OPINIÓ
20 desembre 2018 2.00 h

VUITS I NOUS

Nadal a presó

MANUEL CUYÀS
“Dema­nar que es posi fi a la vaga de fam, és altru­ista o ego­ista?

Sí, sí: llums de Nadal i fires de pes­se­bres i mer­cats de galls de pota blava o negra. “Ara ve Nadal, mata­rem el gall...” Però amb pre­sos polítics, uns quants en vaga de fam. Tinc dema­nada hora per visi­tar en Jordi Cui­xart. Em va escriure des de la presó de Madrid. Li vaig res­pon­dre. Em va tor­nar a escriure. Quan el van acos­tar a Cata­lu­nya amb els seus com­panys d’infor­tuni em vaig deci­dir a veure’l en per­sona. Tot­hom em passa al davant: la seva família, i també col·legues amb més nom i influència. Em deia a la carta que em lle­geix perquè li arriba el diari. Jordi Cui­xart: salu­ta­ci­ons, records, escalf. A tu, als altres i als de la vaga de fam. Bon Nadal? A pesar de tot o sobre­tot, bon Nadal. “És més forta la nit de Nadal.” Bon any? I tant, i més que mai: bon any. L’any del judici. L’ha visi­tat el dis­si­dent paci­fista xinès Ai Weiwei. Que passi davant meu amb molt de gust. La visita és impor­tant per pro­pa­gar la situ­ació dels pre­sos, com ho és la carta que els vaguis­tes han enviat a man­da­ta­ris del món per denun­ciar la injustícia i la presó pro­vi­si­o­nal inhu­mana i ven­ja­tiva...

El cen­tre de la política cata­lana és a la presó de Lle­do­ners. També al vacil·lat Palau de la Gene­ra­li­tat o al remot nord de Water­loo (un record i un escalf als exi­li­ats de Water­loo), però amb més inten­si­tat a Lle­do­ners des d’on Oriol Jun­que­ras ela­bora doc­trina i estratègies i Jordi Sànchez, en vaga de fam, emet con­sells. Entre els últims, que les pro­tes­tes de demà a Bar­ce­lona siguin pacífiques i que els pre­si­dents Joa­quim Torra i Pedro Sánchez es reu­nei­xin per par­lar, ara que aquest segon serà a Bar­ce­lona amb motiu d’un Con­sell de Minis­tres en prin­cipi ino­portú. De “par­lar” en diuen també “dia­lo­gar”. Jo pre­fe­reixo “política”, que engloba i dona per fets l’enra­o­na­ment i el diàleg. El que és ino­portú es pot con­ver­tir en opor­tu­ni­tat. Jordi Sànchez va ser el segon aspi­rant a pre­si­dir la Gene­ra­li­tat després que Car­les Puig­de­mont quedés judi­ci­al­ment des­car­tat. Per la mateixa raó hi va que­dar ell. Jordi Turull va ser la ter­cera pro­va­tura. Se’l va empre­so­nar quan aca­bava de pre­sen­tar-se i ara fa vaga de fam i és a la infer­me­ria. Torra va ser la quarta. D’entrada em va sor­pren­dre l’opció Sànchez. El conei­xia, hi havia par­lat, havíem coin­ci­dit a llocs, però pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat? Ara veig que hau­ria estat un gran pre­si­dent, per “als seus” i per al con­junt de cata­lans. Pot­ser encara ho pugui ser. Bon any, Jordi Sànchez i Oriol Jun­que­ras. També a Carme For­ca­dell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Quim Forn, aquests dos també en dejuni. Patei­xen i ens fan patir tant... Dema­nar que es posi fi a una vaga de fam és una sol·lici­tud altru­ista o ego­ista? Jo la vull altru­ista però els con­cep­tes es con­fo­nen. “I tan pobres com som.” I dèbils. Ara ve Nadal i hem de matar el gall...