LA CLAU

Enric Hernàndez

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

L'inici del desglaç

@Enric_Hernandez

La patacada electoral de Rajoy i l'entronització de Puigdemont dissipen la broma política i obren espais de diàleg ignots, però més respirables

L'inici del desglaç


DIMARTS, 19 DE GENER DEL 2016 - 21:30 CET

És aviat per treure conclusions, però els primers símptomes indiquen que el mapa polític sorgit del 20-D i la sortida d’escena d’Artur Mas estan tenint efectes lenitius. La patacada electoral de Mariano Rajoy i l’entronització de Carles Puigdemont han dissipat parcialment la broma que viciava l’atmosfera política i han obert espais de col·laboració encara ignots, però més respirables.

Quan a TV-3 Mònica Terribas va inquirir Puigdemont sobre els líders espanyols que no l’havien felicitat per la seva investidura –llista interminable–, la periodista va activar sense saber-ho un ressort que semblava encallat. El president no va trigar a rebre trucades de Pablo Iglesias (Podem) i Pedro Sánchez (PSOE), que reobrien canals de comunicació obstruïts per Rajoy i Mas. El préstec de senadors socialistes a ERC i CDC perquè tinguin veu pròpia a la Cambra alta se suma a aquests senyals de distensió.

El mateix Puigdemont i el seu vicepresident Oriol Junqueras (ERC) han dessacralitzat el peremptori termini de 18 mesos que va fixar el Parlament per construir un Estat català, assumint, implícitament o explícitament, que el veredicte electoral del 27-S no és suficient per legitimar una declaració d’independència.

En aquest sa pragmatisme del sobiranisme institucional, aliè a la patriòtica eufòria d’alguns dels seus corifeus, s’ha d’incardinar la decisió de deixar en mans de la societat civil la confecció d’una hipotètica Constitució catalana, així com la creació al Parlament, de la mà de Catalunya Sí que es Pot, d’una mera «comissió d’estudi» sobre el procés constituent, privada de facultats legislatives. Cosa que, a més de blindar-la davant d’eventuals impugnacions, dóna fe del seu caràcter més retòric que rupturista.

Geometries variables

Que Sí que es Pot s’obri ara a negociar el pressupost del 2016 revela fins a quin punt é inestable el pacte d’estabilitat amb la CUP que Mas va airejar per justificar la seva renúncia. Si variable és el calendari de la desconnexió, encara ho serà més la geometria d’aliances al Parlament i a les Corts. La travessia serà llarga i tortuosa, però almenys el desglaç ja ha començat
.