La via del 150.2 també es podria votar en un ple
de l'any vinent
Un dels reptes és aconseguir que els socialistes s'abstinguin
Mes de març del 2013. Es crea una efímera ponència sobre la llei de consultes amb l'objectiu que es pugui aprovar a la tardor per pressionar el govern espanyol i demostrar que Catalunya està preparada per celebrar el referèndum. Els partits aprofiten l'esquelet de la normativa que s'havia determinat en l'última legislatura i anuncien que només s'han de fer uns quants retocs. “El que hem de fer és anar ràpid i fer-ho bé”, ressaltava llavors la diputada d'ERC Gemma Calvet.
Aquesta era la primera estimació de les forces parlamentàries, sobretot de CiU i ERC, respecte d'un dels projectes estel·lars de la legislatura que podria aixoplugar la consulta sobiranista, però els grups han allargat els terminis fins l'any vinent i la norma estarà a punt el primer trimestre del 2014 –segurament al febrer–. Els motius del canvi? Els actors implicats han prioritzat el consens a ser esclaus del calendari prefixat i també s'han adaptat a la nova situació política, perquè ara s'ha decidit demanar a l'Estat la delegació de competències per convocar el referèndum i hi ha més marge per elaborar la llei.
Les variacions no alteren els plans inicials, ja que el projecte estarà a punt de solfa quan el debat de la consulta arribi al Congrés –a través de la via del 150.2– i La Moncloa en tanqui definitivament la porta. Serà el moment d'esgrimir el pla B perquè els catalans puguin decidir el seu futur. Aquest temps de més que tindran les formacions servirà per cuidar tots els detalls i bastir de solemnitat una iniciativa, que també està pensada per potenciar la participació ciutadana –fòrums, debats...– i la radicalitat democràtica.
El repte principal que s'han marcat els redactors del projecte és dotar-lo de la màxima pulcritud legal per blindar-se davant de l'actuació del govern espanyol. Tothom té coll avall que un cop la llei s'aprovi, La Moncloa l'enviarà al Tribunal Constitucional (TC) amb qualsevol excusa, i precisament es vol evitar que els magistrats hi puguin trobar cap escletxa legal.
Un dels aspectes que es miraran amb lupa és quina fórmula es farà servir per elaborar la base de dades de votants. Des d'un primer moment el cens va quedar descartat, perquè el gestiona l'administració espanyola, i els partits han optat pel denominat Registre de la Població de Catalunya. És un sistema que gestiona l'Institut d'Estadística basat en el padró municipal.
Aquest és un dels punts de coincidència, igual que fixar en els 16 anys l'edat a partir de la qual es podrà votar o articular un registre propi perquè els catalans a l'estranger puguin participar en les consultes. Per contra, un dels punts de fricció és com organitzar la votació dels immigrants empadronats. CiU defensa que tinguin un “mínim de temps de residència”, mentre que ICV és partidària d'eliminar la cotilla.
Una de les incògnites és saber quin paper adoptarà el PSC sobre aquesta llei. Els de Pere Navarro s'han despenjat del bloc sobiranista i des de fa mesos també alerten que la normativa no es pot utilitzar per preguntar sobre la independència, ja que no entra dins de les competències de la Generalitat. Tot i això, han estat treballant en la ponència perquè consideren que el més transcendental són els processos de participació ciutadania. Davant d'aquesta situació, fonts de Convergència no descarten poder convèncer el PSC perquè s'abstingui.
Tot aquest projecte pot anar lligat, en part, a la via del 150.2. Encara que a final d'any hi hagi un acord per saber com s'intentarà pactar la consulta amb Madrid –proposició o proposta de llei–, els partits preveuen la possibilitat que es pugui votar en un ple al Parlament el 2014, un cop estigui aprovada la llei de consultes. D'aquesta manera, l'alternativa ja estaria preparada.
