OPINIÓ
20 octubre 2017 2.00 h

VUITS I NOUS

Un collar ortopèdic al coll

MANUEL CUYÀS
“L’aplicació del famós article 155 estava decidida d’antuvi

Ahir a les deu del matí l’alcalde de Dosrius Marc Bosch, el que fa uns mesos em va dur a visitar els antics pous de glaç del seu poble, va declarar davant la Guàrdia Civil acusat de “desobediència i resistència greus a l’autoritat”. A la mateixa hora, el president Puigdemont enviava al president Rajoy una segona carta on li deia que el 10 d’octubre no havia declarat la independència però que ho faria si el famós article 155 de la Constitució que deixaria en suspens l’activitat autònoma de la Generalitat entrava en vigor.

L’alcalde de Dosrius es trobava el dia u d’octubre entre els conciutadans que feien cua per anar a votar. Es va presentar un escamot de la Guàrdia Civil amb les porres a l’aire i abillat d’una manera que per ella mateixa ja feia por, i l’alcalde, amb ulleres, un polo, uns pantalons d’estiu i sense res a les mans, el va sortir a rebre per dialogar i evitar la càrrega. No ho dic jo, que no hi era: hi ha imatges que ho testifiquen. Minuts després l’alcalde era evacuat a l’hospital. Durant uns dies va haver de dur un collar ortopèdic, de l’impacte de porra que va rebre. Els reunits a la cua van ser estovats per uns quants més. Ho segueixen il·lustrant les imatges, que són l’àlbum fotogràfic del terror. Ahir a les deu, el seu gest conciliador i protector dels ciutadans a qui representava en virtut d’unes eleccions democràtiques havia esdevingut “una desobediència i resistència greus a l’autoritat”. La policial, és clar.

Poc després d’aquella hora, amb una urgència epistolar admirable, el president Rajoy comunicava a Puigdemont que l’article 155 seria activat. En una primera carta li havia exigit que, per evitar mals majors, li digués si en la sessió parlamentària del 10 d’octubre havia declarat o no la independència. S’entenia que si deia que no els “mals majors” no tindrien raó de ser. Puigdemont va respondre d’una manera ambigua, i el govern de l’Estat, enfellonit, li va enviar una segona i preceptiva requisitòria insistint en la pregunta. Aquest cop Puigdemont respon clarament que la independència no va ser proclamada ni declarada ni subjecta a votació parlamentària i torna a insistir en la mediació i el diàleg. Tot i així se l’acusa de resistència greu a l’autoritat, i si no li envien policies vestits de fer por i amb porres és perquè ja els tenim al port. Per carregar-se de raons repressives, el govern espanyol i els partits necessaris que li donen suport obliguen Puigdemont a declarar la independència que diuen abominar i que al final serà l’única escapatòria. La suspensió de l’autonomia ja la tenien decidida. El diàleg? Dos empresonats i Òmnium Cultural a punt de ser clausurat com ja ho va ser l’any 1963. Vinguin cap aquí que els fermarem un collar fet a mida perquè obeeixin l’autoritat i no s’hi resisteixin.