SOCIETAT
BARCELONA - 20 març 2017 0.00 h

La segona llei catalana antidesnonaments, en perill

 El govern espanyol comunica a la Generalitat que qüestiona la constitucionalitat de la nova norma, aprovada per unanimitat

 La consellera Borràs lamenta que s'ataca els més vulnerables

REDACCIÓ - BARCELONA

El govern espanyol ha adreçat a la Generalitat un comunicat en què qüestiona la constitucionalitat de deu dels divuit articles de la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones que es troben en risc d'exclusió residencial. Aprovada per unanimitat al Parlament, el 22 de desembre del 2016, aquesta segona llei antidesnonaments sorgia com a resposta al recurs presentat pel govern espanyol contra diversos punts de la Llei 24/2015, que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre.

Amb aquest escrit, comunicat divendres, el govern del PP obre un procés de negociació –pas previ per recórrer la llei al Constitucional–, perquè considera que l'actual normativa podria incórrer també en inconstitucionalitat. La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, Meritxell Borràs, va assegurar ahir, en declaracions a l'ACN, que “el govern està tranquil” respecte de la viabilitat de la normativa, que disposa, entre d'altres, de l'aval del Consell de l'Advocacia Catalana i el Col·legi d'Advocats de Barcelona. “No té cap sentit que el govern de l'Estat ens ataqui a través de les persones més vulnerables”, va lamentar.

Borràs no va amagar que veu en l'escrit del govern espanyol “una amenaça clara” i un “atac a les competències de Catalunya”. “Si ells creuen que no són unes competències pròpies, per què no han desenvolupat una llei que tiri endavant la protecció de les persones més vulnerables?”, va preguntar la consellera. La segona llei preveu, a més, una partida de 14 milions d'euros per expropiar l'ús d'uns dos mil habitatges arreu de Catalunya i la creació de la comissió d'habitatge i assistència per a situacions d'emergència social, a més de formació de tècnics locals.

En concret, el govern espanyol rebat els articles 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14, que fan referència a l'àmbit de la mediació per resoldre casos de famílies amb sobreendeutament, aspecte que es va recuperar a través del Codi de Consum. Borràs va assegurar que l'articulat és “bàsic i fonamental” i va recordar que el TC va aixecar la suspensió del Codi de Consum “perquè va considerar que no veia elements per mantenir la suspensió” perquè es tractava d'una mediació “voluntària per les dues parts”, de manera que no es percebia inconstitucionalitat.

Un altre article qüestionat és el 16, referent al “reallotjament obligatori” amb lloguer social. Estableix un sistema temporal que preveu ajudar les famílies que seran desnonades, on es fixa un lloguer per a un termini de tres anys ampliables a tres més si es considera necessari pel context social i econòmic. Un punt que, segons el govern espanyol, “incideix directament en la regulació del contracte de compravenda” i que podria afectar el contingut essencial de la propietat. “De nou, el govern de l'Estat torna a protegir les entitats i els que tenen més i no els més vulnerables”, va manifestar la consellera Borràs.

LA FRASE

No té cap sentit que el govern de l'Estat ens ataqui a través de les persones més vulnerables
Meritxell Borràs
CONSELLERA DE GOVERNACIÓ, ADMINISTRACIONS I HABITATGE