Catalunya, la UE i l'euro

La Vanguardia en català | 20/06/2015 - 00:00h


Francesc Granell


Aquesta setmana passada es van complir trenta anys de la ­signatura del tractat en virtut del qual Espanya i Portugal van entrar a formar part, a partir de l'1 de gener del 1986, de les institucions ­europees.

Obsessionats com hem estat per les discussions que han conduït a l'elecció d'alcaldes el 13 de juny -en alguns casos, amb sorpresa-, i distrets com hem estat pel segon triplet del Barça, el 6 de juny, la celebració del trentè aniversari de la signatura que ens va portar a Europa no ha rebut el ressò que sense això hauria rebut.

El Govern espanyol i algunes entitats com la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE), el Cercle d'Economia, Empresaris de Catalunya o el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) han celebrat reunions referides a l'esdeveniment i en els dos últims casos incorporant la discussió de si una eventual independència de Catalunya de la resta d'Espanya deixaria Catalunya ­fora de la integració europea i fora de la zona euro.

Gairebé tothom coincideix en l'afirmació que la incorporació a la Unió Europea ha estat un èxit. Europa ha estat un element de dinamització de la nostra societat. Els nostres investigadors han pogut col·laborar amb investigadors d'altres països europeus amb finançament de la UE. Inversions per a la Fira, el port, la Zona Franca o l'AVE Madrid-Barcelona s'han finançat parcialment amb fons europeus. En aquests anys el PIB s'ha duplicat, el creixement s'ha disciplinat i assistim a una autèntica explosió exportadora amb 47.500 exportadors catalans (16.000 de regulars). Hem vist millorats els nostres nivells de vida -malgrat l'alt nivell d'atur i les desigualtats-. Europa ha finançat cursos de formació. Els acords Schengen ens han permès una mobilitat transfronterera que abans resultava utòpica. El programa Erasmus ha portat a Europa els nostres estudiants (entre els quals l'alcaldessa Ada Colau). Des del 1999 l'euro i l'actuació del Banc Central Europeu han permès que els bancs espanyols i per tant els catalans accedissin a una liquiditat que fora de l'eurozona no podrien mantenir. Els bancs catalans, en concret, haurien de triar altres latituds si després d'una hipotètica independència sortís de la zona euro.

Catalunya està creixent i és evident que el nostre interès és continuar dins de la UE per continuar-ho fent. Com ha repetit el president de la Generalitat, Artur Mas, diverses vegades, el procés d'independència de Catalunya no hauria d'avançar sense la seguretat que continuarem a la UE i a la zona euro de ple dret, ja que sense aquesta seguretat s'instauraria una incertesa econòmica i política que ni tan sols els més independentistes desitgen.

Parlar d'independència de Catalunya sense referir-se a la UE i a l'euro és pura temeritat.