OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 20 juliol 2018 2.00 h

A LA TRES

Quin golàs!

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Llarena s’ha rendit; prefereix veure Puigdemont lliure que córrer el risc de veure’l investit president. És el principi del final

Com que molts de vostès potser s’han preguntat què significa això que el jutge Llarena hagi rebutjat l’extradició de Puigdemont i la resta de consellers, sàpiguen que en aquesta ocasió la resposta és molt clara. No hi ha matisos: es tracta, simplement (i amb tot el que això significa), de la rendició de Llarena. Al jutge espanyol la justícia alemanya li va esmenar la plana i li va dir que ni rebel·lió ni sedició i que, en tot cas (i encara s’ha de demostrar), malversació de fons. I saben què vol dir això? Que si Puigdemont era extradit per malversació, s’obria la finestra d’oportunitats (ara tot són finestres d’oportunitats) per investir-lo president de la Generalitat. I això Llarena, acostumat que fins ara ha pogut condicionar qui podia ser president i qui no, això no s’ho podia permetre. Ha preferit deixar Puigdemont lliure per Europa (Puigdemont i la resta d’exiliats) que no pas córrer aquest risc. Perquè, s’imaginen vostès que els presos polítics fossin jutjats per rebel·lió i que mentrestant Puigdemont fos investit? No s’ho podia permetre. Llarena ha preferit passar la vergonya internacional de retirar les euroordres que no pas deixar oberta qualsevol possibilitat que Puigdemont torni a Palau. La desfeta de Llarena (quin golàs, senyors meus!), però, va molt més enllà. És (serà) el principi del final. Perquè renunciant a perseguir Puigdemont i els consellers (i Rovira i Gabriel), Llarena fa encara més evident la contradicció amb la situació dels presos polítics. Espanya no es podrà permetre la vergonya internacional de jutjar mig govern per rebel·lió quan a Europa ja els han dit que no, que aquest delicte no ha existit. Hauran de trobar el desllorigador de com disfressar-ho. Però som al principi del final. Aquest judici no s’aguanta per enlloc i ells ho saben. Després d’aquest golàs, res serà igual. És l’1-O judicial, això. És una desfeta. Un gol per l’escaire. Un autogol, de fet, perquè és la mateixa justícia espanyola, qui se l’ha fet. És el principi del final. I és, no els passi tampoc per alt, perquè és molt rellevant, el naixement definitiu del Consell de la República, de l’espai lliure de Waterloo. Quin golàs, senyors meus!