ARTICLES
20 desembre 2015 2.00 h

VUITS I NOUS

Ser o ser-hi

MANUEL CUYÀS

El problema, com altres vegades, és de narració. Les eleccions del 27 de setembre van ser tan potents i engrescadores tant per als partidaris de la independència com els que no, que ara, les que se'ns ofereixen avui, no tenen ni la meitat de ganxo. El guió està mal fet: després del clímax ens ha vingut l'anticlímax, i això els que escriuen novel·les o fan pel·lícules ja saben que no pot ser. Si a mitja novel·la ens diuen qui és l'assassí, quin sentit té seguir la lectura? A més, ens han canviat els protagonistes, i els d'ara no tenen la presència contundent dels anteriors. De totes maneres aniré a votar. I tant si hi aniré. Amb menys entusiasme, com tothom, però faré el camí a l'urna com sempre he fet des que aquests accessoris de la democràcia van ser instal·lats en unes meses. Entenc els abstencionistes que es pregunten quin sentit té anar a ocupar seient en unes Corts de les quals es vol “desconnectar” o que veuen venir que les forces nacionalistes no tindran aquesta vegada cap capacitat de maniobra en aquella casa perquè tothom els farà el buit i els anirà a la contra, però el meu vot a favor seu serà emès.

Aquesta setmana s'ha estrenat la setena part de Star Wars. Es veu que no s'ha de parlar de “setena part” sinó de “setena entrega” perquè la primera de la sèrie s'ha de situar, si ho tinc ben entès, després de la quarta. Bé, si Hollywood, que sempre ha dominat els clímaxs, altera la cronologia i ens diu qui és l'assassí al primer capítol per explicar-nos les seves motivacions al setè o al vuitè, no seré jo, que sóc un clàssic caduc, qui discuteixi les noves normes narratives. Hauria preferit que les eleccions del 27 de setembre s'haguessin convocat després de les d'avui, hauria preferit també que en les d'avui la confluència entre CDC i ERC que en les anteriors va donar com a resultat Junts pel Sí s'hagués reeditat per acumular més força i més perfil protagonista i hauria preferit finalment que la CUP cridés a la participació en comptes de receptar el sofà de casa que treballa en favor de l'unionisme, però no tot es pot dominar i ja està fet. Ja ho corregirem en el següent episodi. O en l'entrega que ve. Els de “tenim pressa” no entenem la cadència de Star Wars.

Aniré a votar, dic. No es tracta tant aquest cop de ser-hi sinó de ser. Vull dir de manifestar la nostra força i de dir que som aquí i som vius. Ser o no ser sempre ha estat millor plantejament que un circumstancial ser-hi o no ser-hi, i nosaltres hi serem perquè som, perdonin l'embarbussament però ja m'entenen. No s'ha acabat: i quan hi serem ens farem sentir.