel·les especialitzat en –i proper a– moviments nacionalistes. La fundació Josep Irla, vinculada a ERC, és un dels membres que l'integren.

El treball, que suma arguments teòrics a l'arsenal de raons amb què el sobiranisme vol consolidar la legitimitat de la seva lluita a ulls internacionals, es titulaLlei i legitimitat: la negació de la veu catalana i el firma Huw Evans, professor associat de dret a la Universitat Metropolitana de Cardiff.

Evans compara els casos català i escocès i es remet a una resolució del Tribunal Suprem canadenc que, tot i rebutjar el dret a la secessió unilateral del Quebec, considerava “un greu error” equiparar la legitimitat d'un sistema polític només amb la “voluntat sobirana” o “la regla de la majoria”, excloent-ne “altres valors constitucionals”. O, dit d'una altra manera, que un sistema polític, per preservar la seva legitimitat, “requereix la interacció entre l'estat de dret i el principi democràtic” i, per tant, “ha de ser capaç de reflectir les aspiracions de la gent”. Aplicats aquests preceptes a l'escenari català, l'informe avisa que el rebuig frontal del govern espanyol a la consulta independentista, a més de vulnerar el dret a la llibertat d'expressió, implica “una absència d'interacció entre l'imperi de la llei i el principi democràtic”.

Evans, que matisa que tenir en compte “la veu catalana” no implica ignorar-ne d'altres, conclou, sempre remetent-se al Suprem canadenc, que, si “una clara majoria” de catalans aposta per aquest objectiu, “no es pot negar el dret del govern català a perseguir la secessió”, sempre que, en fer-ho, “no es vulnerin els drets d'altri”.

Darrera actualització ( Divendres, 10 de gener del 2014 02:00 )