POLÍTICA
MADRID - 20 setembre 2016 2.00 h

Homs: “Tot està precuinat”

 L'exconseller de Presidència ja es veu condemnat pel 9-N i acusa la justícia de seguir el dictat de l'executiu del PP

 Membres del govern català i del PDC, ERC, En Comú i

 el PNB l'acompanyen fins al Suprem

MONTSE OLIVA - MADRID

Francesc Homs va sortir ahir de declarar davant del Tribunal Suprem amb la sensació que, digués el que digués, la justícia ja ha decidit condemnar-lo. “La sentència ja està dictada, i entenc que serà condemnatòria”, exclamava després de passar per l'interrogatori del magistrat Andrés Palomo, instructor de la querella que va presentar la fiscalia pel 9-N. L'exconseller de Presidència i actual portaveu del PDC al Congrés considera que el procés en què està immers per la celebració de la consulta popular el novembre del 2014 només té una base política i, per tant, difícilment es pot combatre amb arguments jurídics. “El dret s'utilitza només com un pretext”, es lamentava. I en aquest punt assegurava que té la sensació que “tot està precuinat” i que l'únic objectiu de l'actuació “gregària” i coordinada que atribueix a diverses institucions espanyoles –govern del PP, organismes judicials i Fiscalia General de l'Estat– és fer agafar “por” als actors del procés per fer-lo descarrilar. “Han actuat de manera arbitrària, fent seguidisme. No han actuat com s'ha d'actuar en un estat de dret”, reblava. En vista d'aquesta percepció, Homs avisava que, si més no des del punt de vista polític, no té intenció d'acatar la resolució que pugui dictar el tribunal.

En una roda de premsa a la seu de la Generalitat a Madrid després de gairebé dues hores de declaració judicial, Homs relatava “l'operació” engegada per l'executiu de Rajoy, de la qual va fer còmplice el Tribunal Constitucional, el mateix Suprem –que al seu dia “va fer com Ponç Pilat, se'n va rentar les mans”, precisava– i la Fiscalia General de l'Estat –en aquell moment dirigida per Eduardo Torres-Dulce–, i que va tombar el criteri de la Junta de Fiscals de Catalunya, que no considerava que hi hagués hagut delicte en l'actuació d'Homs i de la resta de membres del govern afectats per la querella. Tant és així que el portaveu del PDC es va negar a respondre les preguntes del fiscal representant en la causa, perquè, segons asseverava, en aquest cas concret s'ha actuat com a “braç armat” de l'executiu espanyol. Ahir mateix, el ministre de Justícia, Rafael Català, ja li va replicar: “No hi ha cap contaminació política en l'actuació de la fiscalia i dels tribunals.”

Un escarment

El dirigent català, en tot cas, no es pren aquesta situació com una qüestió personal, sinó com un intent d'“acovardir” i “escarmentar”, i en aquest punt alertava que els instigadors de l'operació per desactivar el sobiranisme que denuncia “no han entès res”, perquè, si “en tomben un”, en vindran d'altres al darrere per tirar endavant el procés. “Amb la força pots imposar moltes coses, però no pots convèncer mai ningú perquè canviï les seves idees”, concloïa en un al·legat que assegura que ha exposat davant del Suprem.

Homs va arribar ahir al matí al Suprem acompanyat d'una àmplia comitiva que s'havia desplaçat des de Catalunya per fer-li costat. Quatre membres del govern –Neus Munté, Meritxell Borràs, Santi Vila i Meritxell Serret– encapçalaven la delegació de més de cinquanta representants del món polític i social que van ser a Madrid per donar suport a l'investigat. Entre els quals, l'expresident Artur Mas;
el vicepresident del Parlament, Lluís Corominas, i la plana major del PDC, amb la seva coordinadora general, Marta Pascal; diversos parlamentaris d'ERC –els portaveus Joan Tardà i Santiago Vidal–; el diputat d'En Comú Marcelo Expósito, i el portaveu del PNB, Aitor Esteban, així com el president de l'ANC, Jordi Sànchez; el d'Òmnium, Jordi Cuixart, i la de l'AMI, Neus Lloveras.

L'expresident Mas, en arribar a la porta del Suprem, es lamentava precisament del fet que Homs es trobés davant d'un tribunal per una causa “política”, una circumstància que qualificava d'“insòlita i impròpia”. “Si escoltar la gent és un delicte, tenim un problema i molt gros”, sentenciava.

Menysteniment

Per aquest motiu, considerava que no només hi ha en joc la independència de Catalunya, sinó la democràcia i la qualitat democràtica de l'Estat, pel fet que es recorre a la via judicial en lloc d'explorar la del diàleg. Mas, de fet, es queixava que, en tots aquests anys, l'executiu de Rajoy hagi estat incapaç de fer el més mínim esforç per escoltar el clam català, i alhora sempre s'ha volgut fer ostensible que ho “ignoren” i que ho “menystenen”.

A diferència del cas de Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, que han hagut de respondre davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la causa oberta a Homs està en mans del Suprem per la seva condició d'aforat a una institució de l'Estat, el Congrés. Tot i així, el diputat va ser citat de manera irregular, amb un escrit –enviat a la seu del partit, i no a la cambra– en què se li reclamava la seva presència davant del jutge amb l'amenaça que si no s'hi presentava podria ser detingut. Ahir el Suprem, si més no, va admetre davant d'Homs que no s'havia fet de la manera més correcta. L'afectat assegurava que, tot i ser contrari als aforaments, no es va tenir en compte aquest fet perquè la citació “violentava la Constitució que tant defensen”. Més enllà de qüestions formals, el que denunciava ahir Homs és que, en el seu cas, la sentència està “cantada”.

LES FRASES D'HOMS

Quan estàs en un judici polític, el dret
no compta, s'usa de pretext. I la defensa només pot ser política
En aquest assumpte, les principals institucions de l'Estat estan fent seguidisme de l'obsessió partidista del govern del PP