AL CONTRAATAC

OLGA MERINO

Periodista i escriptora

El vertigen de les llistes


DILLUNS, 20 DE JULIOL DEL 2015

De llistes n'hi ha de moltes menes. La de noces, la dels reis gots, la dels deu manaments, la de Schindler per salvar jueus polonesos durant l'Holocaust, la d'Els 40 principals, la que va fer Falciani amb els noms dels evasors fiscals i les llistes negres que freqüenten els intransigents. La de la compra també resultaria un instrument molt eficaç per a l'estalvi domèstic si no fos per la seva perseverant tendència a quedar oblidada al damunt del marbre de la cuina (sempre falten massa coses en la reconstrucció mental).

Llistes per tot arreu. Les cent obres mestres de la literatura universal, les deu illes que hauries de visitar abans de criar malves, com construir la teva felicitat en set savis passos. Estem tan envoltats de catàlegs que el semiòleg italià Umberto Eco va dedicar l'assaig El vértigo de las listas (Lumen, 2009) a aquesta predilecció dels humans per les enumeracions. ¿I per què? Doncs perquè les llistes ajuden a fer l'infinit comprensible, a posar un cert ordre enmig del caos. Diccionaris i enciclopèdies són, de fet, llargues llistes per ordre alfabètic per acotar el coneixement.

No obstant, acaba d'aparèixer una llista que no sé si compleix amb la seva funció intrínseca d'organitzar el món i les seves entropies o si, per contra, embolica encara més la troca, encara que deixés enrere l'afegitó del «sense polítics». Em refereixo a la llista transversal de Convergència amb Esquerra, les entitats sobiranistes i l'ecosocialista Raül Romeva al capdavant. Perquè, al capdavall, ¿portaran un programa conjunt el 27-S? ¿Polítiques concretes més enllà del desafiament? ¿Quines partides tindran prioritat en els pressupostos?

Aire al sobiranisme

Per descomptat, com a maniobra electoral resulta brillant per dos motius: fa pujar de revolucions la il·lusió independentista, que estava perdent pistonada, i permet, d'altra banda, que el president Artur Mas pugui anar tirant fins a les eleccions generals, on hi ha la clau de tot. Davant la catatonia aguda de Rajoy, incapaç d'entendre que l'art de la política és canalitzar els problemes i no pas judicialitzar-los, l'única esperança radica a esperar un canvi de majories a Madrid, la modificació de la Carta Magna i l'acord d'un pacte fiscal més favorable per a Catalunya. O sigui, el retorn a la casella número u. ¿Hi ha cap més sortida? Potser sóc miop, però no la veig.

En el millor dels casos, xipollejarem al pantà un any més, fins l'estiu que ve, amb l'aigua de la paràlisi fins al coll. I, mentrestant, seguirà sense resoldre's la llista dels temes pendents: l'atur, les retallades, la privatització de la sanitat, la corrupció pudent que es va amagant sota la catifa, el pensament únic de l'austeritat, què s'ha fer amb l'onada migratòria i fins i tot amb la mateixa idea d'Europa. La llista de les llistes
.