Opinió
20 gener 2018 2.00 h

Full de ruta

El ‘zulo’ constitucional

Toni Brosa
Recuperar les institucions i el govern és necessari, fins i tot urgent, però el 155 només és l’eina, no és el problema

Aclarim una cosa. El 155 és un problema, però no és el problema. Segrestades les institucions catalanes gràcies al xec en blanc constitucional i celebrades les eleccions sota tutela de Madrid, l’única lectura honesta del vot dels catalans es tradueix en un govern recolzat per la majoria independentista del Parlament i presidit preferentment per Carles Puigdemont, i suggereix un mandat sense renúncies, però sense presses i amb molta acció de govern, tot plegat esperant atraure més ciutadans a la causa republicana. Però la democràcia obliga només als demòcrates. Els altres faran tot el que calgui, sigui o no legítim, democràtic i confessable, ni tan sols legal, perquè res d’això pugui passar. La recuperació de les institucions i l’autogovern és ara mateix un horitzó difícil i llunyà. El nou Parlament s’ha constituït, o restituït de fet, però el govern espanyol (Fiscalia) i la seva justícia (Tribunal Suprem) mantenen tres diputats de la majoria a la presó, cinc a l’exili belga amb la policia esperant-los a la frontera i sis més amb la llibertat limitada i amenaçada. I el nou president del Parlament, Roger Torrent, en resposta al seu discurs conciliador i institucional, ja ha rebut la primera amenaça de Soraya Sáenz de Santamaría, amb el dit posat al botó vermell de la Fiscalia i el Tribunal Constitucional. La lògica investidura del president Puigdemont serà bloquejada caigui qui caigui per Madrid, simplement perquè pot; no li cal tenir raó. I, en el supòsit que es pugui constituir un nou govern legítim, que respongui a la majoria del Parlament i al mandat de les urnes, que liquidi el 155 i tota la destrossa que ha provocat (paràlisi administrativa, ofec de la recerca i les entitats socials i culturals, centenars de destitucions i acomiadaments, castellanització...), aquest flamant govern encara tindrà posada al coll la soga del ministre Montoro (Hisenda), que en virtut de la intervenció sine die dels comptes de la Generalitat, fiscalitza cada euro que envia a Catalunya i autoritza o no cada despesa del govern. És certament necessari i urgent desactivar l’aplicació del 155. Una prioritat. Però el problema dels catalans que voten per escollir un Parlament i un govern que treballin pel país i els seus ciutadans no és aquest.