Ara

PARTIT POPULAR TURBULÈNCIES INTERNES

Rajoy: més fronts oberts que solucions

El pols d'Aznar al seu successor agreuja les dificultats del govern del PP
M. EUGÈNIA QUETGLAS 

Madrid | Actualitzada el 26/05/2013 00:13

ELS FRONTS OBERTS  Mariano Rajoy té problemes  al partit i al govern. Casos de corrupció com el de Bárcenas, el sobiranisme o una crisi que no remet l'assetgen. ELS FRONTS OBERTS Mariano Rajoy té problemes al partit i al govern. Casos de corrupció com el de Bárcenas, el sobiranisme o una crisi que no remet l'assetgen. EFE / P.V. / C.C.

Mariano Rajoy no pot tenir més fronts oberts. Encara no ha arribat a l'equador de la legislatura i tant al seu despatx de la Moncloa com al de la seu del PP al carrer Génova la carpeta dels conflictes és cada dia més gruixuda i incontrolada. Va engrescar els votants amb la promesa d'arreglar en un tres i no res els problemes econòmics, i no només no està en el camí de complir-ho sinó que el seu mentor, José María Aznar, s'ha aferrat a l'incompliment d'abaixar impostos per posar en dubte tota la línia política de Rajoy i, de passada, el seu lideratge intern. El malestar per la gestió de la crisi arran dels escàndols de corrupció de l'etapa aznariana (casos Bárcenas i Gürtel) podria ser el motiu del pols públic d'Aznar al seu successor.

Els sobres de Bárcenas

La comptabilitat B del PP està plena d'anotacions compromeses

El PP és el nucli de l'epicentre sobre el qual giren una sèrie d'escàndols de corrupció entrellaçats. L'origen és el cas Gürtel, a partir del qual apareixen ramificacions que afecten, suposadament, antics i actuals càrrecs del PP. El que està fent més mal a la direcció és el cas dels sobresous en negre que presumptament haurien cobrat alts dirigents del PP durant tota l'eraAznar i part de la de Rajoy i que consten en els papers de Bárcenas amb què suposadament l'extresorer controlava la caixa B del PP. Segons apunten els indicis, el PP hauria repartit plusos a la cúpula popular provinents de donacions d'empreses. Durant la investigació judicial, testimonis de pes, entre els quals el president del Senat, Pío García-Escudero, han admès davant el jutge que van cobrar sobresous. El que han d'esbrinar els tribunals és si aquests diners van tributar o formaven part d'una trama opaca, com tem la investigació.

L'últim capítol que destapa l'escorcoll de la comptabilitat del PP són pagaments a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa en concepte d'assessorament per més de 600.000 euros. El PP ho va desmentir assegurant que només se li havien abonat 9.000 euros el 1994. La resta que consta als papers són "errors comptables" que mai han estat detectats pel Tribunal de Comptes, que els havia de supervisar.

La revolta dels 'barons'

El repartiment del dèficit asimètric enceta la guerra

Els presidents autonòmics del PP s'han revelat contra la intenció governamental de repartir amb criteris asimètrics l'objectiu de dèficit entre les comunitats. La revolta dels barons està encapçalada pel líder madrileny, Ignacio González, i escalfada verbalment per l'extremeny, José Antonio Monago. Volen el mateix dèficit per a totes i, si no, que es beneficiï les que van complir amb els límits establerts el 2012, totes tret del País Valencià, les Illes Balears, Múrcia, Andalusia i Catalunya. El blanc de totes les crítiques és la Generalitat. Temen que el govern de Rajoy hagi orquestrat tota l'operació per evitar la caiguda de l'economia catalana, un fet que tindria un efecte devastador per al conjunt de l'Estat. Han llançat tota mena de retrets a Catalunya. El més comú és que "no permetran que es beneficiï Catalunya a costa de les complidores". El president de Madrid insisteix que Catalunya "vol canviar diners per independència".

El lideratge d'Aznar

Amenaça de tornar a la política

i qüestiona el paper de Rajoy

Les relacions entre Aznar i Rajoy fa temps que no passen pel millor moment. La confirmació per part de l'exdirigent que només han tingut una llarga conversa d'ençà que Rajoy és a la Moncloa, fa un any i mig, no ha estranyat a ningú. Les poques vegades que se'ls ha vist junts s'han mostrat distants, tot just s'han saludat. La primera perla que va dedicar Aznar al seu hereu va ser en les memòries que va publicar a finals de l'any passat, en què va confessar que va triar Rajoy després de rebre dues negatives de Rodrigo Rato per succeir-lo. Una minúcia comparat amb tots els dards que li va llançar dimarts en la polèmica entrevista televisiva. Va posar en dubte tota la seva gestió i, el que és pitjor, va llançar un pols al seu lideratge. Si avui fos el dia de mesurar forces, Rajoy podria dormir més que tranquil. El seu problema és que Aznar és l'altaveu d'una part dels seguidors dels PP que estan descol·locats per la manera de governar de Rajoy,incapaç de trobar les promeses fórmules màgiques per sortir de la crisi.

Sembla que la llavor del desaire d'Aznar és en l'orgull de l'expresident, ofès per la manera com Rajoy i Cospedal estan gestionant els casos de corrupció que enfosqueixen laimatge neta que li agrada donar d'ell mateix.

Aguirre, la instigadora

Va ser la primera que va denunciar els incompliments

La primera dirigent popular que es va atrevir a qüestionar la política de Rajoy va ser la seva eterna rival interna, Esperanza Aguirre. Va posar el dit a la llaga quan va reclamar que es compleixi la promesa de la rebaixa fiscal. Encara al capdavant del PP de Madrid, Aguirre segueix fent la seva particular campanya, però amb l'ofensiva d'Aznar quedarà desactivada si no fan pinya.

La fi del bipartidisme

Els sondejos mostren una davallada dels vots del PP

Les enquestes estatals estan donant l'esquena al bipartidisme tradicional, i aquest nou fenomen pot arribar a ser més perjudicial per al PP que per al PSOE, perquè ha destruït ponts amb els partits nacionalistes. En acaparar el ventall ideològic que va del centre a la ultradreta, només li queda l'opció d'UPyD per teixir futures aliances. El problema és que és un partit molt personificat en la seva líder, Rosa Díez, i no és cap secret la falta de sintonia personal entre Rajoy i ella.

La cruesa de les xifres

Un de cada quatre treballadors està a la llista de l'atur

La revisió del quadre macroeconòmic el 26 d'abril va ser la constatació que la política econòmica de Rajoy no dóna els fruits esperats. La prova clau és que, si no redreça el rumb, acabarà la legislatura amb una taxa d'atur més alta que la que es va trobar quan va entrar a la Moncloa.

La rebel·lió municipal

Els alcaldes s'oposen que els redueixin els sous i els regidors

Les juntes locals del PP estan cada dia més molestes amb Mariano Rajoy. Amb quin poder i com quedaran definitivament dibuixades les administracions locals és un misteri, perquè l'equip d'Administracions Públiques fa anuncis sobre la reforma local que automàticament matisa davant l'amenaça d'una possible rebel·lió de pobles i petites ciutats. El que sembla que serà una realitat és la retallada dels sous dels edils que cobren i el nombre de regidors, via reforma de la llei electoral.

Catalunya s'allunya

El govern espanyol intenta aturar el procés sobiranista al TC

El procés sobiranista obert s'està convertint en un autèntic problema per a Rajoy, sobretot perquè inicialment va menysprear-ne el recorregut. El president espanyol evita la negociació política i opta per combatre qualsevol moviment català al Constitucional. Sent que hi té força després de la victòria parcial de la suspensió temporal de la declaració de sobirania i no preveu oferir pistes d'aterratge a Mas en forma d'oferta política.

La patronal es queixa

Els empresaris de renom reclamen inversions públiques

Les grans empreses li han fet saber a Rajoy -en públic i en privat- que estan perdent la confiança en ell. No entenen per què no impulsa les infraestructures públiques que, per la cúpula empresarial, reactivarien l'economia i crearien llocs de treball.

Irrellevància a Europa

Espanya intenta formar blocs de pressió a Alemanya sense èxit

Rajoy intenta teixir aliances amb els països del sud d'Europa per lluitar contra les directrius alemanyes, però no se n'acaba de sortir. El president espanyol vol que s'avanci amb la unió bancària per evitar ensurts futurs i que es relaxi la duresa de la política d'austeritat per poder invertir en creixement, però el seu pes a Europa és totalment irrellevant.

El caràcter de Rajoy

Esperar que el temps arregli els problemes li passa factura

La manera de ser de Rajoy se li està girant en contra. La falta de claredat i el fet de deixar passar el temps perquè els problemes s'arreglin sols està passant factura al govern -en què no minven les desavinences entre alguns ministres- i al partit, on ha deixat tota la direcció en mans de Cospedal, com si ell ja no en fos el president. La falta de fortalesa es va posar de manifest dimarts quan va reflotar la personalitat d'Aznar. L'aspecte positiu per a Rajoy és que no aixeca les passions d'Aznar, ni per bé ni per mal.


La tenalla de Maricomplejines

FERRAN CASAS 

| Actualitzada el 26/05/2013 00:00

L' Abc és dels diaris que, a Madrid, ocupen l'espai central. Ahir una de les seves estrelles , Hermann Tertsch -que el 2009 va voler fer passar, ajudat per Aguirre, una baralla de taverna per agressió ideològica-, piulava que qualsevol democràcia hauria "aplaudit" l'execució de Companys. La sortida de to és anecdòtica però il·lustrativa de l'entorn de Rajoy. Personatges com Tertsch, el ministre Wert -que era tertulià d'Intereconomía- i el locutor Federico Jiménez Losantos -que el va batejar com a Maricomplejines- van tolerar-lo mentre era a l'oposició. Ni ells ni Aznar volen ara ser bandejats. Per això Rajoy, tenallat pels problemes, no farà ofertes sucoses a Catalunya com la que esperen els corifeus del diàleg. Com a molt permetrà a Mas una reculada honrosa. Que tothom prengui nota del que hi ha.