50 dies als tribunals

En menys de dos mesos, hi ha hagut nou recursos al tribunal Constitucional, al Suprem i a la fiscalia per impedir o autoritzar la consulta del 9-N o per demanar responsabilitats penals

Quatre jutjats de guàrdia van haver de rebutjar la retirada de les urnes el mateix 9-N demanada per UPyD i dos partits d'extrema dreta

20/11/14 00:00 BARCELONA - XAVIER MIRÓ
Mas signa el decret de consulta en presència d'autoritats i líders dels partits proconsulta Foto: RUBÉN MORENO.
En 40 diesvan intervenir dos cops el Consell d'Estat
i el Constitucional, i un
cop el Tribunal Suprem

Des que el president Mas va signar el decret de consulta fins a la querella presentada pel fiscal general de l'Estat, han passat 52 dies en què hi ha hagut una munió de passos judicials entre dictàmens, recursos, impugnacions, suspensions, peticions d'aixecament de suspensions, escrits d'al·legacions, etc.

El decret de consulta

El dissabte 27 de setembre, Mas signava el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. És el primer cop que es crida els catalans a les urnes per la independència. S'enceta una etapa desconeguda i plena d'incerteses en la política catalana i espanyola. El mateix dissabte, el govern de Madrid encarrega d'urgència al Consell d'Estat dos dictàmens perquè l'executiu pugui sol·licitar que el Tribunal Constitucional (TC) impugni la consulta.

Consell d'Estat inèdit

El Consell d'Estat es reuneix en diumenge i en caràcter extraordinari per primer cop a la història i, per unanimitat, aprova els dos dictàmens, bona part del text dels quals ja estava redactat abans de la reunió, segons van confirmar fonts mateixes del consell a l'agència Efe a primera hora de la tarda. El consell avala les impugnacions que pretén el govern de Mariano Rajoy.

El TC impugna la consulta

Dilluns, el govern espanyol presenta els recursos contra la llei de consultes no referendàries i el decret signat per Mas. Set hores després, el TC sentenciava que el 9-N estava formalment suspès, així com totes les resolucions i actes que se'n derivessin. La paralització afecta els responsables polítics però també “tercers”. La impugnació implica que els preparatius de la consulta no poden continuar.

Mas atura la consulta

El govern atura dimarts la campanya institucional i els preparatius logístics de la consulta del 9-N per donar seguretat jurídica als treballadors públics i als particulars implicats en l'organització, però avisa que el procés continua. L'executiu recorre a la suspensió en espera que el TC la pugui aixecar abans del 9-N.

Mas reconverteix el 9-N en un procés participatiu

El dimarts 14, el president Mas renuncia a l'organització de la consulta i la reconverteix en un procés participatiu. Serà el mateix 9-N, hi haurà urnes i es respondrà a la mateixa doble pregunta sobre la independència.

Nou aval del Consell d'Estat per impugnar

Un cop més, a petició del govern de Rajoy, el Consell d'Estat avala el dimarts 30 d'octubre impugnar ara el procés participatiu que ha de permetre als catalans anar a les urnes el 9-N.

Rajoy demana la impugnació del procés

Tres dies després, el govern espanyol anuncia ara un recurs contra el procés participatiu basant-se en la plana www.participa2014.cat i en l'ús previst de la mateixa pregunta i les urnes inicials.

La Generalitat recorre
‘in extremis' al TC

El dilluns 3 de novembre, la Generalitat presenta in extremis un escrit d'al·legacions al TC en què li demana que no accepti el recurs de Rajoy.

El TC suspèn també el procés participatiu

El 4 de novembre, el TC torna a suspendre per unanimitat el procés participatiu. La Generalitat recorre com a últim recurs al Tribunal Suprem perquè suspengui temporalment la impugnació.

El Suprem rebutja suspendre la impugnació

El dijous 7, el Suprem respon que el vet del TC ja ha estat publicat al BOE i que és a aquest a qui s'ha de dirigir.

El fiscal de l'Estat endarrereix la querella

El dimarts 11, dos dies després de la consulta, el fiscal general de l'Estat endarrereix la querella contra Mas, Ortega i Rigau que havia anunciat el PP. Es coneix que la querella estava llesta abans del 9-N.

Desacord amb la
fiscalia catalana

El dimecres 12, la fiscalia catalana força una reunió amb el fiscal general perquè no veu clares les bases jurídiques d'imputació contra el president, la vicepresidenta i la consellera.

Els fiscals es planten i el fiscal de l'Estat ordena

El dilluns 17, els fiscals catalans aproven per majoria que no procedeix iniciar accions penals contra el govern català. El fiscal general de l'Estat respon ordenant la querella i convoca una junta de fiscals de sala del Suprem per reforçar la seva autoritat davant la negativa dels seus homòlegs catalans.

Fiscalia i jutges el 9-N
El diumenge en què 2,3 milions de catalans votaven, els jutges de guàrdia de Barcelona, Badalona, Tarragona i Mollet del Vallès van refusar retirar les urnes . El mateix dia, el govern espanyol anunciava l'acció de la fiscalia.
Darrera actualització ( Dijous, 20 de novembre del 2014 00:00 )