POLÍTICA
BARCELONA - 20 agost 2016 2.00 h

JOSEP M. SOLÉ I SABATÉ 

HISTORIADOR

“Espanya no es vol entendre amb Catalunya si no és des del domini”

XAVIER ROCA - BARCELONA
Si hi ha coses que
l'Estat espanyol no fa
és perquè no pot,
perquè afortunadament som a Europa
Un referèndum que
sigui un altre 9-N no ens porta enlloc, hem d'anar cap a la declaració d'independència
M'ha decebut l'actuació de Catalunya Sí que es Pot,
un partit que ve del món del PSUC i dels moviments veïnals i obrers

Josep Maria Solé i Sabaté ha combinat la seva tasca d'historiador –ha publicat catorze llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra– amb l'anàlisi de l'actualitat política: a Catalunya Ràdio va dirigir i presentar el programa de tertúlia Postres de músic.

Quin és el seu punt de vista sobre l'actual situació política catalana?
La veritat és que sóc molt optimista amb tot el procés. És un procés polític dinàmic on van apareixent subjectes polítics: en el seu moment va triomfar la Lliga; després, el lerrouxisme, el republicanisme; posteriorment, els sectors de tipus social i obrerista. Tot això va acabar amb la barbaritat de la Guerra Civil, i malgrat el frau que va ser la transició democràtica van tornar a aparèixer aquests subjectes polítics. El sobiranisme n'ha estat un de nou que un dia guanyarà. Amb una particularitat: que quan ho faci ja no hi haurà retorn. Es vol la independència en primer lloc per justícia, després per democràcia i finalment per progrés.
Algun cop m'han preguntat on m'agradaria ser quan siguem independents i he contestat que a la comissió del perdó. Els hem de perdonar tantes coses...
En la perspectiva més immediata, hi ha temes com la moció de confiança al president de la Generalitat i la possible inhabilitació de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament.
Donar suport al president em sembla clau, i aquí vull instar Catalunya Sí que es Pot –no es pot anar amb tant d'amanerament– i també la CUP, que ja amb els pressupostos va cometre l'error de votar amb els partits polítics que perjudiquen Catalunya. I pel que fa a Carme Forcadell, voldria creure que no s'atreviran a inhabilitar-la. Però jo sóc historiador, i sé que Espanya s'atrevirà a tot; si hi ha coses que l'Estat no fa és perquè no pot, perquè afortunadament som a Europa, no perquè no hi hagi persones a dins que no ho vulguin, de la mateixa manera que han comès actes de maldat com el que ha fet el ministre de l'Interior. I, desgraciadament, no podem comptar amb els partits polítics espanyols d'esquerres. Veig perfectament possible una inhabilitació i no m'estranyaria que es tingués la temptació de ficar algú a la presó. França, Holanda i Portugal han mantingut la relació amb els països que havien estat colònies seves; Espanya, no. Espanya se n'anirà malament de Catalunya; és un fracàs d'estat, la seva democràcia és molt feble i esperpèntica.
Com es poden aconseguir complicitats internacionals per al procés?
Hem de demostrar el que nosaltres podem aportar a Europa. Som els primers que estem fent un procés cap a la independència des d'un país que no et deixa votar. Som aire pur en referència a l'enfortiment dels valors democràtics a Europa i al món.
S'esperava els resultats de les últimes eleccions catalanes o el van sorprendre?
Jo esperava un resultat semblant, potser no pensava que la CUP trauria un resultat tan bo i creia que Junts pel Sí tindria tres o quatre diputats més.
Com veu la situació de l'antiga Convergència, un cop refundada com a Partit Demòcrata Català?
El nacionalisme espanyol sempre ataca el nacionalisme català majoritari, que durant anys ha correspost a Convergència, i ara els molesta molt i faran tot el possible per fer-li mal. Però té molta xarxa a tot el país i crec que se'n sortirà, encara que ERC s'hagi convertit en l'opció majoritària del sobiranisme. Es disputen el mateix electorat i hi haurà friccions, com una parella en què un vol anar a la platja i l'altre, a la muntanya.
Vostè és partidari de la DUI.
Un referèndum que sigui un altre 9-N no ens porta enlloc. A partir de les pautes espanyoles, que és l'Estatut d'Autonomia vigent, si la configuració del Parlament ho permet hem de tirar cap a la declaració d'independència, perquè no ens deixaran votar. I la veritat és que no pensava que hi hauria una actuació tan poruga per part de Catalunya Sí que es Pot, on hi ha gent que conec i he admirat i que m'ha decebut. Un partit que ve del món del PSUC, dels moviments veïnals i obrers, de la pagesia... ha de saber prendre decisions.
Què diria a algú que en
cara defensi l'entesa amb Espanya?
Que baixi de la figuera. Entesa amb Espanya què vol dir? Que continuem perdent aquests milers de milions d'espoli fiscal? Que no tinguem el corredor mediterrani? Que, a diferència de la resta d'Europa, que està plena de túnels, el Pirineu no estigui comunicat? Els diners que necessitem en infraestructures, per solucionar el buit ferroviari i les carreteres que necessitem, només són possibles sense espoli. Això és incompatible amb mantenir tota l'estructura econòmica de l'Estat espanyol. D'altra banda, defensar l'estat plurinacional –cosa que estan demanant a tot el món, ho estan demanant els pobles indigenistes– a Espanya no ho fa ni l'esquerra. Espanya no es vol entendre amb Catalunya si no és des del domini.
Però hi ha una esquerra que històricament havia tingut simpaties cap a la causa catalana.
Ja, és la que li va dir al Raimon: “Ara que hi ha democràcia, ja pots cantar en castellà.” No, no: ara que hi ha democràcia heu de fer unes lleis per les quals es pugui parlar en català al Congrés, que les televisions que arriben a Catalunya parlin també a Catalunya.
I la idea de l'estat federal?
Ja hi va haver un intent durant la primera república de construir un estat plurinacional, i va fracassar. El poder burocràtic i els grans terratinents ho van fer impossible. No s'ho creuen. Està en l'ADN espanyol, no et reconeixen la igualtat si no és que ets un estat, com Andorra i Portugal.
La judicialització del procés forma part d'una estratègia?
No està calculat d'una forma analítica en un despatx. Ells tenen un instrument, i creuen que aquest instrument pot tombar el nostre procés. Aquest és un error polític d'unes conseqüències molt negatives per a ells, perquè l'únic que fa és que s'ampliï la base sobiranista, ens estan expulsant. Això els ha passat sempre.
Quin possible escenari en la política espanyola seria més beneficiós per a Catalunya?
Qualsevol que no fos un govern format pel PP i Ciutadans seria millor que la proposta que en aquests moments s'apunta. En referència a Catalunya, Ciutadans és molt més perillós que el PP.
Sembla que a Espanya els partits clàssics resisteixen molt millor del que s'esperava.
És que la transició està muntada sobre això, sobre un pacte entre els que venien del franquisme, que perdonen i amnistien els antifranquistes –ells no s'han d'amnistiar de res–, i l'esquerra.
Més enllà de l'anècdota municipal, té algun significat simbòlic una polèmica com l'exposició al Born?
Quan hi ha massa idees es converteixen en ideologia, i massa ideologia es converteix en doctrina. Si creus que per donar una visió diferent d'un període històric el pots analitzar amb absoluta manca de transcendència t'equivoques, t'atorgues una superioritat moral. Què haguéssim dit, si hagués estat el PP qui hagués posat les estàtues franquistes al Born? Si tanta gent hi està en contra no només és un error, és també un escarni a les víctimes del franquisme, i una frivolitat. Hi ha algun sector de l'Ajuntament de Barcelona –no tots– que troba que a això que el Born sigui el símbol borbònic de la destrucció de Catalunya li manca un component obrerista sense el qual se senten orfes.
Vostè va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya. Què li agradaria que el museu reflectís, d'aquí a unes dècades?
M'agradaria que reflectís aspectes com el fet de convertir en virtut el pluralisme català, que és una gran riquesa, o mostrés més igualitarisme entre els homes i les dones. I també que retratés una Catalunya molt més comunicada.