POLÍTICA
MADRID - 20 febrer 2016 2.00 h

L'Estat avisa que les paraules s'usaran per frenar el procés

 Santamaría assegura que també les declaracions públiques dels polítics catalans se'ls giraran en contra davant el TC

 L'últim recurs de Rajoy afecta la llei de l'exercici de les professions de l'esport

MONTSE OLIVA - MADRID

Ja no només compten les actuacions concretes, sinó que qualsevol declaració dels polítics catalans en l'àmbit del procés se'ls pot acabar girant en contra. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría avisava el govern català i els dirigents independentistes que l'executiu espanyol ha pres nota del fet que es digui públicament que es mantindran les estructures d'estat i que
no es deixarà de fer política exterior malgrat el vet del Tribunal Constitucional (TC) a la conselleria d'Afers Exteriors de Raül Romeva. Tant és així que tot plegat forma part del plec de greuges del govern de Rajoy per demostrar que s'estan incomplint les successives resolucions de l'òrgan judicial des que va anul·lar la declaració sobiranista del 9-N, que es plantejava com el tret de sortida del procés.

Des que es va dictar aquesta sentència, i arran de successius moviments catalans que també han acabat als tribunals, l'executiu popular s'intenta carregar de raons perquè el TC apliqui la prerrogativa que permet la suspensió de càrrecs públics que no acatin les resolucions. I, de fet, l'òrgan judicial ja ha posat en marxa aquests mecanismes arran de la creació al Parlament de la comissió d'estudi del procés constituent, que també va ser impugnada per Mariano Rajoy.

Aquesta decisió i la que afecta les competències d'Afers Exteriors han estat força criticades des de Catalunya, fins al punt que el president Carles Puigdemont va corroborar que Romeva seguirà amb el càrrec de conseller i amb les funcions assignades, mentre agraïa al tribunal que les seves decisions facin créixer l'independentisme. Aquestes paraules de Puigdemont i les de la consellera Neus Munté, que insistia que Catalunya seguia fent política exterior, tot i pertànyer a l'àmbit declaratiu, “són confessions de part”, reblava Santamaría, i afegia així el que, a efectes pràctics, són “proves” que avalen el setge del govern espanyol a la Generalitat.

També les accions dels darrers dies del conseller Romeva estan sent vigilades amb lupa i, de fet, la carta que va enviar com a “ministre”, entre d'altres, al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, per buscar complicitat internacional també ha estat inclosa en el paquet de proves que acumula l'Estat per justificar els recursos i per demanar que es castigui la desobediència.

Des que el gener passat es va constituir el nou govern i les institucions catalanes es van posar a treballar a fons, divendres rere divendres el Consell de Ministres en funcions –que gairebé no té cap capacitat de moviment– no ha deixat de generar actuacions per intentar aturar l'objectiu de Puigdemont de desenvolupar el procés. Santamaría, de fet, va aprofitar per fer un relat dels darrers recursos: des del desmantellament de la norma que regulava les estructures d'estat, passant per la suspensió del comissionat per a la transició nacional i el que afecta la conselleria d'Afers Exteriors i la comissió sobre el procés constituent.

Nou recurs al TC

Dins d'aquesta ofensiva setmanal del Consell de Ministres a qüestions que afecten la política catalana, ahir es va presentar
un nou recurs per aturar
la llei de l'exercici de les professions de l'esport –amb la petició que se suspengui cautelarment–. Consideren que vulnera la unitat de mercat perquè s'obliga els professionals a incloure's en un registre català, encara que ja estiguin censats en un altre territori i pel fet que des d'aquest àmbit també s'estableixin convenis internacionals per als quals l'executiu espanyol insisteix que la Generalitat no té competències.

Després de conèixer-se l'anunci del nou recurs, el secretari general de l'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras, no dissimulava la seva “sorpresa”, amb el benentès que havia detectat “bona sintonia” en la comissió mixta que avaluava el contingut del text impugnat.

Per la seva banda, el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, de visita a Barcelona, va assenyalar que els recursos judicials formen part del “funcionament normal de l'estat de dret”, i va precisar que les declaracions públiques dels polítics no formaran part dels recursos, sinó només els actes jurídics.