OPINIÓ
20 maig 2017 2.00 h

L'únic camí a seguir, el referèndum

La voluntat, ferma, del govern català de celebrar el referèndum d'autodeterminació aquesta tardor està desfermant els nervis a l'Estat, sobretot veient, com ja veuen, que la seva imatge a Europa i al món s'està deteriorant perquè cada cop són més els que defensen que Catalunya té dret a decidir el seu futur. És cert que molts d'aquests farien campanya pel no, però, per sobre d'això, hi ha el fet que no entenen que un estat democràtic no permeti aquesta consulta. L'acte de dilluns, quan el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, explicaran les raons del referèndum a Madrid, i el fet que el mateix Puigdemont avancés fa uns quants dies que després de la xerrada faria arribar a Mariano Rajoy més de 500.000 suports del Pacte Nacional pel Referèndum, junt amb la darrera oferta de negociació, han fet disparar totes les alarmes.

Soraya Sáenz de Santamaría va fer trampes ahir en plantejar un debat buit al Congrés, buit perquè no hi va donar cap contingut; no se sap ben bé a què conviden Puigdemont. Catalunya ja ha anat a les Corts a reclamar la delegació de competències per a una consulta, possibilitat perfectament legal segons prestigiosos constitucionalistes espanyols. No cal retornar a pantalles passades. Ara, si el govern de Mariano Rajoy ofereix una negociació sobre el referèndum, sobre la data i la pregunta, l'executiu català ha d'aturar màquines i negociar. El millor escenari és, sens dubte, una consulta a l'escocesa. Mentre això no arribi, el govern català ha de mantenir, com va reiterar ahir, inalterable el seu full de ruta. Presentar la proposta a Madrid; fer-la arribar a Rajoy i, si no hi ha resposta, convocar el referèndum.