POLÍTICA
BARCELONA - 20 abril 2019 2.00 h

Junqueras: “No facilitarem un govern d’extrema dreta”

 El líder d’ERC demana, en la primera roda de premsa des que és a la presó, una “victòria àmplia” per fer prosperar el referèndum a Madrid

 Aposta per la multilateralitat per assolir la República

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

“En cap cas, ni per acció ni per omissió, faci­li­ta­rem un govern d’extrema dreta a l’Estat espa­nyol.” Així de clar és el prin­ci­pal mis­satge que va voler llançar ahir el pre­si­dent i cap de llista d’ERC en les elec­ci­ons al Congrés, Oriol Jun­que­ras, en la seva pri­mera roda de premsa, mun­tada a la seu d’ACN per vide­o­con­ferència des de Soto del Real, des que va entrar a la presó. “Això no vol dir que rega­la­rem el nos­tre suport, serem abso­lu­ta­ment exi­gents amb la resta de con­di­ci­ons i acci­ons”, pun­tu­a­lit­zava tot seguit. Jun­que­ras, que en tot cas tam­poc va des­car­tar un esce­nari de repe­tició elec­to­ral si volen fer renun­ciar ERC als seus prin­ci­pis, dei­xava clar que faci­li­tarà si és pos­si­ble un govern de Pedro Sánchez sense posar línies ver­me­lles prèvies “que esde­vin­guin un xec en blanc a la ultra­dreta”, per bé que els repu­bli­cans tam­poc li dona­ran “cap xec en blanc que limiti les aspi­ra­ci­ons de fer república”. En aquest sen­tit, el líder empre­so­nat va dema­nar una “victòria molt àmplia” de l’inde­pen­den­tisme a Cata­lu­nya com a millor eina per fer avançar la solució del referèndum, que veu “ine­vi­ta­ble”, i obli­gar el PSOE a moure’s del seu actual i con­tun­dent no. Per això, cons­ci­ent que les enques­tes apun­ten a un frec a frec amb els soci­a­lis­tes, també alhora va aler­tar: “El vot que anirà al PSC ser­virà per a un govern amb Ciu­ta­dans, i som una opció molt millor.” “Seria una pena que perdéssim l’opor­tu­ni­tat que l’inde­pen­den­tisme guanyés per pri­mer cop unes elec­ci­ons espa­nyo­les a Cata­lu­nya, i gua­nyes­sin els que van donar suport al 155”, etzi­bava. Així, si bé evi­tava posar-se ter­mi­nis, també dei­xava clar que una victòria d’ERC “els escurçaria”.

El líder repu­blicà, que va con­fir­mar que aga­farà l’acta de dipu­tat al Congrés però no va avançar esde­ve­ni­ments sobre les poste­ri­ors elec­ci­ons euro­pees, a les quals també es pre­senta, va rati­fi­car el com­promís per­so­nal i del par­tit per asso­lir la República, tot i la seva situ­ació de presó, amb el diàleg i la cons­trucció de majo­ries més àmplies com a via per arri­bar-hi. I si bé creu que al llarg del procés hi haurà “com­po­nents d’uni­la­te­ra­li­tat”, defensa que, en trac­tar-se d’un pro­jecte polític com­plex, la solució final “ha de ser mul­ti­la­te­ral, en el sen­tit que afecta àmbits molt dife­rents”. En aquesta tasca de suma hi impli­cava també les ins­ti­tu­ci­ons, a qui dema­nava, en ser inter­ro­gat sobre com hau­rien de res­pon­dre a la sentència al judici, que “de moment el que han de fer és gover­nar i com­plir amb les seves obli­ga­ci­ons”, com a manera de “cons­truir con­fi­an­ces” amb els ciu­ta­dans i aju­dar que siguin “molts més” els que després enten­guin la “res­posta democràtica” que es vagi donant a les situ­a­ci­ons.

Jun­que­ras va riure quan se li van plan­te­jar les acu­sa­ci­ons d’auto­no­misme i d’haver obli­dat l’1-O que rep ERC des de part de l’inde­pen­den­tisme. “De debò algú diu això? Seri­o­sa­ment? No és per res, perquè jo estic aquí a la presó.... Ho trobo increïble, em fa riure i tot”, con­tes­tava. En aquest sen­tit, es refer­mava també en la nega­tiva a les llis­tes unitàries perquè ERC i JxCat repre­sen­ten “espais polítics dife­rents”, i de fet ja estan jun­tes per exem­ple en el govern. “L’objec­tiu és molt més impor­tant que els retrets entre nosal­tres”, cons­ta­tava, després de dei­xar clar que ERC s’ha entès i se seguirà ente­nent “amb l’espai post­con­ver­gent”, per bé que està oberta a ampliar ali­an­ces per bas­tir “les majo­ries que deci­deixi el poble i que coin­ci­dei­xin amb els nos­tres objec­tius”.

Jun­que­ras, per cert, que va denun­ciar el seu judici penal com una “ano­ma­lia”, envi­ava una “abraçada fra­ter­nal” al pre­si­dent Puig­de­mont, rei­te­rava el com­promís de seguir-s’hi ente­nent i de tre­ba­llar pel retorn de pre­sos i exi­li­ats, i li agraïa els “esforços i el sacri­fici” gràcies als quals es pot “donar con­tinuïtat” al pro­jecte.

LES FRASES

És una anomalia que algú sigui a la presó quan allò que ha fet no és al Codi Penal, i és impossible la persecució penal
‘No hem de ser més’, diu algú. Doncs què hem de ser? Menys? Que m’ho expliquin
Oriol Junqueras
PRESIDENT D’ERC
LES CLAUS

534 dies i 100 minuts

ÒSCAR PALAU

Eren les 10 en punt del matí i, 534 dies després de ser empresonat i encara 34 més des de l’última roda de premsa per presentar les urnes de l’1-O, Oriol Junqueras apareixia somrient a l’altra banda del fred plasma per afrontar la cita amb els mitjans més feliç de la seva vida. “Us trobo molt a faltar a tots, és una alegria retrobar-vos”, se sincerava al centenar de periodistes que atapeïen la redacció d’ACN, i les milers de persones que ho seguien per tots els canals. Seia a la mateixa sala i pupitre que Jordi Sànchez la vigília, si bé els tècnics de l’agència que van accedir a Soto del Real aquest cop el van enfocar en una presa menys humiliant, sense la bandera espanyola ni el retrat reial custodiant-lo.

Junqueras, àvid de micròfon després de tanta abstinència, va arrencar cenyint les respostes, però va anar greixant la màquina a mesura que avançaven les preguntes, i al cap de poc ja tornava a ser ell en estat pur, embalant-se en respostes que esdevenien mítings, davant d’un cert nerviosisme dels que esperaven torn. “Ja veieu que no he perdut passió explicativa”, constatava ell mateix avançat l’acte, mentre li oferien un got d’aigua contra la calor. Al final hi havia més temps del que s’havia anunciat, i tothom va poder buidar més o menys el pap. Bé, tothom menys ell, perquè després de saludar els companys de mòdul, altre cop els seus fills, Lluc i Joana, i els escuders a les llistes, Gabriel Rufián i Diana Riba, va deixar un darrer avís: “El dia que surti n’hi ha per estona, pot ser que batem el rècord mundial.” I és que, recordava, Fidel Castro feia discursos d’hores, i el general Prim s’hi va arribar a estar tres dies en tornar de Mèxic. “Al meu, poc li faltarà, val més que feu relleus”, bromejava Junqueras, dibuixant somriures agredolços. De moment, ahir s’hi va estar 100 minuts justos, abans de tornar a la cel·la. L’esperarem amb candeletes i que xerri tant com vulgui. Però al carrer.