Ara

EXTERIORS UN NOU RUMB

Com s'ha d'explicar Catalunya al món


| Actualitzada el 18/02/2013 00:00

Carles GasòlibaKolja BienertSalvador Garcia: Com s'ha d'explicar Catalunya al mónCarles GasòlibaKolja BienertSalvador Garcia: Com s'ha d'explicar Catalunya al món

Carles Gasòliba President del CIDOB "Voler limitar que Catalunya s'expliqui al món no té cap mena de sentit"

Com creu que s'ha d'explicar Catalunya a l'exterior?

Catalunya és reconeguda al món com una entitat pròpia. Ja als anys 80, amb la tasca de projecció que va liderar el president Jordi Pujol i l'aleshores Patronat Català Pro Europa, vam aconseguir el reconeixement de la nostra identitat a Europa i al món, que respon a la lògica del pes i la significació de Catalunya en l'àmbit cultural, esportiu, econòmic o tecnològic. Així com nosaltres reconeixem una identitat claríssima a Flandes, Escòcia o Baviera, es reconeix la personalitat pròpia de Catalunya.

¿Hi ha sensibilitat al món pel procés de sobirania català? ¿Cal més pedagogia?

A Brussel·les, al món econòmic i polític ben informat, es coneix aquest procés i es percep amb el mateix interès i atenció que el referèndum d'Escòcia o l'evolució de les reivindicacions de Flandes. Als mitjans de comunicació europeus i internacionals se'n parla i això ens situa al costat d'altres processos que hi ha en marxa al món i ens dóna molta visibilitat.

¿Fins a quin punt l'estat espanyol ha de tutelar el missatge que Catalunya porti al món?

No té sentit que ho faci. A Brussel·les hi ha estats dels EUA amb la seva pròpia oficina de representació, com també en tenen els estats federats alemanys. A Berlín, a la Casa de Baden-Württemberg hi posa "Ambaixada" i això no sorprèn ni escandalitza a ningú. El reconeixement de països amb una identitat pròpia que defensen els seus interessos a Brussel·les o en un altre indret del món és comú als països oberts i avançats. En un món internacionalitzat i molt competitiu és lògic que s'hagi de sortir fora. Voler limitar que Catalunya s'expliqui al món no té cap mena de sentit, respon a una concepció centralista de l'estat totalment desfasada. I l'opinió pública europea i internacional no ho entendria.

¿I des de les capitals del món s'ha d'explicar Catalunya com a subjecte econòmic o polític?

Aquestes són delegacions de la Generalitat i depèn del sentit que el Govern hi vulgui donar. A Brussel·les, per exemple, hi ha la Casa d'Escòcia i tothom entén que el govern independentista que hi ha a Edimburg expliqui a la capital europea el plantejament del referèndum que vol fer i com va el procés.


Kolja Bienert President d'Horitzó Europea "La prioritat és enviar un missatge de compromís amb l'europeisme"

Com creieu que s'ha d'explicar Catalunya a la UE?

Per a nosaltres la prioritat és enviar un missatge de compromís amb l'europeisme. Amb la nostra entitat busquem l'encaix de Catalunya a la UE i a la inversa, i seria molt important que en la política exterior catalana, com en qualsevol altra part de la UE, Europa sigui l'eix central. I sigui quina sigui la decisió democràtica que sorgeixi del futur procés català, s'hauria de refermar en tot moment el compromís amb Europa.

¿Temeu que Espanya pugui boicotejar les relacions exteriors de Catalunya?

Aquest és un procés democràtic, i si ho miréssim des d'un punt de vista alemany, holandès o danès, això seria inconcebible. Avui dia tenim una interdependència entre estats, regions i ciutats europees, i qualsevol entitat pot fer política exterior o relacions internacionals. Per exemple, una entitat civil com la nostra també té vocació internacional; no som política exterior, però és molt difícil delimitar-ho. El que sí que s'ha de tenir clar és que és difícil parlar d'igual a igual en les relacions exteriors quan ets una ciutat i l'interlocutor és un estat.

Quina sensibilitat capteu sobre el procés des de l'exterior?

Mentre sigui un procés democràtic, crec que no cal trobar una sensibilitat d'alguna regió o estat en concret; si és democràtic l'entén tothom.

Com ens veuen a Catalunya des dels països europeus?

Des de fora, jo seguint els diaris internacionals el primer que vaig veure eren molts dubtes sobre si això anava de debò. Ara han arribat a entendre que sí, que és un procés seriós, però encara no ha arribat la idea que això es viu des d'una normalitat tremenda, que és un procés que avança sense fer estralls.


Salvador Garcia Impulsor del col·lectiu EMMA "El missatge clau que s'ha de transmetre és que els catalans volem votar"

¿Amb quin missatge ha de presentar-se Catalunya al món?

El missatge clau que s'ha de transmetre és que els catalans volem votar. Això ho entén tothom, més enllà de si es considera més o menys oportú el procés d'independència, que volem un procés democràtic. A part, en funció de l'interlocutor, cal deixar clar davant del món per què els catalans tenim dret a la independència, per què no som la Padània o Baviera. Per què ho volem fer ara, i és on s'ha d'explicar la llista de greuges dels últims anys. També cal deixar clar com ho farem des d'un punt de vista polític, ja que tothom diu que la llei no ho permet, que no podrem fer el referèndum. I finalment hi ha la qüestió econòmica, no només que una Catalunya independent és viable, sinó com finançarem la transició i com aquest procés no farà que Espanya s'enfonsi. I el dia que arribi l'oferta trampa de Rajoy, haurem d'explicar per què no la podem acceptar. Si la comunitat internacional no es creu Rajoy, per què ens l'hem de creure els catalans?

Com veuen des de l'exterior el procés català?

El missatge és que aquí s'ha engegat un procés que tindrà moltes dificultats internes i externes. Des de fora es pot entendre que els catalans volem votar, però no es veu amb especial simpatia el procés d'independència i donen poques possibilitats al fet que el procés tirarà endavant amb èxit. Això no ha de ser un fre per fer-ho, però sí que n'hem de ser conscients.

¿Detectes, per tant, poca sensibilitat des de fora pel procés?

De sensibilitat n'hi ha, ja que des de fora hi ha una visió que entén el que estem fent, que entén que els catalans vulguem votar. El que no es creuen és que ens en sortirem.

¿L'argument de la crisi econòmica és recurrent a l'exterior per dir que ara no és el millor moment?

Es veu com un procés molt inoportú, però tots els països de tot el món defensen els seus interessos i no pot ser que els catalans siguem els únics que no ho fem.

¿I a l'exterior s'ha de fer més aviat promoció econòmica o acció política?

No imagino una cosa sense l'altra. Som un país d'oportunitats econòmiques i tenim un procés polític en marxa. Una cosa no és antagònica de l'altra.