El retorn al pluralisme

L'existència de diferents fulls de ruta és pròpia d'una societat democràtica

La Vanguardia en català | 20/12/2014 - 00:00h


Francesc Granell


Hem viscut temps en què, amb la lamentable confusió entre el dret a decidir i l'independentisme, el pensament predominant en els mitjans audiovisuals ha estat l'independentisme. Algunes cadenes de televisió, algunes ràdios, alguns diaris i revistes i les xarxes socials en són una bona mostra i es fan ressò, molt majoritàriament, de les idees de l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural o els partits polítics més independentistes, cosa que dóna la imatge que aquest no és un país plural.

Ara sembla que aquest monolitisme de fins fa uns quants s'ha trencat, ja que des d'una primera manifestació d'antiindependentisme articulada entorn de Societat Civil Catalana s'han anat vertebrant entitats, associacions i comentaristes que s'han separat d'aquest pensament independentista semioficial.

Diverses entitats i associacions de reconeguda solvència a Catalunya i que fins ara no s'havien atrevit a mostrar-se públicament favorables a opcions com la unionista, la federalista, la constitucionalista o, simplement, de tercera via han començat a sortir de la catacumba on s'amagaven per por de represàlies oficialistes propiciades des de l'entorn del mateix Govern.

Per si no fos prou, alguns empresaris destacats han començat a dir en veu alta que la independència no només no solucionarà el mal moment econòmic i social que vivim, sinó que produirà una sèrie d'incerteses que no ajudaran que la nostra economia es recuperi del tràngol pel qual s'està passant i del qual s'està començant, tímidament, a sortir.

El president Artur Mas va donar a conèixer el 25 de novembre a l'auditori del Fòrum de les Cultures un full de ruta que no ha rebut les adhesions a què aspirava, mentre que altres líders polítics han posat sobre la taula altres fulls de ruta diferents com no podia ser de cap altra manera en una societat que és democràtica des que ens vam dotar, el 1978, de l'actual Constitució, que ens va permetre entrar en la llavors Comunitat Europea.

Malgrat que sembla que els independentistes més conspicus es mostren irritats per la falta d'unanimitat respecte el que hauria de ser el nostre futur, jo crec que és amb la pluralitat ara retrobada amb la que tornem a la normalitat democràtica.

Catalunya no és només ni l'ANC ni Òmnium Cultural ni ERC per molt respectables que siguin els seus respectius idearis i les seves capacitats de mobilització. La posada en marxa d'entitats que expliquen sense por que lluitar per la independència no és l'únic que és raonable al nostre món actual, queda demostrat que Catalunya continua sent plural i que els catalans no volem viure en una societat de tipus estalinista.

Confiem que els nostres polítics -aquí i a Madrid- prendran consciència d'aquesta evolució pluralista i pactaran el que sigui necessari per sortir de l'atzucac en què ens trobem.