OPINIÓ
FILÒLEG - 20 octubre 2017 2.00 h

TRIBUNA

Revisant conceptes

JOAN ABRIL ESPAÑOL - FILÒLEG
“Al poble li toca defensar, com ho ha fet sempre, les institucions i el territori

Enmig de tants dies convulsos sobre la independència del nostre país, de vegades ens cal revisar alguns conceptes que sovint els mitjans de comunicació espanyols atien a través de polítics o opinadors entrenats per difamar contra el procés. Per exemple, Alfonso Guerra declarava aquest mes que “la situació que es viu a Catalunya és un moviment prefeixista”, perquè “tots els feixismes han nascut sempre d’un moviment nacionalista”.

Però ¿què vol dir nacionalisme o feixisme? El “socialista” espanyol fa unes afirmacions tan simplistes com surrealistes. Si consultem la definició de la RAE, nacionalisme és, d’una banda, un “sentimiento fervoroso de pertenencia a una nación y de identificación con su realidad y con su historia”. Aquest és el primer significat, amb el qual es podria identificar Espanya com a nació que és, deixant a banda la seva constitució com a estat. Ara bé, la segona accepció, “ideología de un pueblo que, afirmando su naturaleza de nación, aspira a constituirse como Estado”, faria pensar que descarta Espanya o els espanyols, atès que tenen un estat al darrere.

Feta aquesta primera reflexió, podria semblar que els únics “nacionalistes” siguem els catalans, els bascos o els gallecs, els tres casos més paradigmàtics seguint la definició de la Real Academia, i de vegades no som prou conscients que el sentiment espanyol és tan “nacionalista” com ho poden ser els tres exemples esmentats. Ho vam veure el dia 8 d’octubre en la manifestació a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya.

El procés sobiranista, els unionistes el titllen de “feixista” quan precisament el feixisme era un moviment polític i social de caràcter totalitari desenvolupat a Itàlia a la primera meitat del segle XX i que es caracteritzava pel corporativisme i l’exaltació nacionalista. A Catalunya no hi ha “exaltació nacionalista”, sinó un procés clarament independentista, que simplement vol trencar amb el règim constitucionalista del 78, hereu del franquisme i que ens va imposar un rei de forma totalitària.

Titllar el procés de “feixista” és un greu insult que atempta contra la realitat del país, que defensa la democràcia malgrat els cops de porra, els insults, les amenaces, les querelles, ras i curt: malgrat l’estat d’excepció. La realitat ens diu que més de dos milions dos-cents mil catalans van votar, que més de set-cents mil vots van ser robats per la brutal repressió de l’Estat i que un 90% dels votants van dir que sí a un estat independent en forma de república; és a dir, una gran majoria de catalans han superat l’etapa “nacionalista” i molts també han passat directament a l’etapa independentista. Ara que ens trobem a les portes d’una solemne declaració d’independència i de l’activació dels seus efectes, al poble li toca defensar, com ho ha fet sempre, els presos polítics (¡els volem a casa!), les institucions i el territori, i és que només el poble salva el poble. ¡Visca la terra!