LA CLAU

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Els del 'sí' i els del 'no'

@Enric_Hernandez

Els cinc primers candidats de la llista unitària pactada per CDC, ERC i les entitats sobiranistes: Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas i Oriol Junqueras.

Els cinc primers candidats de la llista unitària pactada per CDC, ERC i les entitats sobiranistes: Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas i Oriol Junqueras.


DILLUNS, 20 DE JULIOL DEL 2015

El 27-S hi haurà dos tipus de catalans, adverteix Artur Mas: «Agradi o no, aquell dia ens comptarem; hi haurà els del sí i els que no estiguin en el sí cauran a efectes del recompte a la part del no». Des d'una singular concepció de l'alteritat, el president i candidat a la reelecció no defineix el nosaltres en contrast amb l'ells, sinó al revés: defineix l'ells per contraposició al nosaltres, ficant dins el mateix sac tots els catalans que no recolzen a les urnes la seva aposta per la independència. Com escrivia, citant Kierkegaard, el cap de files de Mas en la llista independentista, Raül Romeva, «quan m'etiquetes, em negues.»

Aquesta trinxera cavada per l'independentisme al mapa socioelectoral català suposa, potser, el gran èxit de Mas. Convé tenir present que el 25 de novembre, al presentar en societat la llista unitària que finalment ha aconseguit fabricar, va cridar els partits justament a «aparcar les seves diferències» i «difuminar l'ombra de la ideologia».

En efecte, des de la Diada del 2012, i en particular després de la confessió de Jordi Pujol, ja fa gairebé un any, Convergència s'ha esforçat per difuminar els rivets liberals de la seva ideologia i per enterrar un passat esquitxat per la corrupció. Ho ha fet mitjançant una refundació exprés que requeria la ruptura amb Unió i l'absorció electoral d'ERC, a què aquesta última, contra tot pronòstic, s'hi ha prestat. Algun dia se sabran els poderosos arguments que Mas va esgrimir a soles davant Oriol Junqueras perquè aquest últim mudés tan sobtadament d'opinió.

La llista unitària, enllustrada amb la pàtina de la pluralitat, constitueix, certament, un potent instrument per difuminar el debat ideològic i dividir els catalans entre els del sí i els del no. Serà missió dels seus rivals combatre el maniqueisme del blanc o negre.

No és el mateix

Perquè no és el mateix reconèixer el dret a decidir dels catalans que rebutjar-lo de ple. Ni propugnar un Estat federal que impulsar la recentralització de l'Estat. Ni reivindicar la justícia social que resignar-se a la supremacia dels mercats. Ni contemporitzar amb els casos de corrupció que tallar-los d'arrel. No és el mateix
.