OPINIÓ
20 desembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

Tothom a terra, si us plau

JOFRE LLOMBART
El més tre­pi­dant va ser quan els mili­tars rebels van por­tar el cop d’estat a votació

Cada cop que algú diu “col­pis­tes” a Car­les Puig­de­mont, Oriol Jun­que­ras i la resta de pre­sos i exi­li­ats polítics, em ve al cap, efec­ti­va­ment, tot allò que va fer Anto­nio Tejero el 23 de febrer del 1981. I real­ment, costa molt dis­tin­gir. Recordo que, cinc anys abans, va mun­tar una mani­fes­tació amb un milió d’assis­tents a favor d’un govern mili­tar. Com que allò li va agra­dar tant, va orga­nit­zar una marxa sem­blant un cop l’any. Després, per sen­tir-se ava­lat en el seu intent de tom­bar l’Estat, Tejero es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons anun­ci­ant que ho faria. Ningú li va tom­bar el pro­grama elec­to­ral i, a més, va gua­nyar. Allò li va per­me­tre sor­tir ele­git pre­si­dent i, en el debat d’inves­ti­dura, va tor­nar a avi­sar que faria el cop d’estat. Uns mesos abans de cul­mi­nar l’intent, Tejero va fer una roda de premsa anun­ci­ant que ho faria. Com que volia que allò tingués reper­cussió inter­na­ci­o­nal, el tinent coro­nel en va fer dues: una per a mit­jans esta­tals i una altra per a cor­res­pon­sals estran­gers. Li va agra­dar tant el ressò mun­dial que, per asse­gu­rar-se una con­demna de tots els governs del pla­neta, va cri­dar obser­va­dors inter­na­ci­o­nals perquè en pren­gues­sin nota. Ara bé, el més tre­pi­dant va ser quan els mili­tars rebels van por­tar el cop d’estat a votació perquè fos apro­vat, pri­mer pel par­la­ment espa­nyol, i després per tota la ciu­ta­da­nia. Volia fer-ho només si hi havia volun­tat popu­lar. Encara recordo la pre­gunta: “Vol vostè que Espa­nya sigui gover­nat per un govern democràtic o per l’exèrcit?” Sona estrany, però la gent podia esco­llir entre si volia un cop d’estat o no. I davant de la res­posta posi­tiva de la cam­bra i dels espa­nyols, Tejero va exe­cu­tar el cop d’estat. La resta ja és cone­guda: va entrar ves­tit de paisà, dema­nant les coses si us plau i sense amenaçar ningú. La cosa no va aca­bar de sor­tir bé i de seguida es va ren­dir mal­grat no sé què d’uns tancs per València. No com Puig­de­mont, Jun­que­ras i com­pa­nyia, que van inten­tar ender­ro­car l’estat amb armes, ves­tit de mili­tars, sense pre­gun­tar-ho a ningú i, el més impor­tant, sense avi­sar. A qui se li acut.