Eleccions o eleccions

 Author Img DIRECTORA ADJUNTA
20/10/2017 00:32 | Actualizado a 20/10/2017 03:24

La nit abans de l’1 d’octubre a la seu del PDECat de Barcelona es distribuïen acreditacions per integrar les meses electorals a militants del partit amb vistes a cobrir el màxim de punts de votació. Els membres del Govern saben que l’1- O va constituir una clara victòria d’imatge sobre l’ Executiu de Mariano Rajoy i un èxit quant a suport so­cial, però també són conscients que els resultats del referèndum no permeten proclamar la independència i que sigui reconeguda. Tot i això, la direcció del moviment està atrapada just per allò que el fa fort: el suport de centenars de milers de ciutadans convertits en activistes il·lu­sionats per una independència que veuen viable i propera perquè així els ho han recalcat els seus líders. El dramatisme i l’èpica que s’ha volgut imprimir a la revolta deixen poc marge a la política i ara, a punt de perdre els èxits aconseguits per Catalunya els darrers 40 anys, amb prou feines hi ha marge per trobar una sortida. De fet, només n’hi ha una i es diu eleccions. Ara bé: com s’hi arriba?

Sigui per una via o una altra, és molt probable que a la ­primera meitat de l’any que ve se celebrin eleccions catalanes. La via més traumàtica és que les convoqui el Govern central després d’aplicar l’article 155 de la Constitució, que s’apro­varà al Senat a final de mes. Però a Catalunya, si bé fa unes setmanes es descartaven les eleccions, ara estan sobre la taula.

Carles Puigdemont està sotmès a pressions en els dos sentits. Tant al PDECat com a ERC hi ha dirigents radicals que li demanen anar fins al final i proclamar la independència mitjançant una votació al Parlament. Consideren que l’aprovació de l’article 155 és l’aixeta per votar la DUI al Parlament i acompanyar-la d’una mobilització als carrers “en defensa de les institucions” que situï Catalunya a l’agenda europea per forçar Rajoy a negociar la secessió o un referèndum legal. És l’avís que Puigdemont transmet a Rajoy en la seva última carta. Les conseqüències penals que afectarien el president si ell declara la DUI –i que podrien enviar-lo a presó– s’ampliarien als diputats de Junts pel Sí i la CUP si es votés.

Puigdemont i el conseller Turull dimecres en la reunió del PDECatPuigdemont i el conseller Turull dimecres en la reunió del PDECat (EFE)

Aquesta DUI pot anar acompanyada al seu torn de la convocatòria d’eleccions “constituents”. És molt difícil que el Govern central toleri que se celebrin obviant aquest apel·latiu, encara que es desenvoluparien sota la legislació electoral espanyola. En tot cas, el recorregut penal per a Puigdemont seria inevitable. Per alguns dirigents independentistes aquesta opció permet anar a eleccions al mateix temps que Puigdemont i els seus salven el prestigi independentista, però el cost personal que hauria de pagar el president seria altíssim i pot ser que les eleccions no s’arribessin a celebrar.

En les últimes hores, davant la imminència del desastre que suposarà la intervenció de la Generalitat, els sectors més moderats que assessoren Puigdemont busquen amb tenacitat que el president pugui convocar unes eleccions sense DUI prèvia i sense que es consideri una humiliació. Hi ha tímids però insistents contactes entre alguns dirigents de Barcelona i de Madrid, s’han disparat les gestions d’aspirants a exercir de mediadors. Perquè aquesta sortida s’obrís pas faria falta que Rajoy atorgués alguna contrapartida, un gest que permetés construir un discurs per part del president.

És cert que el cap de l’ Executiu central no vol activar l’article 155, un camí inexplorat que intueix que pot ser una font de problemes inacabable. Però també és veritat que Rajoy ja ha decidit activar aquesta via i que no farà marxa enrere sense un motiu molt clar. De fet, la seva temptació és no facilitar a Puigdemont cap via d’ escapada airosa. A la Moncloa ja no es fien del president ni del seu partit.

Sigui per un camí o per un altre, desembocarem en unes eleccions, tot i que és evident que una via serà més catastròfica que l’altra. Potser ha arribat el moment de deixar de banda l’intercanvi epistolar i despenjar el telèfon.