POLÍTICA
GIRONA - 20 març 2019 2.00 h

Manen treure la pancarta a favor dels presos polítics de l’ajuntament de Girona

 La junta electoral fa extensiva la seva ordre de treure llaços grocs dels edificis consistorials a Salt i Castell-Platja d’Aro

 Tenen temps fins demà al migdia

ÒSCAR PINILLA - GIRONA

La junta elec­to­ral de zona ordena la reti­rada de pan­car­tes i símbols de les façanes dels ajun­ta­ments de Girona, Salt i Cas­tell-Platja d’Aro. L’ens ha acce­dit a la petició que havien fet Ciu­ta­dans (Cs) i el Par­tit Popu­lar i dona 48 hores als governs muni­ci­pals perquè les tre­guin, abans de dijous al mig­dia. La junta elec­to­ral també resol que siguin reti­rats dels col·legis elec­to­rals de Girona i Salt els matei­xos símbols i pan­car­tes com a molt tard el dia 26 d’abril a les dotze de la nit.

En el cas de Girona, el PP havia sol·lici­tat a la junta elec­to­ral que “instés” l’alcal­dessa de Girona, Marta Madre­nas, en com­pli­ment de la llei orgànica del règim elec­to­ral (Loreg) i dels acords de la Junta Elec­to­ral Cen­tral, a reti­rar imme­di­a­ta­ment “la pan­carta a favor dels polítics pre­sos i un llaç groc de la façana prin­ci­pal de l’ajun­ta­ment de Girona”, així com “totes les pan­car­tes, llaços grocs i ban­de­res este­la­des exis­tents en qual­se­vol dependència i equi­pa­ment muni­ci­pal inclo­ent-hi les seves empre­ses, enti­tats públi­ques empre­sa­ri­als, con­sor­cis i ins­ti­tuts, així com la via pública”. Una petició que també va fer Ciu­ta­dans, i que va fer exten­siva als ajun­ta­ments de Salt i Platja d’Aro.

“Lli­ber­tat d’expressió”

En la seva reso­lució, la junta elec­to­ral de zona sosté que, “sense obli­dar que el dret a la lli­ber­tat d’expressió és un dels drets fona­men­tals de la democràcia, cal pre­ser­var en el con­text d’aquest procés elec­to­ral la impar­ci­a­li­tat de l’admi­nis­tració com a ins­ti­tució ali­ena als qui la gover­nen en cada moment, tot i que els mis­sat­ges amb càrrega ideològica siguin àmpli­a­ment accep­tats per les majo­ries polítiques”. Per això, acorda que “els símbols i pan­car­tes hau­ran de ser reti­rats, men­tre duri el procés elec­to­ral, de les façanes dels ajun­ta­ments”.

En un comu­ni­cat, la por­ta­veu del PP a Girona, Con­cepció Veray, va cele­brar la reso­lució i demana a Madre­nas que “com­pleixi la llei, acati la reso­lució i retiri la pan­carta d’una vegada per totes”. Per la seva banda, la por­ta­veu de Ciu­ta­dans (Cs), Míriam Pujola, va afir­mar ahir que “les dependències muni­ci­pals, així com els edi­fi­cis de titu­la­ri­tat pública, han de man­te­nir en tot moment la neu­tra­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal, i encara més en període elec­to­ral”.

No és el pri­mer cop que la junta elec­to­ral ordena la reti­rada de pan­car­tes de la façana de l’ajun­ta­ment de Girona. Pels comi­cis del 21-D del 2017 el con­sis­tori ja va haver de des­pen­jar-la. Lla­vors la va subs­ti­tuir per una altra amb el lema “Lli­ber­tat d’expressió”. Enguany, Madre­nas ja va avançar que si els feien reti­rar la pan­carta dels pre­sos polítics, opta­rien per altres fórmu­les ima­gi­na­ti­ves.

Figueres s’ho rumia i el Port de la Selva hi recorrerà

J.PUNTÍ

L’Ajuntament de Figueres no va voler pronunciar-se ahir sobre la resolució de la junta electoral de zona de Figueres segons la qual s’han de retirar estelades, llaços grocs i pancartes dels ajuntaments. Fonts del govern municipal van assegurar que estaven pensant què faran i que ja ho comunicarien avui dimecres. També van manifestar que havien decidit no fer declaracions. El requeriment de la junta electoral de zona que es va conèixer abans-d’ahir anava dirigit a l’Ajuntament de Figueres i, per extensió, es feia arribar al Consell Comarcal i a la resta de municipis de la comarca (68). De tots ells, ahir es va manifestar sobre aquesta qüestió l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, que, a més, és el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Va manifestar que el seu ajuntament recorrerà contra l’acord. En el recurs que presentarà al·legarà –va afirmar– “falta de motivació i concreció” en el requeriment. Al Consell Comarcal no hi ha ni llaç ni pancarta ni estelada des de l’octubre del 2017, quan el president, Ferran Roquer, així ho va decidir. A l’ajuntament, en canvi, hi havia una pancarta en anglès que deia: “L’autodeterminació és un dret, no un crim.”