EDITORIAL
20 juliol 2015 2.00 h

El català, en retrocés en la justícia

La situació del català en la justícia que s'imparteix al nostre país és la demostració més clara de la doble vara de mesurar dels poders espanyols i com la preocupació pels usos lingüístics a
les escoles amaga, en realitat, un interès polític. L'any 2004 gairebé el 21% de les sentències dictades a Catalunya estaven redactades en català. Deu anys després, aquesta taxa no només no ha augmentat,
sinó que ha disminuït fortament.
El català ja només és present en poc més del 12% de les sentències. A les Terres de l'Ebre, que és on més s'utilitza el català com a llengua de comunicació, la taxa cau fins al 2%. És a dir, semblaria com si la justícia no s'interessés per aproximar-se al ciutadà. Hi ha l'excepció de Girona, on la proporció és del 35,2%. Bona, però insuficient.

Si el govern espanyol estigués interessat a fer de Catalunya un país bilingüe ja faria temps que hauria adoptat mesures per aconseguir aquest objectiu en la justícia i en altres àmbits semblants. Si de tal manera actués, el seu discurs sobre el bilingüisme a les escoles seria creïble. Però als successius governs espanyols només els mou l'interès polític per la uniformitat
jacobina i la laminació de qui se sent diferent.

Si el govern espanyol volgués convèncer els catalans que ens aniria millor dins d'Espanya hauria de resoldre aquesta i un altre miler de deficiències. Però ningú canvia res quan es creu investit de la veritat absoluta i eterna. En comptes de resoldre els problemes polítics amb política, el govern espanyol deixa fer on la realitat li és favorable, i sacseja fantasmes i discursos de la por cada cop més hilarants allà on els fets li porten la contrària.