POLÍTICA
BARCELONA - 20 juliol 2017 2.00 h

El Tribunal de Comptes ja investiga si embargarà pel 9-N

 La instructora ha de resoldre si es van malgastar més de 5 milions de diner públic per organitzar la consulta

 Si prospera, Mas, Ortega i Rigau hauran d’aportar aquests diners i després defensar-se

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

El Tribunal de Comptes espanyol va anunciar ahir que inicia la investigació per dirimir si els més de 5 milions d’euros que la Generalitat es va gastar per organitzar el procés participatiu del 9-N del 2014 va ser una malversació comptable i, si el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega, a més del conseller Francesc Homs, en són els màxims responsables i, per tant, han de tornar els diners de la seva butxaca. La resposta pot arribar d’aquí a uns mesos, però hi ha molts interrogants.

És causa jutjada?

No. S’afirma que l’expresident Mas i els exconsellers Rigau, Ortega i Homs ja van ser jutjats per organitzar la votació sobre el futur de Catalunya, en què van participar més de dos milions de ciutadans. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal Suprem van condemnar-los a fins a deu anys d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar elevades multes (36.000 euros Mas, i 30.000 Ortega i Rigau) pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC).

El TSJC, com la fiscalia, va renunciar a jutjar-los per malversació de fons en considerar que els 5 milions es van gastar abans de la prohibició del TC, el 4 de novembre del 2014. Si els haguessin jutjat per aquest delicte i condemnat a tornar els diners, el Tribunal de Comptes sí que no podria tornar-los a reclamar. Per exemple, en el cas Adigsa, la Generalitat reclama ara, a través d’aquest ens fiscalitzador, als autors ja jutjats que tornin diners públics. També pot passar en el cas de l’espoli del Palau de la Música, amb una reclamació del consorci públic que gestiona l’ens cultural, en funció del que digui l’Audiència de Barcelona en la sentència.

Els denunciants

El procediment es va obrir el maig passat per l’acció pública presentada per tres associacions: Advocats Catalans per la Constitució, Associació Cívica i Cultural i Societat Civil Catalana. Després, s’hi van afegir la fiscalia del Tribunal de Comptes, força criticada perquè en el procés penal no s’havia atrevit a denunciar la malversació perquè implicava altes penes de presó als dirigents catalans, i l’Advocacia de l’Estat. Recentment s’ha sabut que la consellera de comptes o la instructora del cas és Margarita Mariscal de Gante (Madrid, 1954), jutgessa i ministra de Justícia amb el govern d’ Aznar el 1996, i diputada al Congrés.

Les partides

Les entitats denunciants detallen les partides que, segons el seu parer, es van pagar “sense justificació” i van causar “danys als cabals públics”. Són set: elaboració i publicació de la pàgina web institucional (14.837 euros); fabricació de material per a la votació i el seu transport als locals de votació (70.532); adquisició d’ordinadors portàtils per a les meses de votacions (2.800.735 euros), tot i que després aquests ordinadors van ser incorporats a escoles públiques, com estava previst; campanya de publicitat institucional (828.171 euros); pòlissa per a assegurança dels voluntaris (1.409 euros); tasques de suport informàtic a la consulta (1.106.185 euros), i enviament d’informació (307.962 euros).

Poc garantista

El procediment del Tribunal de Comptes és “poc garantista”, sosté l’advocat de Rigau, Miquel Àngel Alonso, i Rafael Entrena, lletrat d’Ortega, hi afegeix: “Actua d’esquenes als seus suposats responsables.” La instructora investiga ara si hi va haver malversació i quines quantitats, i al final fa una “proposta de liquidació”. És a dir, demana a Mas, Ortega, Rigau i Homs que avalin aquests diners o, si no, se’ls embarga. És a partir de llavors, que els advocats dels acusats poden presentar escrits de defensa en la segona fase, la d’enjudiciament. Si finalment són condemnats, es pot recórrer al Suprem contra la sentència.

Resposta

Fins ara la Generalitat és l’única que ha pogut presentar escrits per defensar la legalitat de les despeses pel 9-N, ja que “van ser aprovades pel Parlament”. A més, ha sol·licitat l’expulsió de l’advocat de l’Estat del procés per “falta de legitimitat”. La instructora ja ha respost a la Generalitat que els seus raonaments jurídics “són extensos i elaborats” però que per admetre a tràmit el cas, només cal que sigui versemblant. I tampoc n’ha expulsat l’advocat de l’Estat perquè ja condiciona la seva participació en aquesta acció pública per si “s’han pogut afectar fons estatals”.