POLÍTICA
BARCELONA - 20 octubre 2016 2.00 h

Reparació per a 78.331 represaliats

 Primer pas per anul·lar els consells de guerra sumaríssims del franquisme

 La Comissió de la Dignitat entén que l'Estat “seria la riota mundial” si ho impugna

EMILI BELLA - BARCELONA

Via lliure per declarar nuls i sense efecte jurídic els consells de guerra sumaríssims franquistes i les seves corresponents sentències contra 78.331 represaliats per la criminal dictadura, 3.358 dels quals van ser executats. Davant l'immobilisme espanyol en aquesta matèria, el Parlament va exercir la seva pròpia sobirania, ahir, amb la tramitació d'una proposició de llei per reparar jurídicament les víctimes del franquisme a Catalunya, una iniciativa de diverses entitats memorialistes que va trobar el suport de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i la CUP.

Superat el debat a la totalitat, al qual cap grup havia presentat esmenes, la cambra continuarà tramitant la norma, que afecta tots els judicis franquistes instruïts per causes polítiques entre els anys 1938 i 1975 a Catalunya. Al principi i al final del debat es van adreçar llargs aplaudiments a la llotja de convidats i la tribuna de públic de l'hemicicle, on hi havia una vuitantena de víctimes i familiars de represaliats, entre les quals, el nét nebot del president Lluís Companys, les germanes de Salvador Puig Antich, els fills de Manuel Carrasco i Formiguera i de Lluís Serra i Giribert, l'alcalde del Prat afusellat el 1939.

La reparació jurídica ha acostat els grups independentistes amb CSQP. “No es pot ser demòcrata sense ser antifranquista. Que no ens parlin d'amnisties o de transicions, perquè els crims contra la humanitat no prescriuen”, va recordar Montserrat Palau, de JxSí.El líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, va celebrar que es retiri l'etiqueta de “delinqüents” als represaliats polítics i va constatar que els judicis franquistes, ras i curt, “van ser una farsa”. La diputada de la CUP Mireia Boya va celebrar haver posat “el punt i final a la impunitat” i va reptar la política espanyola a aturar la determinació del Parlament: “Corrin a Europa a dir-los que no volen anul·lar les sentències dels feixisme i continuar humiliant les víctimes; hi vagin i no en tornin.”

“Una broma de cafè”

El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, va insistir que no esperen cap impugnació espanyola a la reparació per part del Parlament, ja que seria com avalar la justícia franquista. “No ens ho imaginem perquè seria una situació grotesca; representaria que algú vol tornar a fer reviure uns processos anul·lats. Serien la riota davant del món. Les Nacions Unides, a qui se li comunicarà que s'han anul·lat perquè ho havien reclamat, no entendrien res”, va explicar Cruanyes, que ho va comparar amb “una broma de cafè”.

“Ressuscitar fantasmes”

De fet, de moment les institucions espanyoles no s'han pronunciat sobre si el Parlament s'ha extralimitat en les seves funcions, tal com va subratllar el diputat del PP Fernando Sánchez Costa, que va rebre una remor de rebuig entre el públic quan va defensar que l'Estat espanyol ja va reparar les víctimes amb la llei d'amnistia. Sánchez Costa, que va fer sospirar d'indignació els familiars de les víctimes, va acusar els diputats impulsors de l'anul·lació de “mirar el passat amb fúria, obrir trinxeres i ressuscitar fantasmes”.

Ciutadans està d'acord en el fons de la reclamació, però hi veu dificultats tècniques per dur-la a terme, mentre que el PSC va plantejar demanar al Congrés la modificació de la llei de memòria històrica per anul·lar en bloc tots els judicis sumaríssims i que no en quedin fora, per exemple, els dels catalans que van ser instruïts fora del Principat.

En aquest sentit, la mateixa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va justificar que la cambra ha complert amb un deure pendent amb les víctimes. Joan Josep Nuet va abundar: “És l'hora que per primera vegada a la història d'Espanya una institució digui prou.” I la diputada cupaire Boya ho arrodonia: “Ens avergonyim en veure que qui ho havia de fer no ho farà mai.”

La iniciativa socialista també continuarà els tràmits al Parlament, ja que cap grup no hi va presentar esmenes a la totalitat. El text proposa una ampliació de la norma per declarar igualment nul·les les sentències del règim franquista i, a més, reconeix el dret a una indemnització de 135.000 euros per als beneficiaris dels qui van matar entre el juny del 1940 i el setembre del 1945 en ser deportats o internats en camps de concentració i extermini nazis.

LES FRASES

Que no ens parlin d'amnisties, perquè els crims contra la humanitat no prescriuen
Montserrat Palau
DIPUTADA DE JUNTS PEL SÍ
És l'hora que, per primera vegada, una institució digui prou. Aquests judicis van ser una farsa
Joan Josep Nuet
DIPUTAT DE CATALUNYA SÍ QUE ES POT
Corrin a Europa a dir-los que no volen anul·lar les sentències dels feixisme; hi vagin i no en tornin
Mireia Boya
DIPUTADA DE LA CUP

POLÍTICA
BARCELONA - 20 octubre 2016 2.00 h

“Set judicis en mitja hora”

 Familiars i víctimes del franquisme relaten la pantomima que van ser els processos sumaríssims de la dictadura

 “No l'he pogut abraçar mai perquè jo tenia 18 mesos”, lamenta la filla d'un afusellat

E. BELLA - BARCELONA

La casualitat va voler que el dia que el Parlament iniciava els tràmits perquè els represaliats de la justícia franquista deixin de ser proscrits es complien 77 anys de l'afusellament, a les sis del matí a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona, de Gumersindo Marco i Rofes i de Josep Giné i Estivill. A tots dos se'ls va organitzar un judici sumaríssim, “una pantomima il·legal i il·legítima: en mitja hora en feien sis o set”. (A tall de comparació, un judici corrent acostuma a durar unes tres hores). Montserrat Giné és la néta d'en Josep, d'Els Guiamets.“Els van fer un judici sumaríssim amb la contradicció que el van sentenciar per adhesión a la rebelión, quan ells van defensar la República. El cop d'Estat el van fer els franquistes, no els republicans”, constatava ahir Giné, que és també la presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona. L'acompanyaven la seva mare i la filla d'en Gumersindo, Florència, amb les fotografies dels afusellats penjades al pit.

A Josep Giné el van detenir per ser d'ERC. Amb la retirada va marxar a França. Va passar pel camp d'Argelers, però es va creure la política de Franco que permetia tornar a qui no tingués les mans tacades de sang. L'esperaven.

Parents directes d'afusellats i represaliats es van citar abans del debat a la porta del Parlament per fer-se una foto de família amb representants de la comissió de la Dignitat, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica o l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat. A Julià Castelló i Grau, de la Cellera de Ter, el van agafar el 10 d'agost del 1939 i el van afusellar a les tàpies del cementiri de Girona. “No l'he pogut abraçar mai perquè jo tenia 18 mesos”, lamentava compungida ahir la seva filla, Salvadora Castelló, de Bescanó. “La meva mare ho va passar molt malament: quedar viuda als 23 anys i ser roja!”, s'exclamava.

També hi eren les germanes de Salvador Puig Antich, que vivien la jornada d'ahir “amb il·lusió i esperança”. “Les coses són difícils i no sabem si tot això arribarà a bon port”, confessava l'Imma, flanquejada per la Carme i la Montserrat. Creu que Madrid ho impugnarà? “Poden fer el que vulguin, aquests... Catalunya s'ha portat molt bé amb nosaltres, estem encantades del nostre petit país”, contraposava.

L'emoció era a flor de pell. L'Artur, fill de Ramon Ribes i Ricart, alcalde de Granyena de les Garrigues, no va poder acabar la frase: “El meu pare va ser víctima dels consells de guerra, i això li va costar...” La vida.